Abans de res... ahir va ser el 'cumple' del sr. Jarre, en va fer 61 !!! No ens vam oblidar, eh?? és que estàvem un mica liats... els dilluns ja ho tenen, això!!!
·
Tornant a Jean Michel, jo crec que l'edat, aquest senyor (tot i que m'agrada molt, eh?) la porta fatal, porta la cara injectada amb 'botox' que fa miedu i una de liftings... que ja se li deu haver acabat l'abonament (un targeta de 10) d''arreglos' a la clínica d'estètica a la que deu estar abonat. Per no parlar dels cabells!!... algú/na estilista li devia dir que el cabell llarg fa juvenil i apa! el deixem crèixer ... i ara porta un cap com la Mafalda...·
El títol del post ve a 'cuento' perquè no hagués pensat mai que la teoria dels 6 graus de separació fos tan curta entre Jarre i Lluís Llach... sí, sí, el noi de Verges! el vailet de Porrera! L'altre dia vaig assabentar-me -per internet: el pou postmodern de la saviesa- que Jean Michel va versionar la cançó de l'Estaca d'en Llach... com ja sabreu aquesta peça, una de les més versionades, traduïdes, adaptades del món mundial... va ser adoptada pel moviment Solidarnosc de Polónia... doncs, el Jarre, que té questa consciència de 'pa sucat amb oli' que el caracteritza en fèu la seva aportació en un concert que realitzà al país dels polonesos (que no és Catalunya, eh?? quin acudit més dolent, senyor, necessito vacances!!) i en un disc homenatge al sr. Llach... vaig buscar i buscar fins que la vaig trobar i us la ofereixo com a curiositat al final del post.
·
A mi, Jean Michel Jarre m'encanta (ja us ho havia dit, no?): és hortera, pretenciós... però la seva capacitat de crear atmòsferes amb la seva música fa 30 anys que em va pillar... ell és capaç de trencar el 'topicazo' de que la música electrònica és freda, sense sentiments.... Des del seu fundacional Oxygene de 1976 (per a molts és el pare de la música electrònica), Jean Michel ha enllaçat treballs: Equinox, Zoolook, Rendez-vous, Revolutions, Waiting For Cousteau, Chronologie, Oxygene 7-13, Metamorphoses, Aero, Téo & Téa ....
·
Però en allò amb el que destaca aquest fill de 'papa' (del genial Maurice Jarre) és a l'hora de crear concerts monumentals, barrocs, megalòmans, egocènctrics.... espectaculars!!: com el de la Plaça de la Concòrdia a París (1979) amb 1.000.000 d'espectadors, com el de la muralla Xina, com el de Houston, com el de La Défense (París) amb 2.000.000 de persones, com el de The 12 Dreams of the Sun i les12 hores de concert a les piràmides d'Egipte, com el de l'Acròpolis, com el de la Ciutat Prohibida de Pekín, com el del Marroc....
·
Aquí us deixo el vídeo amb l'Estaca, versió polonesa, versió Jean Michel Jarre... potent, èpica i amb aires moscovites.... l'haurà vist en Lluïset??
·
'AROUND MURY'
4 comentaris:
i l'avi siset, per on para?
ai, l'avi siset.... el tenim desaparegut ... ja té una edat, eh? ja té una edat...
ohhh es horrorós. Que malament hem cau Polonia, el Walesa i el Jarre. I aquí estan tots junts!
ai, ai, ai... Salva, no sigui tan crític, home!
Encantat, però, no veure'l per aquí, eh?? ;)
Publica un comentari a l'entrada