LA MORT DOLÇA
Lo teu cosset respira
i l'altre que hi entra i surtel fa dansar com la mar en calmaun dia sense vent.
Ahir
los teus ullets me buscaven
provant d'articular l'última paraula.
Avui
miren cap a dins,
cap a la flama encesa dels últims dies.
iSento com encara t'escalfa al mig del pit.
Parpelles closes, boca oberta
cada glopada d'aire és un acte
afirmatiu.
Abans no despunte el dia
l'estrella d'hivern t'acariciaen l'últimíssim èxtasi
en l'ultimíssima soltesa
en l'ultimíssim gest.
d'abandonar-te a la llum.
Nefur (Laura Guarch)(2025:41).
Parca. No. 1, Nov 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada