Les teves mans no brodaranper sempre,igual que per sempreno seranfresques les galtesni encesos els ulls.Tot això acabarà,i ni els laments,ni adonar-nos de la veritat,ens concedirà una treva.Flor d'un dia,embat que a la memòria viu,i mor, en l'oblit
Rafael Haro (2011:17). Els crisantems
(imatge generada per IA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada