EUFÒNIC 2019 #1: PÒRTIC

Ja fa 7 anys que l'Eufònic ens acompanya en el remate final de cada estiu. Es tracta d'una cita imprescindible i necessària, diria jo. L'excel·lent programació que ens proposa cada any és impecable i va ampliant terreny, no conformant-se a oferir-nos només actuacions i instal·lacions artístiques.. Eufònic va creixent i creixent.

Del Festival en parlarem la setmana vinent ara toca parla del 'Pòrtic Eufònic' que és un invent per a poder fer més ressó del festival i poder gaudir de més 'dies d'Eufònic'. El Pòrtic Eufònic 2019 serà del 29/09 a 01/09 i se'ns presenta variadet i multiterritorial,  com sempre.

Avui mateix, 29/08 a les 20:00 hem d'anar a l'Esglèsia del Castell d'Ulldecona per a la presentació d' "Ad lib" de l'artista sonor italià Michele Spanghero. Es tracta d'una escultura sonora que sona i reacciona al ritme d'una màquina de respiració artificial. 

Demà divendres 30/08 a les 20:00 al Museu de Tortosa presentació de 'Sense títol' del mestre de la computer music Roc Jiménez de Cisneros, una instal·lació de làsers que remet a la cultura rave

Dissabte 31/08 a les 19:00, a Lo Pati (Amposta) presentació de 'Phase transition' de Kathy Hinde, una instal·lació sonora que pretén despertar la consciència del canvi climàtic global i l'efecte hivernacle. Aquell mateix dia, l'artista Oscar de la Fuente que ha estat com a resident artístic presentarà "Piedras del camino" una subtil reflexió al voltant del camins del Delta i els records sonors.

Per a rematar el Pòrtic de forma espectacular: Diumenge 01/09 a les 19:00 actuació de Los Sara Fontán al Castell de Miravet: violí (amplificat, loopejat) acompanyat de bateria.

Aix, amics i amigues, ganes d'Eufònic !!!

SR. JONAS MEKAS

(1922-2019)

Fa uns mesos moria un dels cineastes més representatius del cinema experimental contemporani. 

Nascut a Lituània l'any 1922, de ben jove i amb el seu germà, van obrir un teatre; quan va començar la IIGM els nazis els van internar en una camp de treball, allà el sr. Mekas va aprendre el mètode teatral d'Stanislavsky. Van aconseguir fugir els dos a Dinamarca i d'allà, l'any 1949, van arribar als EEUU on s'hi quedà definitivament.

El sr. Mekas i el seu germà creen l'any 1954 la revista Film Culture i escrigué crítiques cinematogràfiques a la revista Village Voice des de 1958; també escrivia poesia (arribant a publicar més de 20 llibres) però, sobretot, fundà la cooperativa The Film Makers (1962) amb la que es relacionà amb artistes del pop-art i cinema experimental com Andy Warhol, Nico, Allen Ginsberg, Yoko Ono o Salvador Dalí.

L'obra cinematogràfica del sr. Mekas més coneguda són les seves pel·lícules-diari en el que aborda diferents moments de la seva vida, com Walden (1969), Reminiscences of a Journey to Lithuania (1972)(per a molts crítics el seu millor film), Lost, lost, lost (1975) o Zefiro Torna (1992).  L'any 2001, arribaria la seva obra culminant d'aquest gènere propi: As I Was Moving Ahead, Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty de 5 hores de durada en els que estructura filmacions acumulades durant 50 anys de vida ... només el títol -'Mentre avançava, ocassionalment vaig veure petits centelleigs de bellesa'- ja és una meravella. 

L'any 2007 el sr. Mekas va publicar 365 curtmetratges -un cada dia de l'any- per a Apple Computer i el 2012 va muntar una exposició 'Correspondencias' amb J.L. Guerín en el Centre Pompidou de París que vam poder veure al CCCB en el projecte Totes les cartes.

Més d'un cinquantena de peces audiovisuals formen la seva trajectòria sempre situades en un context museístic o centre d'art com el MoMA, el Documenta de Kassel, l'Hermitage o la Biennal de Venècia. El sr. Mekas va aconseguir que el cinema experimental fos una mica menys minoritari.

Les seves filmacions eren un joc constant de superposicions visuals, música, barreges de blanc i negre i color i, en alguns moments, la seva veu en off... "Gravo els meus records", una forma molt senzilla d'autodefinir la feina del sr. Mekas, fent art de l'autobiografia filmada.

L'hiperactivitat del sr. Mekas no tenia límit i, segons ell, va deixar moltes coses per a fer com: "Seure en un banc vora el riu i veure les aigües com flueixen, sense fer res, durant un any sencer. Aquest seria l'èxtasi més gran de tots"

Gran, el sr. Mekas!

LES PEL:LICULES MES LLARGUES DE LA HISTORIA DEL CINEMA

Si us pensàveu que això de que les pel·lícules cada cop durin més és de recent invenció o que la darrera de Los Vengadores o Érase una vez... en Hollywood eren llargues continueu llegint per a descobrir que hi ha films que duren moooooolt més del que heu vist fins ara. Cert que algunes peces són experimentals o entren directament en el terreny del vídeo-art però no deixen de ser llargmetratges... Us les repasso cronològicament.

THE PHOTO-DRAMA OF CREATION (Charles T. Russell, 1914)

Durada: 8 hores

Es tracta d'un documental dels Testimonis de Jehová sobre com combatre 'la ciència del mal' i l'ateïsme' repassant la història de la vida la Terra. Tenint en compte l'any que en fou realitzada té el seu valor, es tracta d'una de les primeres pel·lis en les que es va sincronitzar la veu amb la imatge.

(La podeu trobar per parts a youtube en aquest enllaç)

EMPIRE (ANdy Warhol, 1964)

Durada: 8 hores i 5 minuts

Es tracta d'un dels projectes audio-visuals més coneguts del sr. Warhol. Va filmar des dalt d'un gratacels la façana de l'Empire State Building durant 6 hores (de les 9 de la nit a les 3 de la matinada)... al sr. Warhol li va semblar que el resultat era 'curt' i la va relentitzar per a que durés les 8 hores que dura

(la podeu trobar en aquest enllaç)

HITLER: A FILM FROM GERMANY (Hans-Jürgen Syberberg, 1977)

Durada: 7 hores i 22 minuts

Es un biopic 'sui generis' sobre Adolf Hitler on es combina titelles, reflexions filosòfiques amb teatre, espectacle de varietés... L'actor que fa de Hitler (Peter Kern) va guanyar el premi al millor actor en els Premis de Cinema Alemany.

(podeu veure un parell de fragments ens aquest 2 enllaços: part 1 i part 4)

BITVA ZA MOSKVU (Yuroy Ozerov, 1985)

Durada: 5 hores i 58 minuts

Producte propagandístic dels darrers dies de la URSS per a commemorar els 40 anys del final de la II GM. Per molts crítics és un dels millors films sobre la 'Gran Guerra' (o Primera Guerra Mundial).

(la podeu veure sencera en aquest canal de youtube). 

THE JOURNEY (Peter Watkin, 1987)

Durada: 14 hores i 33 minuts.

La majoria de films d'aquest post no foren estrenats comercialment però The Journey sí i en ella s'expliquen els efectes que les armes nuclears podrien tenir sobre el nostre planeta. En ella s'hi barreja el documental amb escenes de ficció.

(la podeu trobar per fragments en aquest canal de youtube)

LA CURA CONTRA EL INSOMNIO (John Henry Timmis IV, 1987)

Durada 87 hores

Es tracta d'una autèntica flipada experimental del sr. Timmis IV: filmar al poeta Lee Groban llegint el seu poema homònim de 5.000 pàgines. El sr. Groban, davant de la càmera llegeix el seu text mentre darrera d'ell s'hi projecten llums, formes psicodèliques i escenes de cinema porno (suposo que per a fer més amè el visionat). 

EVOLUTION OF A FILIPINO FAMILY (Lav Diaz, 2004).

Durada: 9 hores. 

Un habitual dels festivals de cinema el sr. Diaz és un 'enganxat' als films llargs, mooolt llargs, és la seva marca personal... no voldria estar en la pell del programador de festival que el vulgui incorporar en la seva graella. 

THE CLOCK (Christian Marclay, 2010)

Durada: 24 hores. 

Una de les peces artístiques més populars dels darrers anys en la que a cada minut se'ns mostra una escena de pel·lícula en la que es mostra l'hora que és a l'exterior de la pantalla quedant sincronitzats Vida i cinema. 

(Podeu veure un fragment en aquest enllaç). 

MODERN TIMES FOREVER (Superflex, 2011)

Durada 240 hores (10 dies)

Es recrea l'evolució d'un edifici des de la seva construcció fins a milers d'anys després de l'extinció de la raça humana. Cada dia de pel·lícula mostra un període de diversos segles. Fou descrit com a 'cinema apocalíptic d'art i assaig'. Es projectà davant de l'edifici real a Helsinki en el que es basa el film.

LOGISTICS (Erika Magnusson i Daniel Andersson, 2012)

Durada: 888 hores (37 dies)

I arribem a l'obra culminant d'aquest post, la pel·lícula més llarga de la Història del cinema. L'argument del film és senzill, respon a la pregunta: quan tarden els aparells electrònics a arribar a casa nostra?. El film ressegueix en temps real el viatge des de la fàbrica de Xina fins a l'establiment comercial d'Estocolm.

(aquí podeu veure tots els vídeos fragmentats per dies: 37 dies)

NERVERMORE

El llustrós i acolorit lloro de l'amic només deia nervermore. Li va dir que allò no era un lloro, sinó un corb, i l'amic, de poques lectures, ben allunyades de l'univers de Poe, ho interpretà com un mostra més del que considerava el pitjor defecte de l'amic: la gelosia.

Josep Igual (2019:27)

Circ de puces

CLICKBAIT EN BENIDORM

De repente, el titular de un reportaje del Daily Miror me despierta del sopor agosteño: "Older Brits are cauing chaos in the popular party town of Benidorm with marathon drink, drugs and sex sessions". El cerebro se me dispara. ¿Habré encontrado por fin el lugar ideal para pasar mis inminentes año de senectud? Desfila ante mis ojos un paraíso geriátrico en el que, además de preocuparse por servirte cada día desayuno, almuerzo y cena en el comedor (y llevarte a él en silla de ruedas si ya no puedes llegar por tu propio pie) te llenen el pastillero con cosas que vayan más allá del Zyloric, el Blokium o el Sintrom habituales.

Según explican, los jóvenes británicos que en los años setenta y ochenta visitaban Benidorm ya se han hecho mayores -cosa lógica, le pasa a todo el mundo- y ahora, muchos de ellos regresan en busca de lo que entonces disfrutaron: alcohol, drogas y sexo. Una abuela "in her late 50s" explica cómo pasó la aduana con cocaína escondida en un inhalador sinusal: "Es fácil. Con tantas pastilla como llevo encima a nadie se le ocurre mirar a ver qué hay en el tubo del inhalador. Aunque, si tengo que ser sincera, las drogas aquí son bastante baratas". A remarcar el hecho de que el reportero considere que una mujer "in her late 50s" pertenece ya a la categoría de vieja. ¿Qué edad debe tener él?.

Locales con strippers, prostituta de Europa del este por calle, farlopa, éxtasis, marihuana... En la calle Gerona se puede conseguir de todo, cuenta. La noticia intenta despertar la curiosidad morbosa. Ahí es nada imaginar a jubilados emborrachándose, drogándose y asistiendo a espectáculos de porno... Pero es evidente que la crónica está bastante exagerada. Lo único que te hace creer que un pequeño tanto por ciento de lo que se narra es verdad son la fotos de viejos tumbados en las aceras, con cogorzas descomunales. Mientras intento discernir qué hay de verdad y de mentira en esa nueva muestra de "periodismo del siglo XXI", me viene a la cabeza un buen amigo, cantante de boleros, que hará un par de décadas y tras haber pasado por dos operaciones de corazón, una noche la lió gorda y murió durante una maratón de sexo, alcohol y drogas; auténtica, no de las que el reportaje sobre Benidorm imagina para conseguir clicks de los lectores. Su entierro congregó a los más selecto de la bohemia barcelonesa. Yo no fui porque no soporto las despedidas.

Quim Monzó a Seré Breve 

del Magazine de La Vanguardia.