Ja és un fet! el ciberespai crea artistes! Un dels darrers casos és el sr. Sliimy un cantautor francés. Aquest xicot va 'penjar' el seu treball fa 2 anys al myspace i 1.500.000 persones l'han visitat.
·
Del noi només es coneix que es diu Yannis, no sabem el cognom ni l'edat (el situem a la vintena), cap de rínxols negres (a lo Tim Burton), grans ulleres de pasta negra, 'pajarita' i sabatilles verdes i vermells.... ell explica que tot començà amb el seu blog personal després saltà al myspace i d'allà... al món mundial!! El seu nom vol dir -òbviament- 'prim', i la doble 'i' és -segons diu ell- per a que la gent somrigui .... (comentaris que donen pistes del què pretén el sr. Sliimy amb el seu treball)
.
El seu primer LP es diu Paint your face i el estiul és -inevitablement- comparable a Mika... ell declara estar encantat amb la comparació (però és que s'assembla molt, eh??): cançons lleugeres, fresques... sí, rascant l'horterada (o bueeeeno, vale, entrant-hi directament)(si voleu accedir al seu LP a Spotify, cliqueu aquí)... De moment, el seu primer disc ja l'ha enregistrat per a la Warner, amb el mateix productor que el nostre estimat Antony & the Johnsons... sí, el sr. Sliimy s'ha escapat de la xarxa i està al 'món real'...
·
Ell comenta que en escriure una cançó sempre pensa en l'aspecte visual i una prova la tenim el clip que us ofereixo (per veure'l cliqueu aquí)
.
No serà el cantant de la nostra vida... però el seu aire divertit pot tenir el seu moment per a ser escoltat...
·
·
3 comentaris:
com mika no ho sé, perquè no el puc sentir, però físicament és clavadet clavadet al fidel d'"aída"!
a punt per a sitges? molt bon capde cinefantasticoterrorífic!!!
OSTRES, PATS, SÍÍÍÍÍÍÍ!!! és igual que el Fidel! i, a més, té la mateixa quantitat de pluma... què gran observadora és vosté, eh???
Ai, thanks, tinc unes ganetes... però moltes, moltes, eh??? serà el primer any que anem taaaaants dies seguits... Que vagi bé pel country, per cert, on aneu???
Bon 'cap de'!!!
anem a vic (i rodalies)! això de "country" no ho digui gaire alt, que sortirem apedregades... :S és lo que té ajuntar-se amb maripilis urbanites! :P (que m'estimo moooooooooooooooolt, eh?)
ai, tinc ganes de llegir i vore i empapar-me de la seua crònica de sitges!!! :)
Publica un comentari a l'entrada