RAMPAIRE PRESENTA PEDRETES AL LLAR D'AMPOSTA

Ens agrada Rampaire i ens agrada la persona que hi ha al darrera d'aquest nom artístic: el sr. Aldred Porres. Hem col·laborat en algun projecte artístic-educatiu amb resultats altament satisfactoris.

Doncs bé, el sr. Porres (com tots i totes) té un passat, un passat adolescent de músic compartint afició i grup de música amb altres membres de la seva família (amb Atzucac i Ovni)... aquell moment teenager musical va passar però l'Alfred no ha deixat d'estar mai en el món de la música, escrivint i tocant... més en la intimitat.

Però l'esperit artístic és així, en algun moment necessita tornar a aflorar i tens ganes de comunicar-te amb el món ... i neix Rampaire [que si voleu saber què significa aneu a algun dels seus concerts i ho sabreu ;) ] primer ho féu amb l'edició d'un EP -Sol- de 4 temes, editat l'any 2015. El retorn a l'activitat musical pública ja era imparable i a principis d'aquest any, mitjançant un verkami en el que, evidentment, vam participar, veié la llum Pedretes, un nou EP de 5 cançons. I el Ciutadà K n'és super-fan!

Pedretes, permet un bon joc de paraules. Cada pedreta pot ser una de les cançons del disc, però pedretes té un caràcter d'objecte humil, petit, senzill, anònim i com una petita part d'un tot.

L'estil de Rampaire és folk, rock, pop i gotes de tradició ebrenca (La Rondalla del Rampaire és estupenda!). Trobem homenatges-referències gens dissimulades a grups clàssic com The Beatles o The Clash.

Ens agrada Rampaire i li desitgem una trajectòria exitosa i feliç!

Aquest diumenge a les 20:30, al Llar d'Amposta Rampaire amb banda presenta Pedretes.

PA' MEAR Y NO ECHAR

En California, en la Universidad de Stanford, un grupo estudiantil ha iniciado un movimiento que pide a Apple que los libere.

Antes de seguir adelante y explicar de qué los tiene que liberar exactamente, recordemos que Stanford está situada muy cerca de Silicon Valley y que es popularmente conocida como The farm, la Granja, porque de allí salen muchas de las lumbreras de nuestro tiempo. Steve Jobs -cofundador de Apple- estuvo buena parte de su vida ligado a ella.

Los educandos en cuestión -de informática para más inri- se han agrupado bajo el lema Estudiantes de Stanford Contra los Dispositivos Adictivos. Piden a la empresa de la manzana que modifique sus móviles para que no estén todo el día enganchados a ellos. El grupo copó los titulares de la prensa cuando, hace poco, se  manifestaron frente a la Apple Store de Palo Alto. En su manifiesto fundacional recuerdan que el 9% de los adultos revisan su móvil cada hora y que el 50%de adolescentes se consideran adictos a él. Avalados por estudios, explican que la adicción al móvil causa estrés, perjudica las relaciones con otras personas y hace que mengüe la productividad. Consideran que los culpables de su adicción no son redes como Facebook y el resto sino los móviles (los iPhone, sus preferidos), y que son la puerta de entrada a ellas. Por este motivo afirman que Apple es la única capaz de ayudarlos a frenar su dependencia.

Dicho todolo cual, piden a la empresa que sus móviles les permitan controlar el tiempo que pasan en Instagram, Facebook, Snapchat, Reddit y toda la pesca. Que les permitan recibir notificaciones sólo de lo que les interesa. Y que les ofrezcan opciones para evitar distraerse, algo así como un 'modo esencial' que únicamente les informe de llamadas telefónicas, mensajes y fotos. Me dejan pasmado. ¿Tiene que ser Apple quien añada aún más 'modos' para que ellos se desenganchen? ¿No son capaces de hacerlo ellos mismos? Mira que es fácil desactivar -ni que sea temporalmente- todas las redes sociales y las notificaciones que tanto les perturban. Basta pulsar botones que ya hay en los móviles actuales. O hacer algo incluso mejor: apagarlos por completo, como hacemos todos cuando necesitamos concentración. Es lo que he hecho yo mismo para escribir esta columna sin que me despisten los ruiditos y las musiquitas que emiten. Vaya lumbreras, los de Stanford. Menudo futuro tecnológico nos espera.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine

de La Vanguardia de l'01/04/18

TWIN PALM 2018: MAKOVSKI +AUPI + COTO + PACOSAN + CAMPO

La visita al PalmFest o al TwinPalm està agafant forma de tradició, portem 3 ó 4 anys assistint. El PalmFest era la versió 'maxi' amb 3 dies de durada i el TwinPalm és la versió 'single' amb només un dia intens. 

Per aquest festival hi han passat cantants i grups com Albert Pla, Christina Rosenvinge, Sr. Chinarro, Maïa Vidal, Anímic... entre molts altres.

En el PalmFest vam descobrir a l'energètica Maika Makovski i, precisament, aquest 2018 és la cap de cartell. Aquest vespre, en l'Auditori del Centre Cultural de l'Hospitalet de l'Infant, a partir de les 18:30 gaudirem de:

• Maika Makovski: Un concer íntim, acompanyada de la seva guitarra i el piano de cua. Una de les artistes més intenses i energètiques del panorama musical català i que és capaç de transmetre energia en el seus directes. Polièdrica, inquieta i tot terreny.
• Ivan Campo: És la 'nota forastera' del cartell, un trio de Manchester. Aires folks, veu cristal·lina, aire èpics.
• Mariona Aupí: Ens presenta el seu nou disc 'Le Monde', però ja en porta uns 8 a les esquenes. Multiinstrumentista, compositora, capaç de barrejar electrònica i acústic com ningú. Directa i elegant.
• Mina Coto: Posseïts per l'esperit de New Order. Veus aturmentades i ritmes technos que s'encomanen i et transporten als '80 amb aires actualitzats. 'Lágrimas desde Irán' ja és tot un hit!
• Pacosan: Ritmes frescos, techno i poperos presentarà el recent disc 'Sour Mood'. Grup eclèctic, hipnòtic d'un trio ben bregat en d'altres projectes musicals (El Petit de Cal Eril, per exemple) i directes sense parar, com el Primavera Sound...

El millor del TwinPalm és el preu, 15€ per un vespre intens de música!

Ens veiem al TwinPalm?

VERSOS CONTRA LA VIOLENCIA- L'ESPECTACLE A AMPOSTA 06/04/18

'Versos contra la violència' és un d'aquells projectes en que la imatge gràfica d'una bola de neu és la més adient, va començar com una reacció a uns fets deplorables i s'ha anat engrandint, engrandint i aglutinant sinèrgies d'artistes de diverses disciplines.

Després dels actes repressius de la policia contra la ciutadania l'01 d'octubre, quan l'únic que es pretenia era dipositar un vot en una urna dues poblacions de les Terres de l'Ebre que patiren més aquesta violència repressiva fou La Ràpita i Roquetes. Un grup d'artistes provinents de diferents poblacions del territori ebrenc que tenen una cita mensual -diLLUMS d'Arts al Forn, algun dia en parlem d'ells- en la que al voltant d'un sopar comparteixen literatura, música, reflexions i reforcen amistats; és aquesta amistat la que provocà preocupació quan en les poblacions esmentades els cops de porra feren estralls entre la població pacífica ... l'espurna, la reacció ja havia sorgit. La resposta fou dues trobades en les poblacions dels fets (La Ràpita, 07/10 i Roquetes, 08/10) en la que poetes i poetesses recitaren creacions pròpies o d'altres en les que el contingut fou la pau i el rebuig a la violència; hi participaren més de 70 d'artistes.

D'aquí sorgí un llibre: Versos contra la violència, amb una llista infinita de participants i la seva conseqüent presentació per poblacions de tot el territori català: l'Ametlla de Mar, Campredó, Flix, Falset, La Ràpita, Deltebre, Barcelona, Amposta, Alcanar, l'Ampolla... i la llista encara no ha acabat. És un llibre editat per Onada Edicions i tots els beneficis (inclosos els drets d'autor) es destinen a l'enviament de llibres a escoles i instituts de Catalunya.

Aquest bola de neu ha atrapat, fins i tot, a CREA que està preparant un documental sobre aquest projecte ... l'atracció cap a Versos contra la violència és imparable!

Tot i que en un projecte tan col·lectiu fa de mal dir noms propis, no podem obviar anomenar 'motors culturals' com Ricardo Gascon o Eduardo Margaretto i, sobretot, l'amic Jesus M. Tibau.

La bola de neu ja era imparable i el següent pas fou crear un espectacle que servís de presentació del llibre però que anés més enllà i Valer Gisbert creà un espectacle sobre i contra la violència. Un espectacle multidisciplinar i visualment potent que s'estrenà a Tortosa el desembre passat. Demà Divendres, 06 d'abril a les 21:30 el podreu gaudir a la Lira Ampostina. En ell, el vers, la música, el dibuix i la dansa es conjuguen per donar forma al missatge clar i contundent de rebuig a qualsevol tipus de violència. Espectacle emotiu i artístic.

El paper sempre guanya a la pedra!

FELIÇOS 50, TETE!

Si aquest any faig 45 anys vol dir que tu, Tete, en fas 50... et diran que és una xifra clau, assenyalada, bissagra de no sé què. No els facis cas!

En els teus 50 seràs tant TU com sempre, continuaràs sent el millor germà que qualsevol podria desitjar. 

Germà valent, fidel i defensor tenaç dels seus. Persona treballadora com poques he conegut; que sempre té un 'sí' quan li demanes ajuda... i -per a un mancat de qualsevol habilitat tècnica i mecànica com jo-  han estat moooolts cops.

Ets un persona honesta, amb principis i valors; compromés davant situacions injustes. Potser ets de poc parlaments però la teva acció, el teu gest, ho supleixen amb escreix. Perquè l'Amor és demostra amb fets i no només amb paraules. Ets una bona persona i, amb això, està tot dit.

I,  com ja saps, ets el més guapo dels 3 .... gràcies per cuidar-me i estimar-me.

Feliços 50, Tete, t'estimo !!