SRA. MARIANNE FAITHFULL

 (1946-2025)

Fa uns mesos moria, amb 78 anys, la sra. Marianne Evelyn Gabriel Faithfull, coneguda com a Marianne Faithfull. Fou cantaht i actriu però també model i referent per a moltes artistes posteriors. Va nèixer i va morir a Londres. Va nèixer en un família amb antecedents nobiliaris i artístics;  un dels seus avant-passats fou l'escriptor de La Venus de las pieles de Leopold von Sacher-Masoch ... que del seu cognom sorgí el terme 'masoquisme'.

Es va fer popular l'any 1964 interpretant la cançó 'As tears Go By' de Keith Richards i Mick Jagger, del que va ser parella a finals d'aquella dècada. 

Durant els '70, l'addició a l'heroïna i l'anorexia la va apartar de la vida pública, arribant a la indigència. Afortunadament, a finals del '70 va publicar el disc Broken English (1979), amb el que va estar nominada als Premis Grammy i va rebre el reconeixement de la crítica. Però els anys 'durs' li van passar factura i la que tenia un veu angelical li va canviar a la dels darrers anys: aspra i rovellada. A partir d'aquí, publicà diversos treballs discogràfics: Dangerous Acquaintances (1981), A Child's Adventure (1983) o Strange Weather (1987). Va realitzar diverses col·laboracions com l'aparició al concert The Wall-Live in Berlin, amb Roger Waters el 1990, la participació a The Memory Remains (1997) de Metallica, col·laboracions amb Badalamenti o David A. Stewart d'Eurythmics. I en els 2000 va publicar discos rellevants com Kissin' Time (2002) o Before the Poison (2004)... fins arribar als més de 20 LPs, productiva i polifacètica, la sra. Faithfull.

En els inicis de la seva carrera artística va participar en diversos films rellevants, com I'll Never Forget What's'isname (1967) -flm en el que es va dir per primer cop 'fuck' i ho féu el personatge de la sra. Faithfull-; The Girl on a Motorcycle (1968) -al costat de Marlon Brando- o Hamlet (1969), fent d'Ophelia. Tot i que la seva carrera cinematogràfica no fou el seu punt fort destaca en el paper de Maria Teresa I d'Austria en el Maria Antonieta (2006) de Sofia Coppola i, sobretot, el paper a Irina Palm (2007), interpretant el paper protagonista.... durant aquest darrer film li diagnosticaren càncer de mama amb una conseqüent depressió, que aconseguí recuperar-se.

En diferents moments de la seva vida va escriure 3 autobiografies, els anys 1994, 2007 i 2014. Parlant obertament de les diferents etapes de la seva vida, de les múltiples 'caigudes' de les moltes 'remuntades'.

Tot i que no he seguit la seva carrera discogràfica en veure Thelma & Louise (1991) vaig quedar marcat per una de les brillants cançons que conformen la seva BSO, i era  The ballad of Lucy Jordan (1974) de Marianne Faithfull ... una meravella de tema que vaig escoltar en bucle infinitat de vegades.

Descansi en pau... aquí us deixo el temazo.

SITGES 2025 #2: AVANÇ PROGRAMACIO I PREMIS HONORÍFICS

 

Ja tenim la primera roda de premsa de la direcció del Festival de Sitges en la que han exposat l'avançament de la programació del Sitges 2025.

La 58ena. edició del Festival de Sitges començarà amb la nova peli de Julia Ducournau: ALPHA (després de Crudo i Titane l'esperem en ganes). Serà el tercer cop (en 58 anys) que inaugura el festival una directora dona, abans ho feren Mary Harron (American Psycho) i Ana Lily Amirpour (Mona Lisa and the blood moon).

Dins de la programació destaquen la nova adaptació d'Stephen King de Mike Flanagan:
LA VIDA DE CHUCK; la nova peli del director d'Slow West -John Maclean: TORNADO, amb Tim Roth com a protagonista. El creador de la saga La Purga -James DeMonaco- presentarà el seu nou film: THE HOME. Quelcom més arriscat com REDUX REDUX, una proposta metacinematogràfica de Kevin i Matthew McManus. De Japó ens arribarà l'adaptació d'un videojoc amb el mateixnom, el film és EXIT 8 dirigit per Genki Kawamura en el que un trajecte en metro es transforma en un malson. Un film de malediccions taiwaneses a THE CURSE de Kenichi Ugana. O de Tailàndia: USEFUL GHOST de Ratchapoom Boonbunchachoke sobre un familiar mort torna posseint un aspirador, original proposta premiada a Cannes. Podrem veure el remake de La Cenicienta a LA HERMANASTRA FEA d'Emilie Blichfeldt o un altre de conte amb  MERMAID de Tyler Cornack.

De la península arriba: la nova peli de Paul Urkijo a GAUA, basat en foclore basc; LA VIRGEN DE LA TOSQUERA de Laura Casabé o la sèrie d'Eduardo Casanova: SILENCIO, que promet incomoditat i desconcert, marca de la 'casa'. El responsable del curt multipremiat DECORADO , Alberto Vázquez, ens proposa el seu salt al llargmetratge amb el mateix títol. I el debut de Bruno Martin -LUGER- ens proposa un thriller violant i laberíntic, amb bona part de l'equip de Os reviento, que va sorprendre al Sitges 2023.

Pel que fa a l'animació, propostes com: HEART OF DARKNESS de Rogerio Nunes; THE GREAT HISTORY OF WESTERN PHILOSOPHY d'Aria Covamonas; LESBIAN SPACE PRINCESS d'Emma Hough i Leela Varghese; ARCO d'Ugo Bienvenu, premiasda a Annecy o ALL YOU NEED IS KILL explosiva peli de Kenichiro Akimoto.

Podrem recuperar films no vistos en pantalla al nostre país, com: LO SPETTRO (1963), de Riccardo Freda; JIGOKU (1960) de Nobuo Nakagawa

Films clàssics com ATOLLADERO (1995) d'Oscar Aibar, MEMORIA (1976) de Francisco Macián, RE-ANIMATOR (1985) d'Sutart Gordon.

Els que rebran premis d'homenatge enguany són: Sean S. Chunningham (director Viernes 13), Joe Dante (director Gremlins) Peter Chan (director i productor), Gale Anne Hurd (productora), Dominique Pinon (actor), Hugo Stiglitz (actor)

Al Jurat de la Secció Oficial tindrem a Peter Chan, Mary Harron, Laura Pedro, Hernán Finding i Jovanka Vuckovic.

UN JARDIN POR LA NOCHE (by David Lynch)

 

De manera que era pintor. Pintaba y asistía a la escuela de bellas artes. No me interesaban las películas. A veces iba al cine, pero yo solo quería pintar.

Un día estaba sentado en una sala enorme de la Academia de Bellas Artes de Pensilvania. La sala se dividía en cubículos pequeños. Yo estaba en el mío; serían las tres de la tarde. Me encontraba a medio pintar un cuadro de un jardín por la noche. Había mucho negro y plantas verdes que emergían de la oscuridad. De pronto, las plantas empezaron a moverse y oí el viento. ¡No iba drogado! Pensé que aquello era fantástico y comencé a preguntarme si el cine podría ser un modo de dar movimiento a la pintura.

Todos los años a final de curso se organizaba un concurso de pintura y escultura experimental. El año anterior había presentado una pieza al concurso y esta vez pensé: " Voy a hacer un cuadro móvil". Esculpía una pantalla -de 1,80 metros por 2,40 metros- sobre la que proyecté una película de animación stopmotion bastante rudimentaria. Se titulaba Six Men Getting Sick. Pensé que aquella sería toda mi carrera cinematográfica, porque hacer aquella película me había costado una fortuna: doscientos dólares. Sencillamente, no podía permitirme seguir por ese camino. Pero un alumno mayor que yo vio el proyecto y me encargó uno para su casa. Y así comenzó a rodar la bola. En adelante, solo me topé con semáforos en verde. Poco a poco -o salto a salto- me enamoré del medio cinematográfico.

David Lynch (2006:23-24. Atrapa el pez dorado, 2022

VOLS GAUDIR D'UNA JORNADA In-FCTA ? FESTIVALS TERRES DE L'EBRE T'HO POSA FÀCIL

 

Si encara no coneixeu In-FCTA, Festival de Cinema a la Terra Alta, tot i que ja porta 8 edicions, Festivals Terres de l'Ebre us ho posa fàcil, us ha preparat un bus per a portar-vos a la porta del festival i gaudir d'una jornada moooolt especial. Marqueu el 08 d'agost i a l'agenda i reserveu la vostra plaça al bus.

In-FCTA va començar el 2017 a Bot liderat per l'actor Ivan Massagué juntament amb el grup de dinamització local Sorolla't i la col·laboració de l'Ajuntament de Bot entre altres entitats públiques i privades. L'objectiu era recuperar la tradició cinematogràfica del poble, amb Josep Mulet com a referent local però també portar al territori activitats culturals que es poden gaudir en altres llocs amb més instal·lacions i dispositius. I a l'igual que altres festivals del territori (mónFILMAT, per exemple) no es tracta només de projectar cinema sinó de fer-ne una activitat col·lectiva amb vi, menjar... Enguany tindrà lloc del 03 al 09 d'agost.

Any rera any l'In-FCTA s'ha consolidat com una proposta estiuenca d'obligada visita. I Festivals Terres de l'Ebre -per només 7€ !!- et porta a Bot per gaudir d'una de les sessions més especials de l'edició d'enguany: Cinema + Vi  i l'oportunitat de conèixer figures del cinema, com el jurat d'enguany: el Sergi López, la Catalina Sopelana, la Silvia Abascal i el Tomas del Estal, entre d'altres convidats i assistents del món del cinema.

La proposta és disposar d'entrada gratuïta al festival amb un tast de vi i gaudir de les activitats que ens ofereix In-FCTA aquell dia. 

El planning és: sortir d'Amposta a les 18:00, passant per Tortosa, Pinell de Brai i Gandesa fins a Bot i a les 00:00 ens tornen a casa.  Entremig una de les sessions més potents del festivla: Curtmetratges (a partir de les 22:30), amb la presència dels equips creatius, un tast de vi NOMÉS per a nosaltres i una sessió Dj per acabar la nit amb photocall amb el Jurat de l'In-FCTA 2025.

Teniu fins al 07 d'agost a les 14:00 per a fer la reserva. I ho podeu fer clicant AQUÍ !

No us podeu perdre aquesta oportunitat!

PESCANT SERIES DE TV (38): 'THE REHEARSAL/LOS ENSAYOS'

 

Feia temps que no 'pescàvem' sèries, aquí teniu la darrera que m'ha impactat especialment. Senzillament, perquè no es tracta d'una sèrie convencional. La podeu veure a HBO-Max. 

The Rehearsal (o Los ensayos) és una sèrie escrita, dirigida i protagonitzada per Nathan Fielder, podríem dir que és una sèrie 'documental' però aquesta etiqueta no seria exacta, es tracta d'una sèrie de ficció simulant ser un documental o un reality.

En el primer capítol ens expliquen que la sèrie és un projecte d'ajudar a aconseguir reptes o solucionar problemes a la gent tot assajant la resolució. Per aconseguir aquests objectius el presentador i creador del supossat 'programa' construeix decorats i contracta actors i actrius que permetin assajar la situació que es vol resoldre per a estar preparats a encarar-la en la vida real. L'espectador pensa que cada capítol anirà d'un 'cas' nou ... però no! la sèrie ens planteja un seguir de situacions meta-reals que ens farà petar el cap quan el presentador es compromet personalment ... i realitat, ficció i meta-realitat es barregen fins punts surreals i flipats.

Tot i l'experiència televisiva totalment surreal i en alguns moments desconcertants o incòmodes no podem negar que la premissa és tan filosòfica com si podem arribar conèixer als altres o podem ser capaços de preparar-nos realment per a les situacions quotidianes de la Vida; o, fins i tot, sobre què significa la paternitat.

El sr. Fielder, un dels creadors d'una altra gran sèrie 'marciana': 'The Curse', aconsegueix a Los Ensayos que cada capítol sigue una volta de rosca més, arribant a punts imprevisibles, originals i molt bojos.

De moment, hi ha 2 temporades de només 6 capítols cadascuna.

Si voleu veure una sèrie 'diferent' al que heu vist fins ara, aquesta és la vostra sèrie.

TOT AIXÒ S'ACABARÀ

 

Les teves mans no brodaran

per sempre,

igual que per sempre

no seran

fresques les galtes

ni encesos els ulls.

Tot això acabarà,

i ni els laments,

ni adonar-nos de la veritat,

ens concedirà una treva.

Flor d'un dia,

embat que a la memòria viu,

i mor, en l'oblit

Rafael Haro (2011:17). Els crisantems

(imatge generada per IA)  

CINEMES DEL TERRITORI EN EL 'DO TTE' D'AMPOSTA RADIO

Participo en el podcast 'DO Terres de l'Ebre' d'Amposta Ràdio amb Manel Ramon per a parlar dels Cinemes que hi havia fa uns anys a TTE. I ho fem gràcies al treball de l'historiador Isaac López Sánchez que l'any 2009 va presentar la seva Tesis doctoral "Cines espejos socioeconómicos e instrumentos institucionales" que l'any 2015 es va convertir en el llibre Historia de los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad. Un treball impecable, exhaustiu i rigorós en el que al llarg de les seves 676 pàgines i 975 fotografies ens explica tots els cinemes que han hagut a la província de Tarragona, poble a poble. Es tracta d'un cens però també un homenatge i exercici nostàlgic d'aquella forma de veure cinema que ara ha desaparegut.

De tot plegat en parlem en el podcast, de la informació que l'historiador Isaac López Sánchez va anar recopilant comarca a comarca, municipi a municipi abarcant un període des de 1897 al 2015, uns 400 cinemes, amb informació sobre la inauguració, el tancament, la ubicació i programació en molts casos.

En les 4 comarques de TTE, han hagut uns 130 cinemes. Al Montsià: 40, al Baix Ebre: 39, a Ribera d'Ebre: 35 i a Terra Alta: 20. El més antics de cada comarca són: al Baix Ebre, 'Lo principal de Tortosa' (1897-1932); al Montsià, la 'Sala Tívolí (1909/17-1934) a Amposta; a Ribera d'Ebre, el 'Cine Teatro Instructivo y Recreativo El Casino' (1915-1928)(1928-1931)(1931-1936)(1949-1989) a Vinebre; a Terra Alta, el 'Cine Sociedad Cultural y Recreativa El Ruiseñor (1910-1951) a Vilalba dels Arcs.

Amposta en van arribar a haver 9 cinemes: 'Cine Cal Bou' (1910-930), 'Sala Tívoli' (1909-1934), 'Cine Casino Recreativo e Instructivo' (1915-1965), 'Cine Lira Ampostina de Educación y Descanso' (1970), 'Cine Olimpia/Cine SIndicat' (1920-1937/1945-1989) o 'Cine Benet' (1939-1945), 'Cine Oscar Palace' (1950-1984), 'Cine Bahía' (1950-1976), 'Lo Casal de Acción Católica' (1952-1963) i 'Union Cine Ciudad' (2001 a actualitat).

El model ha desaparegut, malgrat tinguem la sort a Amposta de mantenir l'únic cinema de la comarca. De 40 només n'ha quedar 1. D'aquí la necessitat de muntar festivals de cinema com un intent de recol·lecivitzar, de nou, l'experiència d'anar al cinema o de crear CineClubs amb el mateix objectiu... 

TAN SOLS UNA MEMORIA

TAN SOLS UNA MEMÒRIA

 

Què som? Tan sols una memòria

d'allò que hem posseït i vàrem perdre,

canvi constant i resignat adéu

al temps que fuig amb pas irreparable.

I sempre caminem en l'insegur,

fins quan l'amor ens dicta pensaments

d'eternitat i passa d'una boca

a l'altra en besos l'ànima exaltada.

Llavors mateix, la festa de la vida

com nau il·luminada es va allunyant,

plena de músiques que ja no són

per a nosaltres,

i la badia s'enfosqueix on, tristos, 

alcem adéus, com un infant que mira

l'estel perdut en el suburbi gris.

És aleshores que entre foscos núvols,

plens de presagi, vora el vell domàs

crepuscular, on ja comença un vent

de desesper, amb crit inacabable,

com de biaix, misteriosament,

fulgura el sol de la melancolia.

Una cançó de l'ànima, llavors,

puja innocent i sembre, pietosa, 

d'estels benignes la profunda nit

del terrenal misteri sense fons.

I màgiques figures i sentits

es van entreteixint davant dels ulls,

i cauen, ja fets música, en el cor,

que així coneix i estima el seu misteri.

Joan Vinyoli (2014:65). Poesia completa.

(imatge generada per IA)