Aquest mes, al CineClub La Ràpita, engeguem una proposta molt xula: demanar a alguna persona rellevant del terreno que ens agrada i valorem que triï una pel·lícula que li agradaria veure en pantalla gran i que vingui a presentar-la el dia que la projectem.
Aquest diumenge comencem amb 'Maria Climent presenta...', i l'escriptora ebrenca ha escollit 'Little Miss Sunshine'.
Cada any, hi ha una peli petita i independent que destaca i despunta per sobre de grans pel·lícules i grans produccions. L'any 2006 aquesta peli fou 'Little Miss Sunshine'; la road movie d'una família cap el concurs de bellesa infantil de la petita de la casa. Una família disfuncional, rara i poc adaptada... segons el guionista Michael Arndt la idea del film li va inspirar el llavors governador de Califòrnia Arnold Schwarzenegger: "Si hay algo en este mundo que me da asco, son los perdedores. Los desprecio profundamente"... tenia la llavor perfecta per a fer una film 'de perdedors'.
No fou un film de fàcil rodatge, per qüestions econòmiques es va tardar 5 anys en realitzar-se. És el film debut de Jonathan Dayton i Valerie Faris, amb un extens passat dirigint videoclips, per a REM, Red Hot Chilli Peppers, The Smashing Pumpkins...
El repartiment és un autèntic luxe: Toni Collette, Greg Kinnear, Paul Dano, Bryan Cranston, Allan Arkin, Steve Carrell (fent un dels seus primers papers dramàtics) però si el film té un personatge adorable i principal aquesta es l'interpretat per Abigail Breslin. La van protegint fent-li escoltar música mentre el seu avi (Alan Arkin) deia totes les paraules grolleres i malsonants del guió .
El film ens parla de la por al fracàs i de rebre el suport de la gent que t'envolta; ser capaç de tirar endavant encara que les coses no siguin fàcils. Així doncs, fracassar no és un fet inútil sinó que ha de servir per aixecar-nos i tirar endavant.
La peli fou nominada a 4 premis Oscar dels que va guanyar millor actor de repartient per a Alan Arkin i guió original per a Michael Arndt.
Sense dubte, és d'aquelles pelis de les que surts veient la part bonica de la Vida, quan acabes de veure-la sents que la Vida no és tan dura.
Una pel·lícula vitalista i entusiasta que podrem gaudir aquest diumenge amb la presència de Maria Climent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada