'Carancho' és la história d'un advocat en crisis que accepta treballar per a una organització que es dedica a estafar víctimes d'accidents de tránsit, peró l'Amor podria ser la seva redempció. El carisma de Darín aconsegueix la complicitat del públic tot i els seus actes gens étics. El film és un descens a l'infern amb poques possibilitats d'esperança.
Es tracta d'un film dur, de fotografia ocre i plans curts, rápids, opressius, d'aires hiperrealistes grácies a la cámera en má. En el que bona part de les escenes tenen lloc de nit. Una tragédia amb ritme i suspens. Es tracta d'un neo-noir desesperançat, pessimista i abocat al desencant i en el que intenta sobreviure la história d'amor dels dos protagonistes, solvents Ricardo Darin i Martina Gusmán.
El cinema del seu director, Pablo Trapero, sempre ens parla de la part fosca de la humanitat, de corrupcions i perversions de l'ánima humana. Des dels seus primers films 'Mala época' (1998), 'Mundo grúa' (1999) i 'El bonaerense' (2002) als que vindrien després del film que ens ocupa -Elefante blanco (2012) també amb Darín i Gusman; 'El Clan' (2015) o la serie 'ZeroZeroZero' (2019)-, les seves históries i els seus personatges naveguen o s'enfronten a postures corruptes i en els suburbis de Buenos Aires. Alló criminal és la pedra angular de bona part del cinema de Pablo Trapero i en el que les forces de seguretat sovint formen part d'aquesta xarxa corrupta.
El film va ser l'escollit per Argentina per a competir als Oscar.
Així doncs, avui us presentem un dels directors-autors clau del cinema argentí contemporani -Pablo Trapero- acompanyat d'un repartiment excepcional que podrem gaudir en pantalla gran a l'Auditori Sixto Mir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada