Des de fa uns anys, els Funkos, aquests petits ninots de plàstic, amb el cap exageradament gran, que recreen algun personatge real o fictici s'han estès com una autèntica 'plaga', com una invasió. Molts persones són les que acumulen de forma col·leccionista i compulsiva aquestes figures, emplenant les estanteries de casa seva amb la capsa orirginal o sense l'embalatge. Certament, té un punt de religió, d'adoració. Quan vas a una botiga en la que tooooota una paret (o vàries) està plena de Funkos des del sostre fins al terra et produeix una mena de vertigen estètic, gairebé espiritual. Per a molts col·leccionistes és molt més que un simple objecte, és tot un símbol d'allò que valoren i els agrada i, així, en poden tenir una cosificació.
La història dels Funko comença el 1998, en un poble de Washington: Snohomish. Allà, el sr. Mike Becker, un dissenyador que tenia especial carinyo per temes vintages i retro buscava una figura de Big Boy (aquell nen de galtes grosses amb un peto de quadres blancs i vermells, imatge d'una cadena de restaurants dels EEUU). Com que la recerca del sr. Becker no va tenir èxit va decidir fabricar-lo ell mateix... i així va nèixer el primer Funko, una barreja de joguina vintage i un 'Diy' (DoItYourself), tenien un caire irònic, un punt kitsch que els feia atractius.
El sr. Becker va vendre l'empresa el 2005 al sr. Brian Mariotti; aquest tenia la impressió que el creador no havia explotat suficient el potencial comercial del producte. Així que el sr. Mariotti va convertir 'la idea Funko' en un fàbrica de llicències i es van començar a produir de qualsevol cosa; i qualsevol, vol dir, QUALSEVOL. Tot podia ser un funko col·leccionable.
Primer van venir personatges de còmic, sèries, pel·lícules i, després, s'afegiren els músics, els atletes, els presidents, els escriptors...
L'any 2010 neix la línia 'Pop!', reforçant la 'marca' i amb els trets que els farien més identificables: caps grans, ulls negres sense pupil·les i absència d'expressió.
Aquest canvi va disparar les vendes passant de vendres miles de figures a milions. L'any 2017 va sortir a borsa i la seva seu (Everett) es va convertir en parc temàtic del col·leccionisme i peregrinatge d'amants d'aquestes figures. L'obsessió arriba al punt de que moltes persones col·leccionistes tenen habitacions NOMÉS per a guardar els Funkos.
I és que aquestes figures representen el consum del segle XXI, que ja no és el 'consum massiu' sinó el 'consum emocional' i és que s'adquereixen Funkos no pel seu valor com a producte sinó per allò que representen de record del passat; el pes de la 'nostàlgia' és important. Es tracta d'un 'capitalisme sentimental'. No es tracta només d'estimar un film, es tracta de poder-lo tocar, mirar, col·leccionar. I qui diu film, diu llibre, des de Harry Potter a Shakespeare o Cortázar...
Sembla ser que aquest paradís del col·leccionisme està en crisis. La Vida té un punt cíclic, pendular i ara toca esquivar els Funko pop. L'empresa ja ha reconegut uns 241 milions de dòlars en deute total. En el segon trimestre de 2025, Funko va perdre 41 milions de dòlars... les vendes han caigut en picat. L'any 2023, l'empresa va destruir entre 30 i 36 milions de dòlars d'inventari excedent, enviant milions de figures a les escombraries perquè era més barat fer això que pagar el seu emmagatzematge. Amb l'impacte medi ambiental que això suposa.
Apart del 'canvi de tendència' del consumidor, les mesures al voltant dels arancels als EEUU no ha ajudat ha facilitar les coses ja que bona part de la producció està 'fora'.... sincerament, però, penso que el motiu està en una sobreproducció salvatge, pròpia de l'època capitalista en la que ens trobem: s'han fabricat més Funkos del que es podien comprar (penseu que només del personatge de Grogu, de The Mandalorian, per exemple, es va fabricar més de 40 models diferents..).
La conseqüència d'això és que totes aquelles persones devotes i fanàtiques del producte -que continuen estant, no han marxat- multiplicaran el preu d'algunes figures, augmentant el preu un 200% o 500% en la revenda. Impressionant és els 100.000 dòlars que es van pagar per una figura de Willy Wonka l'any 2022 (Wtf???)... però això només passa amb les figures 'mítiques' i persegudies, el més lògic és que el seu preu s'hagi devaluat en la majoria de plataformes de venda online de segon mà.
Sembla ser, doncs, que la bombolla Funko ha esclatat, com tantes altres bombolles en aquest entorn capitalista on del què es tracta és de fabricar i consumir com més, millor. Ara falta veure on aniran a parar els milions i milions de funkos que emplenen les botigues del món...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada