Aquest film ha estat un autèntic fenomen per diverses raons: ha permès que Letònia tingui el primer Oscar, com a Millor Pel·lícula d'Animació; guanyadora de diversos premis tenint en compte que és un film sense diàlegs.
Es tracta d'una història de supervivència: la d'un gat que ha de viure en un Terra anegada fruit d'un tsunami. No sabem ni les raons ni els motius -i poc ens importen!- perquè la peli el que ens vol explicar és de com en col·lectiu podem aconseguir més coses que de forma individual. El gat haurà de col·laborar amb altres especies animals -algunes suposadament antagòniques, com un gos- si volen sobreviure.
Es tracta de la segona pel·lícula del director de Letonia: Gintis Zilbalodis. Després de 7 curtmetratges i un primer llargmetratges (Away) s'enfrontà a la seva peli més ambiciosa fins ara. Tots els treballs d'aquest director tenen la mateixa estètica: els videojocs marquen les històries que ens explica. Si a Away (2019) veiem a un motorista en un viatge infinit, sense diàleg, amb interaccions mínimes... aquell film el va fer TOT el sr. Zilbalodis: muntatge, edició, música... TOT.
Per al segon llarmetrage ha comptat amb més pressupost, més equip, però la fotografia, muntatge, direcció i música continua sent d'ell i amb una història més desenvolupada i un missatge més clar i encertat. Tot i aquest augment de pressupost es tracta d'un autèntic miracle en el món de la producció de l'animació perquè està a anys llum de produccions de Pixar, Disney o Dreamworks... aquest és un altre dels mèrits del film.
Amb nomès 83 minuts el film ens proporciona emocions, ensurts i aventures. Un film carregat d'empatia i un tractament dels animals com pocs cops hem vist en pantalla: sense antropomorfismes, recreant el comportament de cadascun dels animals fent que siguin els més semblants a la vida real.
I és que un dels mèrits del film és estructurar un discurs per damunt de la simple supervivència d'aquest grup d'animals, en ella podem veure un reflex d'un món que col·lapsa, d'una Humanitat que van tan a la deriva com els personatges del film. Establir paral·lelisme amb els éssers humans és inevitable. De fet, és curiós que en tot el film no hi aparegui ni una persona.
La narrativa, com dèiem, té l'estructura d'un videojoc. De fet, ens podem imaginar amb un comandament guiant als personatges del film.
Per contingut i per forma, 'Flow' s'ha convertit alhora en un film popular -carregat de premis- i un films de culte. La seva llum, el seu color, el seu virtuosisme a l'hora d'enquadrar però, sobretot, el seu missatge la converteix en tota una experiència cinematogràfica que no us podeu perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada