Sense dubte, es tracta d'un dels directors més prolífics del cinema contemporani. Al ritme de gairebé una peli per any. Amb una filmografia carregada de perles. Qualsevol film dels anomenats 'menors' del mestre Allen és molt millor que qualsevol de les pel·lícules que podem trobar a la cartellera. El cinema de Woody té segell, té marca, té estil. Em declaro fan de Woody Allen malgrat les acusacions i judicis sense sentència.
Amb 'Manhattan Murder Mystery' (1993) el sr. Allen es reunia amb la companya amb la que van tocar l'èxit i el reconeixement unànim amb Annie Hall (1977) després de l'etapa 'Mia Farrow' del director. L'enginy, ritme i bogeria de la sra. Diane Keaton fa brillar com ningú els diàlegs del sr. Allen. I junts són la bomba. Tinguem en compte que inicialment el paper de Keaton estava escrit per a Farrow, és clar, però en aquella època, començava la terrorífica i tremenda etapa entre l'ex-parella i el personatge es va adaptar per encaixar amb l'estil de la Keaton.
De fet, en aquest film també recupera al guionista de l'època Manhattan (1979) el sr. Marshall Brickman.
El contingut del film està farcit de 'crisis de parella', continuant l'estela dels films anteriors: Alice (1990) i Maridos y mujeres (1992), tot i que en aquest cas l'embolcalla amb un misteri que li dóna més emoció i ritme. El film està carregat de referències cinematogràfiques com a bon cinèfil que és el sr. Woody Allen, estan presents pelis com Perdición (1944), La dama de Shanghai (1947) però també La ventana indiscreta (1957).
La química entre Allen-Keaton és inqüestionable però els secundaris que els acompanyen ens ofereixen una autèntica classe d'interpretació: Alan Alda i Anjelica Huston (també presents a Delitos y faltas, 1989).
En aquest film el sr. Allen torna a fer-nos el retrat de la seva ciutat preferida: Nova York (tot i que les circumnstàncies l'obliguen a estar exiliat i buscar refugi per a filmar a França, Itàlia o Espanya). El film es converteix en un autèntic free tour per la ciutat.
L'humor brillant i lúcid de l'escriptor Allen brilla especialment en aquest film amb frases i situacions memorables. És un d'aquells films que amb els anys més han mantingut la màgia i la lucidesa del mestre Allen, on podem gaudir més clarament del seu estil.
Amb una càmera més neguitosa i 'en moviment', impropi fins llavors del mestre Allen gràcies al director de fotografia Carlo di Palma la combinació de diàlegs enginyosos, neuroticismes d'Allen fent d'Allen i el toc políciac la fan una proposta ideal per a passar una bona estona.
Ens veiem avui a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada