FESTIVAL DE CINEFAGIA ( LI ): SITGES 2024 (TERCERA PART)

CLOUD (2024)

Kyoshi Kurosawa és un habitual de Sitges, amb films d'una certa intensitat i lentitud. Enguany ens porta una peli que comença amb un cert aire de comedia i acaba amb un aire 'Vincent debe morir' tremendo. La história d'un revenedor de productes per internet (comprant barat i venent car, especulant, vamos) al que no li acaba d'anar massa bé l'estratègia de fer-se ric de forma ràpida. Tenint en compte el director que és, es tracta d'un film vertiginós amb una intensitat 'in crescendo'.

No ha estat mal!

Valoració: 7

LE MANGUER D'AMES (2024)

Estimem el cinema del tàndem Bustillo et Maury, els seus films tenen tot l'aire del Festival de Sitges. Han vingut a Sitges 8 cops i les históries i imatges són de les més perverses i malrotlleres del cinema europeu. En aquest cas, aparquen (una mica) el terror per oferir-nos un polar en tota regla adaptació d'un llibre homónim. La història de nens i nenes desapareguts en un poble de muntanya a lo Twin Peaks destaparà 'coses' molt malsanes. Bon ritme, bons personatges i unes imatges que se't queden a la retina per sempre... És la marca de la casa.

Estimem Bustillo et Maury!!

Valoració: 8

L'AMOUR OUF(BEATING HEARTS)(2024)

Gilles Lelouch és un d'aquells actors que està construint una carrera com a director. Després de 3 films poc lluïts, a Sitges ens presenta un cant furiós, intens, rabiós, enèrgic, contundent, violent a l'Amor i a la Vida. Romàntica i salvatge història sobre l'Amor quan el sents intensament i va endavant encara que hi hagi presons, morts i errors pel mig. Amb un 'A forest' de The Cure que m'ha fet volar, literalment, dins l'Auditori... Sí, segur que l'impacte ha estat major perquè estic enamorat. Segur.

Quina meravella!!

Valoració: 9,5

AZRAEL (2024)

Dels EEUU ens arriba un survivor de manual dirigida per E.L. Katz. En un món apocalíptic, del que ens donen poques pistes (de fet, cap), enmig del bosc, una parella intenta sobreviure entre humans salvatges, per un costat, i figures demoníaques per l'altre, més salvatges que els primers. Tothom ha decidit fer un vot de silenci (que tampoc ens deixen clar per què), per tant, no hi ha ni un diàleg. Apart d'aixó, poca innovació més. Peró té bon ritme, és àgil, amb moments gores adequats i ens confirma que la Samara Weaving (la prota de 'Noche de Bodas' que tothom confon amb Margot Robbie) és la Reina del patiment i la supervivència.

Correcta !!

Valoració: 7

SAUVAGES (2024)

Claude Barras, el suís director de 'La vida de Calabacín" (2016) ens presenta a Sitges el seu nou film. Amb la seva animació característica -de ulls i caps grossos- aquest cop també és capaç d'unir interès infantil i adult en una mateixa história, com ja féu a 'Calabacín'; en aquesta ocasió el missatge ecológic és més que evident d'un pare i una filla que volen aturar la desforestació a l'Amazones.. una família de micos dóna el toc distès.

No tant lluïda o rodona com 'Calabacín', aquí potser pesa més la part infantil que l'adulta, peró ben acabada i simpática.

Valoració: 7

DRAGON DILATATION (2024)

La nova marcianada de Bertrand Mandico. En aquest cas, és un 2x1: el film es divideix en 2 parts; en un, escoltem l'opera d"Stravinsky 'Petrushka', sense diàlegs, en carteles i en partida doble; en l'altre veien una peli "que no és una peli" segons la veu en off... Cabells crepats, aires queer, petardeo, llibertat creativa extrema sense límits.
He trobat a faltar fluids.
Aquest senyor costa, costa molt.
Valoració: 4

NUNCA TE SUELTES (2024)

La peli de Cloenda del Sitges de 2024 ve de la mà del darrer premiat del Festival d'enguany: Alexandre Aja, amb Halle Berry com a protagonista. Una mare viu aïllada en una casa al bosc amb 2 fills, en un entorn apocalíptic, i han d'estar lligats amb una corda si surten de casa ... Si van deslligats, criatures diabòliques els poden atacar. És una por real? És infundat per una mare controladora? Tocs de Shyamalan i de Caím i Abel. No és de les millors de Aja, menys sanguinolenta, més psicológica que els seus títols anteriors, peró no està mal.

Valoració: 7,5

THE FALL (2006)

Quina gran oportunitat ens regala el Festival de Sitges de poder gaudir i recuperar aquesta meravella de 2006 del director Tarsem Singh, i a més en 4K. 'The Fall' és una meravella visual i un cant a les narracions orals i als contes, seguint l'estela de les "1.000 i una nits". Vestuari, decorats, música i fotografia són apabullants.

Què bonica és !!!

Gràcies, Sitges...

Valoració: 9

GET AWAY (2024)

La situació de família que va a algun lloc folclóric o exótic (per a ells) ja hauria de ser un sub-gènere. Aquest és el cas, amb guió de Nick Frost (que també protagonitza): una família en modo suuuper turista arriba a una illa de Suècia en plena festa folclórica tradicional. El contrast foranis i autóctons és graciós... I la cosa acaba tremenda.

Comèdia negra a chorros!!

Divertida i més sanguinària del que l'inici del film feia pensar.

Valoració: 7

BODEGON CON FANTASMAS (2024)

Moltes ganes de veure-la després d'haver assistit a la roda de premsa pertinent. El debut en el llarg d'Enrique Buleo és una delícia. Comèdia negra al voltant de la Mort i dels morts, amb 5 históries de fantasmes que passen al poble mateix del director: Villanueva de Jara (Cuenca). Costumbrista, original, naturalista i divertida... MOOOOLT divertida. He tingut 4 atacs de riure imparables durant la projecció, feia anys que no em passava veient una peli. Carregada de detalls enginyosos i d'uns personatges dels que voldries saber més coses. El plantejament demana una sèrie, JA !!
Com he rigut !!!
Valoració: 9

RICH FLU (2024)

I la darrera peli del Festival de Sitges 2024, per a mi, ha estat el nou treball de Galder Gaztelu-Urrutia, director de 'El Hoyo' (millor peli de Sitges 2019) el mateix any que també ha estrenat a Netflix 'El Hoyo 2'. En aquesta ocasió torna a oferir-nos una faula de denúncia social i de lluita de classes: 'Rich flu' és un virus que ataca a la gent rica. Aquest plantejament surreal capgira l'ordre de les coses i veiem com els perseguits i atacats són els rics, per ser rics. L'arrencada del film és elegant, molt cuidada; malauradament, la força d'aquesta primera part va perdent 'gancho" i el final (reiteratiu i estancat) acabant deixant-nos un film que no acaba de ser rodó del tot. Tot i aixó, es mereix una bona puntuació per l'originalitat del plantejament.

Valoració: 8