dimecres, 31 d’agost del 2016

QUIEN SE PICA


Hace cuatro años detuvieron en Austria a cinco rumanos. Habían robado diez toneladas de ajos en Albacete. El valor del alijo era de 24.000 euros y su destino final era Rumanía.

Este verano se ha dado un caso similar. Han detenido en Cuenca a un señor con seis toneladas de ajos escondidos en huecos de un autobús que viajaba a aquel país. Se había compinchado con el resto de los pasajeros de forma que, en llegando a Rumanía, él se quedaría 2.400 kilos y los otros 3.600 kilos se los repartirían los otros pasajeros, que así no se irían de la lengua. La Guardia Civil lo detuvo, lo puso a disposición del juzgado de instrucción de guardia de San Clemente y abrió diligencias a sus cincuenta compinches. En esta ocasión los habían robado de una explotación agrícola de Villamanrique de Tajo, en Madrid. El valor del alijo era de 12.000 euros, lo que de entrada indica que el ajo estaba más valorado hace cuatro años que ahora. Si la calculadora no me engaña, la tonelada salía a 2.400 euros; ahora, a 2.000. En cualquier caso, el destino era el mismo que en la ocasión anterior: Rumanía. 

A ver. Si el destino de esos cargamentos de ajos hubiese sido Francia, Italia o Dinamarca (por poner tres ejemplos al azar; podríamos poner muchos más pero mejor no cansar al lector) sería una noticia más y punto. Pero ¿Rumanía? Es inevitable pensar en Vlad Drácula y a la múltiples versiones posteriores que ha tenido en cine, teatro, televisión y cómic. En todas ellas, una manera infalible de protegerse contra él (o contra cualquier otro vampiro) es ponerse una ristra de ajos alrededor del cuello. Es una fantasía que tiene que ver con una enfermedad, la porfiria eritropoyética, que provoca fotofobia (de ahí que Drácula no soporte la luz del día) y anemia (por eso necesita sangre; ahora te la dan en transfusión pero entonces, cuando las transfusiones no existían, la única forma era bebérsela). El simple olor del ajo agrava la porfiria. Como estoy convencido de que no hay ahora más vampiros que en el siglo XV, creo que la única explicación del espléndido rendimiento económico que producen esos robos desmesurados de ajos es que en Transilvania se haya puesto de moda colocar ristras de ajos alrededor del cuellos de los turistas que visitan el supuesto castillo de Drácula, igual que en Hawai te ponen en el cuello una guirnalda de flores, por mucho que, de rodillas, les supliques que no, por lo que más quieran.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia



dimarts, 30 d’agost del 2016

PER MOLTS ANYS, NURIA !!!



Tota la Vida donant Amor...

T'estimem!


divendres, 26 d’agost del 2016

STAR WARS MUSIC DEL SR. STEVEN LEAR

El dissenyador gràfic Steven Lear apassionat de la música i, sense dubte, de l'univers Star Wars ha tunejat portades d'àlbums clàssics i mítics de la Història de la Música. Ha pescat les portades de Pink Floyd, Björk, The Smiths o David Bowie -entre mooolts altres- i els ha fet entrar dins el món Star Wars.


Si entreu en el seu perfil d'Instagram 'WhyTheLongPlayFace' podreu veure altres experiments d'aquest crossover especial entre música i cinema...




dijous, 25 d’agost del 2016

JULIETA, LA NOVIA O EL OLIVO CAP ALS OSCAR?



Doncs aquestes són les tres pelis que l'Acadèmia ha preseleccionat per als Oscar. Tres dels films més 'rellevants' de la collita del 2015 a l'Estat Espanyol que representen la veterania i la joventut de la cinematografia actual i les tres amb un aire marcadament femení.

El 07 de setembre es sabrà quina és l'escollida i del 17 al 24 de gener sabrem si Hollywood l'accepta com a nominada a millor pel·lícula estrangera...

Aquí van alguns comentaris:

JULIETA (de Pedro Almodóvar): El retrobament amb l'Almodóvar més íntim, dramàtic i madur amb unes actrius excel·lents en un personatge desdoblat amb el rostre d'Emma Suárez i Adriana Ugarte. 
   Pro: Almodóvar -que ja té un Oscar- és un dels directors més representatius i reconeguts del cinema espanyol. La marca Almodóvar ja li proporciona punts.
  Contra: Li manca la frescor d'altres temps de l'autor manxec, Julieta pot resultar densa, poc àgil... La involucració en els 'papers de Panamà' van comportar la pitjor recaptació en el moment de l'estrena d'un film del director.

LA NOVIA (de Paula Ortiz): La valentia d'emprendre l'univers lorquià amb només 3 curts i 1 llargmetratge diu molt de la seva directora.
    Pro: El ressó universal de Lorca. El talent jove de la directora i l'apabullant força estètica del film. 
    Contra: un film excessivament esteticista, massa metafòric, massa poètic i en alguns punts massa teatralitzat. La poca trajectòria professional de la directora no juga al seu favor.

EL OLIVO (d'Iciar Bollaín): Amable història sobre les relacions familiars, els valors i la fermesa dels principis... trets habituals de la directora i, sobretot, del seu guionista -habitual de Ken Loach- Paul Laverty.
     Pro: Es dificil no empatitza amb la sensibilitat de la jove protagonista i el seu repte. Seria la proposta menys arriscada i més fàcil de les tres pelis.
   Contra: El localisme de la història, l'excessiu bon rotllo que desborda i el quasi nom desconegut de la seva directora no juguen al seu favor. Al film li manca cos.

Tot i que Julieta m'ha recuperat al tan enyorat Almodóvar, em quedo sense dubte amb La Novia una de les pelis més impactants de l'any passat (no, El Olivo no és ni una opció)



dimarts, 23 d’agost del 2016

EL SR. JESSE EISENBERG EL SUCCESSOR DEL MESTRE ALLEN?


El sr. Jesse Eisenberg sembla ser que és quelcom més que l'actor sempre pròxim als personatges neuròtics, atabalats i perduts. Aquell que brodà la encarnació a la pantalla del sr. Mark Zuckerberg (a La Red Social) i que no va acabar de convèncer com a Lex Luthor del darrer Superman vs. Batman vol ser quelcom més que un simple actor.

El sr. Eisenberg ha tingut tota la vida admiració pel sr. Woody Allen i la seva educació ha estat pròxima, Eisenberg ha nascut al barri de Queens de Nova York, fill de professor universitari d'origen jueu. El 2012 va formar part del repartiment de A Roma con Amor, fent d'alter ego -encertat- del sr. Allen. En el nou film del director: Café Society -a punt d'estrenar-se- també hi és present, en un paper que el mateix Allen reconeix que hagués interpretat ell si fos més jove.

En un intent per emular al mestre el sr. Jesse Eisenberg ara ha escrit un llibre, a l'igual que ha fet Woody Allen en diverses ocasions: llibres de relats breus, marcadament còmics, sovint amb tocs surreals. Les dots còmiques d'Eisenberg són evidents si repassem la seva trajectòria cinematogràfica i el seu primer llibre així ho evidencia: El besugo me da hipo y otras historias, sugerrent títol on hi podem trobar, per exemple, les 5 primeres converses telefòniques d'Alexander Graham Bell després d'inventar el telèfon, una conversa de l'autor amb Jesús o un noi amb incontinència verbal que intenta lligar en un bar... són algunes de les històries que podem trobar en el llibre i en les que la presència de psiquiatres, d'inseguretats o la incomuniació són temes recurrents, com en el mestre Allen. 

Les històries que podem trobar en el llibre són -segons el propi autor-  fruit de la seva vida neuròtica. Ell mateix ha reconegut que pateix un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) que li fa no trepitjar les esquerdes, mossegar-se les ungles o tocar-se la punta dels dits de forma estranya.... personatge i realitat es confonen com en el cas del sr. Allen.

I els punts en comú encara no han acabat, a l'igual que el veterà director Eisenberg escriu una columna periòdica en un diari, ha escrit obres de teatre i es va atrevir a dedicar-li un guió quan era jove i fer-li arribar.

De moment, però, la crítica literària no ha estat massa amable amb el debut literari del sr. Eisenberg i han manifestat que encara li queda molt per a aprendre del mestre.