SR. ENNIO MORRICONE

 

(1928-2020)

Com pot ser que faci gairebé 5 anys que va morir el sr. Ennio Morricone i no li hagi dedicat un post? Imperdonable!. Sense dubte, el mestre Morricone és un dels compositors que encapçalen la meva llista del millors compositors de bandes sonores de la Història del cinema. Les seves melodies -tan identificables!- formen part de la meva Vida.

El sr. Morricone va néixer i morir a Roma amb 91 anys després d'una llarga producció musical havent compost més de 500 bandes sonores per al Cinema i la Televisió.

El primer instrument que aprengué a tocar el sr. Morricone fou la trompeta i als 6 anys ja havia escrit la primera peça musical. El seu pare ja era músic (trompetista també) i el matriculà a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília amb 9 anys. Als 12 entrà al Conservatori. Es va diplomar en trompeta als 18 anys i comença a treballar com a músic i a escriure composicions per a artistes que les feren 'seves'. Va compondre música per a ràdio abans de passar a la gran pantalla. Es va diplomar en instrumentació i composició.

A principis dels '60, el que fou amic seu de l'escola, el sr. Sergio Leone li ofereix escriure les BSO dels seus films d'spaghetti western. Aquesta tasca de composició la continuà de forma trepidant i incansable durant les décades posteriors. Hagués pogut guanyar l'Oscar per Erase una vez en América (1984) per a molts la seva millor obra però el seu nom no estava ben referenciat ens els crèdits i l'Acadèmia de Hoillywood la va desqualificar.

Va aconseguir 2 Premis Grammy, 3 Globus d'Or, 5 BAFTA, 10 David de Donatello, 11 Nastro d'Argento i el Premi Música Polar (considerat el Nobel de la música).  Va rebre un Oscar honiorífic el 2006 -imperdonable no haver-ne rebut mai cap abans després de 5 nominacions- quan tothom pensava que no en podria guanyar cap altre, però al cap de 10 anys el guanyà per la BSO de Los Odiosos Ocho del sr. Tarantino.

Al llarg de la seva carrera ha venut més 70 milions de discos. La llista de composicions rellevants del sr. Morricone és infinita les més populars en el spaghetti western com Por un puñado de dólares (1964) o El bueno, el feo y el malo (1966) però la seva capacitat versàtil féu extendre el seu art a tots els géneres cinematogràfics amb peces culminants com La misión (1986) i, sobretot, Cinema Paradiso (1988) considerades autèntiques obres mestres.

L'obra del mestre Morricone és inabastable, com la seva sensibilitat, com la seva versatilitat i capacitat de mostrar les emocions a través de la música. Sense dubte es tracta d'un autèntic geni de la composició vinculada al Cinema.

Encara que ell no hi sigui... quan escoltem per enèssima vegada Cinema Paradiso -una de les meves BSO preferides- ens tornarem a emocionar com el primer cop. 

Buon viaggio, maestro!