'Les années super 8' (2022) és un breu documental al voltant de la figura de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022: Annie Ernaux. De fet, podríem dir que es tracta d'una extensió del projecte literari de l'escriptora; el film està dirigit per ella mateixa (que té 82 anys) i el seu fill petit: Davie Ernaux-Briot. Un dels seus llibres més conegut és Les Années (2008), que com la resta de la seva bibliografia tracta diferents aspectes de la seva vida o de la vida de la família (mare, àvia...).
El film és un recull de gravacions de video domèstic sense so, fetes entre 1972 i 1981, on es veu la intimitat familiar i el viatges que feren la família. No es tracta, però, de fer-ne una narració linial i biogràfica, el que veiem en el film són fragments, no sempre ordenats, de moments destacables, complexos i dolorosos de la vida familiar. El matrimoni va comprar una càmera Super 8 a finals de 1972, quan ja tenien 2 fills amb la intenció de captar la vida i el món que els envoltava.
L'altre aspecte rellevant del film són les estampes geogràfiques, culturals i polítiques al mostrar-nos els viatges familiars a Xile, Londres, Espanya, Moscú, Albània, Marroc,... que ens permet donar-nos un context històric -a banda del Familiar- i sempre amb la veu en off de la mateixa autora/directora. Les imatges van estar gravades pel marit (Philippe Briot) del que es va divorciar i es va emportar la càmera però li va deixar les cintes a ella (en el film poc es parla del marit/pare).
L'obra de l'escriptora Annie Ernaux ha estat vinculada al cinema en films que han adaptat llibres seus, com El acontecimiento (2021) o Passion simple (2020) i el documental sobre la vida de la mateixa sra. Ernaux: J'ai aimé vivre là (2020).
El film és un relat bell, sensible i ple de nostàlgia sobre 'coses que marxen', sobre el desencant o la pèrdua d'il·lusió de qüestions com el Maig del '68, la figura d'Allende, Mitterrand, la institució familiar o la parella. Un interessant film on vida familiar i Història dialoguen i construeixen un relat senzill i emotiu sobre la mateixa Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada