RELLEGIR

Com una mosca caiguda, fustigada per aquesta grip viciosa que ronda, tapada amb una manta i prop d'una infusió de gingebre, he rellegit Lolita de Vladimir Nabokov,  i Memorias de Leticia Valle, de Roca Chacel.

Mentiria si digués que no rellegeixo des que llegeixo, però històricament jo m'havia mirat l'acció de rellegir amb ulls desconfiats. Com un mal vici, com una relliscada indulgent o un crim comès contra una mateixa. Tan poc temps que tenim, tants llibres per llegir, i jo repeteixo lectura, per què? Suposo que, a les beceroles del meu entusiasme per la lletra impresa, en l'acció de rellegir hi havia la cerca d'un drac, l'intent inabastable de reconstruir les sensacions que l'encontre inicial amb el text m'havia despertat. Paradís perdut. Res més lluny del que busco ara. 

Nabokov explicava en les seves Conferències sobre literatura que "un llibre no es pot llegir: només es pot rellegir. Un bon lector, un gran lector, un lector actiu i creatiu és un relector. I us diré per què. Quan llegim un llibre per primera vegada, el mateix procés de moure laboriosament els ulls d'esquerra a dreta, línia rere línia, pàgina rere pàgina, aquest complicat treball físic sobre el llibre, el procès d'entendre en termes d'espai i temps de què tracta el text, s'interposa entre nosaltres i l'apreciació artística".

Rellegir, sigui per plaer, ritual o feina, ha acabat esdevenint per mi un procés d'aprenentatge, de reconeixement i aprofundiment en relació amb el llibre, però també amb la lectora. Zadie Smith ho explica molt bé, escriu que "les novel·les que millor coneixem tenen una arquitectura. No només una porta d'entrada i una altra de sortida, sinó habitacions, passadissos, escales, un jardí davant i un darrere, trapes, corredors secrets, etcètera. És un relector afortunat aquell que coneix mitja dotzena de novel·les d'aquesta manera al llarg de la seva vida".

Com un personatge de Jane Austen refent-se d'una llarga malaltia després d'haver sortit a passejar un dia que la va atrapar la pluja, permeteu-me acomiadar aquestes línies de pura passió lectora citant l'assaig Leer mata, on, fent referència a l'amant, Luna Miguel escriu: "Si lo ama, piensa, es por cómo lee". Súmmum absolut, ja no només del romanticisme lector, sinó del romanticisme a seques. 

Irene Solà a
La Vanguardia de 08/02/25