SRA. DIANE KEATON

(1946-2025)

Fa unes setmanes moria una de les muses que ha tingut el sr. Woody Allen -apart d'haver estat parella seva ... com la majoria de les seves muses. La sra. Diane Keaton fou actriu, directora, cantant i productora. Va néixer i va morir a Los Angeles i va venir al món amb el nom de Diane Hall Keaton (no us sona el 'Hall'? exacte, 'Annie Hall' va ser més que un personatge escrit pel sr. Allen, hi havia més d'un vincle autobiogràfic.

Per a començar direm que la sra. Keaton -juntament amb Faye Dunaway i Katharine Hepburn- és de les poques actrius que té més d'una peli dins de les 100 millors pel·lícules de la Història del Cinema segons l'American Film Institute.

Ella era la gran de 4 germans. Son pare fou enginyer civil i sa mare mestressa de casa i fotògrafa aficionada. Les ganes de ser actriu, a la sra. Keaton, li vingueren de veure triomfar a la seva mare en el concurs "Sra. de Los Angeles" adreçat a mestresses de casa ... aquell programa tan teatralitzat la va inspirar a ser actriu i també la marcar la figura de Katharine Hepburn.

Mentres estava a l'institut ja participava en clubs cantant i en aquella època va interpretar a la Blanche Dubois d'"Un tranvia llamado deseo". Va aparcar els estudis per a fer carrera en el món de l'espectacle a Manhattan, entrant a l'Associació d'Actors; en aquell moment va decidir aparcar el 'Hall' del seu nom per a quedar-se amb el cognom de sa mare: Keaton. A Nova York va començar estudis d'interpretació i l'any 1968 va fer de suplent en el musical Hair de Broadway, en el que es va negar a sortir despullada en la represnetació quan tot el repartiment hi sortia (detalls de la personalitat segura i directa de la sra. Keaton)

En aquella època va entrar en l'univers Allen' presentant-se a la prova per a l'obra de teatre "Play it again, Sam" escrita pel director; gairebé la descarten per massa alta (feia 1,69... 4 cm més que Woody Allen). Afortunadament, la van contractar i va ser nominada als premis Tony per aquest paper.

Tot i que va debutar en el cinema el 1970, a "Amantes y otros extraños" i va participar en un parell de pelis més, la que la va fer popular per al gran públic fou El Padrino (1972), coma novia de Michael Corleone (Al Pacino). Dos anys després, per a El Padrino II (1974), va dubtar si participava o no però es va convèncer en veure que el seu personatge tenia més gruix dramàtic. Segons va dir el sr. Coppola la va escollir per la seva fama d'excèntrica.

A principis dels '70 comença a sortir amb Woody Allen i participa en les primeres pelis del director: El dormilon, La última noche de Boris Grushenko, Interiores o l'adaptació per al cinema de "Play it again, Sam" dirigida per Herbert Ross. El sr. Allen ha reconegut que ella fou la seva musa durant aquesta primera època com a director.

L'any 1977 arriba el seu èxit més contundent, amb una nova peli del sr. Allen: 'Annie Hall'. Molts parlen d'un important pes autobiogràfic en el guió del film, mostrat situacions reals de la seva relació. El film rebé l'Oscar a la Millor Pel·lícula i Millor Actriu. En aquell moment i en aquella peli, la sra. Keaton marcava tendència amb la seva forma peculir de vestir vintage i 'masculina'. En aquella època va intentar compaginar la carrera d'actriu amb la gravació d'algunes cançons però el projecte no va quallar.

La darrera pel·lícula en la que va col·laborar amb el sr. Allen va ser Manhattan (1979) i no hi van tornar més fins l'any 1993, amb Misterioso Asesinato en Manhattan (tot i que va fer un cameo a Días de radio, 1988).

Després de Woody Allen va començar a sortir amb el sr. Warren Beaty, que la contractar per a Reds (1981), i la tornen a nominar a l'Oscar, però li va prendre el premi la seva estimada Katharine Hepburn.

A principis dels '80 va intentar provar sort en films de suspens i acció, com La pequeña tamborliera (1984) però van ser un fracàs. Pel que semblava, el públic volia veure a la sra. Keaton en papers còmics. Així torna amb papers còmics a Crímenes del corazón (1986), amb Jessica Lange; i, sobretot, amb el film 'Baby Boom' (1987), en el que feia de yuppie que ha de cuidar un bebé. Aquell mateix any dirigeix la seva primera pel·lícula -Heaven- amb defensors i detractors; també dirigeix algun videoclip (per a Belinda Carlisle, per exemple) i capítols per a sèries com China Beach o Twin Peaks. Mentrestant, també publica alguns llibres com a fotògrafa.

Als '90, la sra. Keaton, ja està consagrada com una de les actrius més populars de Hollywood, amb pelis com 'El padre de la novia' (1991)(amb Steve Martin), El Padrino III (1992), Misterioso asesinato en Manhattan (1993)(que l'havia d'interpretar la parella del sr. Allen en aquell moment: la sra. Mia Farrow, però es trobaven en ple procès de divorci).... un gràn èxit d'aquesta època fou El Club de la Primeras Esposas (1996)(amb Goldie Hawn i Bette Midlet). Del mateix any és 'La habitación de Marvin' (1996) amb Meryl Streep i un joveníssim Leonardo DiCaprio... la Keaton és nominada a l'Oscar per tercer cop per aquest film.

Després d'algunes pelis sense massa rellevància arriba la quarta nominació a l'Oscar per la seva interpretació a Alguien tiene que ceder (2003)(amb Nancy Meyers i Jack Nicholson). El mateix any, va produir la peli 'Elephant' de Gus van Sant. A partir d'aquí, va anar espaiant les seves interpretacions, apareixent a la sèrie del sr. Sorrentino 'The young pope' o fent d'avia de Justin Bieber en el videoclip de la cançó 'Ghost', per exemple.

Al llarg de la seva carrera la sra. Keaton va acumular 1 Oscar, 2 Globus d'Or i 1 Bafta.

El sr. Woody Allen va declarar que "bona part del que jo hagi aconseguit a la Vida, li dec, sense dubte, a ella". Unes declaracions sentides d'agraïment que donen mostra del respecte que a la sra. Keaton tenien el seus companys i companyes de professió.