Avanço a glopades,fruit del seu esforçi em consta -quan puja la rampa-que no els he cuidat prou.El dolor en recorda l'existència,a crits reclamen atenció,i el pes de la vida, algun dia,fa la feina de jou.Recordo quan era flexible,saltava sense pensar-ho gens,corria fina a la plaça,àgril driblava el pensament.Són la carn de la carn -sense fils-,la fibra que estiraamb gana d'infinit;fins que arriba l'horai em queixo,però no ho deixod'intentar.
Jesús M. Tibau (2022).
Hi entra de puntetes la llum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada