Fa unes setmanes moria una de les llegendes de la Història del Cinema. El sr. Roger Corman té un paper imprescindible per a entendre el cinema contemporani. Fou productor, actor, director; acostumat a treballar en projectes de baix pressupost i va permetre que molts directors tinguessin la primera oportunitat en el cinema. Va produir unes 300 pelis i en va dirigir unes 50. Ens deixava als 98 anys
El sr. Roger William Corman va nèixer a Detroit (Michigan). Es va graduar com a Enginyer Indutrial a la Universitat d'Stanford l'any 1947 i després va estar 3 anys a la Marina. Quan va tornar de l'exèrcit va veure que la Enginyeria no l'interessava i va agafar una feina de missatger a la 20th Century Fox també va fer de supervisor de guions, no va progressar massa més a la Fox, així que va anar a estudiar un postgrau de literatura anglesa i va estar un temps a París treballant en revistes i publicacions escrites fins que va tornar als EEUU a treballar com a agent literari. Va tornar a treballar en el cinema a l'American International Pictures, els guions foren la seva via d'entrada però també la producció, oferint les 2 coses que havia après i li van donar l'impuls que necessitava: havia d'explicar històries visualment i s'havia de treballar ràpid. La seva carrera cinematogràfica com a director va començar en els westerns amb Cinco pistolas (1955) però ràpidament es va anar decantant cap al cinema de terror i la ciència-ficció. De fet, la seva primera peli produïda va ser un any abans Monster from the Ocean Floor (1954). Es va especialitzar en adaptacions d'històries d'Edgar Poe i amb un Vincent Price protagonitzat la majoria de films. Ben aviat va fundar la seva pròpia companyia productora New Horizon Films. En la seva empres va tenir a directors com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Ron Howard, Peter Bogdanovich, Jonathan Demme, James Cameron o John Sayles als que va donar les seves primeres oportunitats en el negoci; i també actors/actrius com Jack Nicholson, Peter Fonda, Bruce Dern, Dennis Hopper o Robert de Niro. En la indústria cinematogràfica és tot un referent i el seu llibre autobiogràfic How I Made a Hundred Movies in Hollywood and Never Lost a Dime (Com vaig realitzar un centenar de pelis a Hollywood i no vaig perdre ni un centau) ja dóna pistes del seu estil i dels seus mètodes de treball...
Hem de valorar la feina del mestre Corman a l'hora de distribuir cinema d'arreu del món al EEUU: amb la seva companya New World va estrenar en el seu país Gritos y susurros (1972) de Bergman; Amarcord (1974) de Fellini; Diario íntimo de Adela H (1975) de Truffaut; Dersu Uzala (1975) de Kurosawa; o Fitzcarraldo (1982) de Herzog.
Les declaracions quan es va saber la seva mort parlen d'una persona generosa, llesta, de capacitat de treball incansable, de cor obert i d'actitud amable. Molts dels directors actuals estan en deute amb aquest mestre del cinema de guerrilla i les històries esbojarrades. I alguns d'aquests directors li han donat algun 'cameo' en els seus films, podem veure al mestre Corman a El Padrino II, El silencio de los corderos, Apolo 13, La boda de Rachel, El mensajero del miedo o Scream 3. El mestre John Carpenter ha declarat: "Roger Corman, un dels directors de cinema més influents de la meva vida, ha mort. Fou un privilegi coneixe'l. Era un gran amic. Ell va modelar la meva infància amb pel·lícules de ciència-ficció i epopeies d'Edgar Poe. Et trobaré a faltar, Roger".
El sr. Corman va passar pel Festival de Sitges el 1998, per recollir la Màquina del Temps i al 2010, per a recollir la Maria d'Or. I no va ser fins l'any 2009 que li van entregar l'Oscar honorífic, l'únic que va aconseguir.
El discurs a l'hora de rebre l'Oscar honorífic és tota una declaració d'intencions, les
que van moure la seva vida: "Muchos de mis amigos, compatriotas y persones que comenzaron conmigo están aquí esta noche y todos han tenido éxito. Algunos de ellos tuvieron un éxito extraordinario. Y creo que lo han logrado porque tuvieron el coraje de arriesgarse, de apostar. Pero apostaron porque sabían que las probabilidades estaban con ellos; sabían que tenían la capacidad de crear lo que querían hacer. Es muy fácil para un gran estudio o cualquier otra persona repetir sus éxitos, gastar grandes cantidades de dinero en remakes, en películas de franquicias con efectos especiales. Pero creo que las mejores películas que se hacen hoy en día son realizadas por cineastas originales e innovadores que tienen el coraje de arriesgarse y apostar. Por eso les digo: 'Sigan apostando, sigan arriesgándose'".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada