Sí, Yasmina Reza i la seva obra teatral 'Arte' ens va ajudar a contestar a aquesta pregunta... amb la cara de Flotats o de Darín, tant és! Contestar a la pregunta, però, no és fàcil. Podria ser tan fàcil com en el cas de la poesia -ja sabeu! "la poesia eres tu"-... i per aquí van les línies de la història que us vull explicar si tenim en compte que neix de la sorpresa del Ciutadà K en llegir el següent titular: "Un coleccionista compra por 150.000 euros un tatuaje en la espalda de un joven" (El Periódico, 5/11/08).
La història porta per títol:
"TIM, RIK i WIM"
o
"TATOO-MAN i EL ARTISTA LOCO"
Pels noms, podríem pensar que són les noves aventures de Winnie the Poh i 3 cosins que el van a visitar, però no!
Com tantes històries aquesta es base en un triangle. Podria ser amorós, però no!, és artístic... un circ de 3 pistes? més o menys.
TIM
Tim Steiner és un jove -músic ocassional- que estima l'art, i l'estima tant que ell vol ser Art, així, en majúscules! És un xicot amb unes inquietuds tan grans que està disposat a fer 'el que sigui' per continuar-les alimentant i fer-les grosses, més grosses (les inquietuds!). És un xaval que busca conèixer gent interessant dins del món artístic, en plan mitòman. És un noi que està obert a noves perspectives vitals, a nous hortizons...
RIK
Rik Reinking és col·leccionista d'art transgressor, un tipus que l'interessa tot allò més freakie que pugui navegar dins de l'art ... que n'hi ha i molt!
El Rik és ric, ric del cagar i pot gastar quantitats asqueroses de diners per coses que qualsevol mortal titllaria -parlant en plata- de 'merda'... sí, així és Rik el ric, constantment a la recerca, sempre buscant allà innovador, allò arriscat, allò transgressor. Aquella relació clàssica entre l'artista que fa un quadre i el col·leccionista que el compra ja no el plena, no el satisfà ... ell vol art hardcore, ell vol anar 'por el lado más bestia' de l'art...
Tim i Rik estaven sentenciats a trobar-se però els mancava el catalitzador, el transformador, el demiürg...
WIM
Wim Delvoye és una artista al que Tim agradaria molt conèixer i al que Rik li agradaria comprar-li alguna peça artística (visteu aquí la pàgina web de Wim, és molt original!). Una de les seves obres de Wim es diu La Cloaca, un conjunt de màquines que replica el procés digestiu: s'introdueixen aliments per un extrem i surten excrements per l'altre, que es venen enllaunats. Una altra dedicació artistíca del petit Wim és tatuar porcs a les rodalies de Pekín: "En Europa está prohibido por la herencia calvinista: se les puede matar y comer, pero no tatuar"; ell, amb carinyo, els anestessia i els tatua símbols religiosos, logos de Vuitton o personatges Disney.... per a ell, es tracta de tota una obra de guerrilla: "El cerdo es un animal plebeyo, yo los convierto en una hucha, en una inversión que aumenta, en el símbolo del capitalismo rampante" (¡toma ya!)
El triangle es tanca. "Se han unido el hambre con las ganas de comer". Ja tenim l'acció artística freakie preparada. Ja tenim titular per a El Periódico:
- Tim cedeix el seu cos per a que com si d'un porc es tractés Wim hi treballi i el transformi en art, a més, com el passejarà pel món coneixerà gent del món de l'art.
- Kim compra un quadre que no és un quadre que és un persona a la que li han estampat el quadre al damunt... qué guai! qué xic! què transgressor!
- Wim dóna un pas de gegant en la seva trajectòria... passa del porc a l'home (o viceversa, no sé...)
Us he dit que es tractava d'un triangle??, doncs no!! hauríem de parlar d'un quadrat ja que ens manca parlar de Galeria alemanya De Pury & Luxembourg que ha aconseguit unir als triangulars personatges i tancar la transacció econòmica en qüestió: l'artista belga Wim ha venut a Kim l'obra d'un tatuatge en el que es veu a la Verge Maria sota d'una calavera feta damunt del Tim per 150.000€ després de trigar 35 hores en fer-la durant 2 anys.
La vida per al petit Tim ha canviat, ara és com si portés el Gernika a sobre i mitjançant un contracte de 10 pàgines ha de respectar les següents exigències:
- No anar en moto ni practicar esports de risc.
- Deixar que el propietari la vegi periòdicament.
- Exhibir-la en un mínim de 3 fires mundials a l'any.
- Quan Tim mori el comprador li arrencarà la pell i la penjarà en un quadre...
Sí, aquesta història acaba bé: Tim, Kim i Wim són feliços, han aconseguit el que buscaven.
Acabo amb les paraules de Tim que ens confirma la il·lusió amb la que viu aquesta nova etapa de la seva vida:"Quería formar parte del arte desde dentro pero sin depender de él. Yo soy solo el vehículo. De hecho, no me veo identificado con el tatuaje. Participar me ha permitido conocer a decenas de artistas interesantes y hablar sin parar del concepto del arte" (esperem que a ningú se li acudeixi robar el quadre... :S
(per si algú té curiositat, els 150.000€ que ha costat s'han repartit el 80% entre l'artista i la galeria i el 20% per al sofrent 'portador del quadre', en Tim)
·
QUÈ ÉS ART? ART ETS TU, TIM !!!
12 comentaris:
"- Quan Tim mori el comprador li arrencarà la pell i la penjarà en un quadre..."
!!!!!!!!!!!!
però aquest home qui és, anibal lecter???
BON DIA A CAN CIUTADÀ!
150.000 euros per 35 hores de feina en 2 anys no està malament! és el ritme de treball a què aspiro jo! clar que traduir no és tatuar... però tot arribarà!
això del quadre amb la pell tatuada va sortir a "històries imprevistes". com molava aquella sèrie!
BON DIA, CIUTADÀ!
jo no sé si sóc la persona més indicada per parlar d'art, però per a mi, això, són anades d'olla pures i dures! ("per a mi", eh, amb tot el respecte)
els tattoos m'agraden, però!
(és volia fer el comentari núm. 4, que m'he fet com la madonna!)
Sí, senyoretes, sí...anades d'olla, però ja és això l'Art!!!
la història, però, és curiosa, no???
:)
Però Kim, no es menja a la gent, eh, Polita??? no és Mr.Lecter...
potser als porcs, sí, però...i jo em pregunto, si es menja un porc tatuat és com si Picasso es fotés les senyoretes d'Avinyó???
(sí, Pats, anades de l'olla... o poca feina!!)
poca feina... i molta pasta!
i als porcs tatuats no els salven? o sigui que, a sobre de tatuats, escorxats i cruspits! ai, vida de porc...
a mi els porquets amb el logo de vuiton em fan molta pena... :-(
¿?
però per carinyo especial pel logo de Vuiton??... si fos Benetton, no te'n faria???
és una pregunta, només, eh??
Sí, Pats, la vida de porc (porca misèria) és molt dura, com la de pollastre...
El meu ex tenia bastants tatuatges, potser algú pagaria per despellejar-lo...
:p
Això que proposes ja és un altre tema, eh? amiga Gems??
és d'un altre departament i tal... amics del Sr.Lecter...
:)
jajajajajaja!"buenos tardes, yo venir a despellejar a usted". jajajajaja!
em fa pena en general, ciutadà, un porquet, tot ell tan mono de color rosa i allà amb un tatu... :-S
Publica un comentari a l'entrada