Són dies en que reforçar la memòria històrica és ineludible, no hem ni podem oblidar res. Els anys van passant i les dictadures -per a les noves generacions, i fins i tot, per als/les que les van viure!-, amb els anys, no semblen tan dures... es suavitzen, s'enboiren, es justifiquen, es legitimen, es comprenen, s'encobreixen.... i en nom de cíniques i covardes 'transicions', els fets s'amaguen en una caixa que ningú vol obrir, que ningú vol jutjar. I la caixa, oblidada en un altell, es plena de pols. ·
En aquest dies, en els que a Xile ha guanyat les eleccions la dreta més conservadora, els i les que són descendents de la llavor plantada per Pinochet (que a l'infern sigui!), revisar el passat, reforçar la memòria històrica és una necessitat, és una urgència!.
·
En el Xile de fa només 37 anys (i a l'Espanya de fa 60) un cop d'Estat mutilà, torturà, assassinà i fèu desaparèixer moltes vides, massa!! I creà moltes icones com el sr. Víctor Jara.
Neix Víctor Lidio Jara Martínez: Amb aquest nom nasqué un dels mites de la cultura xilena i una icona de la lluita contra qualsevol dictadura, el petit Víctor nasqué en un família de camperols de la petita localitat de Quiriquina, un 28 de setembre de 1932, anomenada actualment San Ignacio; població amb un ric fons folclóric. El seu pare, Manuel Jara, treballava al camp i la seva mare, Amanda, a més de treballar com a mestressa de casa, tocava la guitarra i cantava. Víctor tenia 4 germans/es: Maria, Georgina, Eduardo i Roberto. L'infantesa de Víctor estigué marcada, doncs, per la feina al camp, la música i el col·legi.
· La família es traslladà a Los Nogales, i allà Víctor deixa els estudis per a treballar en una fàbrica de mobles com a transportista... quan tingué 15 anys mor la seva mare, fet que provoca un impacte emocional en el jove fins al punt dingressar en el seminari cercant en la religió respostes a la soledat i el trencament del món que coneixia fins llavors ... surt del seminari per una reconeguda manca de vocació i fa el servei militar.
·
Als 21 anys, entra al cor de la Unviersitat de Xile, participant en el muntatge de Carmina Burana i encetant un desig per la investigació i la recopil·lació folclòrica xilena. Al 24 anys s'afegeix al grup de teatre Compañía de Mimos de Noisvander, començant els estudis d'actuació i direcció a l'Escola de Teatre de la Unviersitat de Xile. Un any després forma part del grup de cants i danses folclòriques Cuncumén, del que seria solista arribant a gravar un primer disc de nadales xilenes. Amb 27 anys dirigeix la seva primera obra de teatre realitzant una gira per diferents països d'amèrica llatina i dos anys després com a director artístic de Cuncumén viatja per Europa, Unió Soviètica i Europa de l'Est.·
Paloma quiero contarte (1961) fou la seva primera cançó. I alternà durant 10 anys la direcció i realització teatral amb la composició i interpretació musical. Es anomenat Ambaixador Cultural del Govern de la Unitat Popular i s'involucra en diverses accions de compromís social (vagues, reivindicacions obreres,...), militant del Partit Comunista de Xile i essent membre del Comité Central de les Juventuts Comunistes de Xile.
·
Paloma quiero contarte (1961) fou la seva primera cançó. I alternà durant 10 anys la direcció i realització teatral amb la composició i interpretació musical. Es anomenat Ambaixador Cultural del Govern de la Unitat Popular i s'involucra en diverses accions de compromís social (vagues, reivindicacions obreres,...), militant del Partit Comunista de Xile i essent membre del Comité Central de les Juventuts Comunistes de Xile.
·
Primera mort: El sr. Víctor Jara fou detingut l'endemà del cop d'Estat de l'11 de setembre de 1973 en la Universitat Técnica del Estado, juntament amb centenars d'estudiants i professors, concentrats en l'Estadi de Xile (ara anomenat Víctor Jara) allà fou torturat fins que l'assassinaren el 15 de setembre. Tenia 41 anys. El seu cos fou trobat a les portes d'un cementari amb les mans destrossades i 44 trets en el seu cos (44!).... Segona mort: La vídua -Joan Jara, a la foto- enterrà semiclandestinament el cos del seu marit el 18 de setembre en un nínxol del cementeri General..... per ordre judicial, el juny de l'any passat fou exhumat el seu cos per a determinar-ne les causes de la seva mort i engegar un judici que no ha acabat en res: les tortures i l'assassinat foren confirmades però no hi ha cap condemnat ...
i Tercera mort: el desembre passat, Víctor Jara tingué l'enterrament que hagués merescut fa 36 anys, amb la presència de la -llavors- presidenta Michelle Bachelet, amb milers de persones encapçalades per les banderes vermelles del Partit Comunista (PC) en el que militava el cantant; durant 5 hores, nens, famílies, ciutadans van acompanyar pels carrers de Santiago de Chile el féretre del sr. Jara en el seu tercer enterrament...
·
... descansi en pau....
Te recuerdo Amanda...
(per a veure el vídeo cliqueu aquí)
5 comentaris:
un bon (i necessari) recordatori, ciutadà.
a espanya n'hi ha molta, de desmemòria intencionada i interessada, i és una vergonya que s'ha de denunciar sempre!
Molt xulo el post. Sembla una mica fr'ivol de dir, però em recorda una mica desgraciàdament a la peli aquesta mmmmm em sembla que es diu Los 3 entierros de Melquíades Estrada.
Ai, sí Pats, a veure si algun dia es treu realment la pols de damunt les caixes d'aquelles 'coses' que no es volen tractar... i en aquesta península d'aquestes 'coses' en tenim a 'palades'!!!
Molt bé, Carol! La intenció era crear associació amb el film que comenta (i recorda perfectament el títol)(un film molt interessant, per cert)... s'ha guanyant un premi!
Ah si??? I quin és el premi?! A veure si es pensa que me n'aniré amb les mans buides eh...
glups!
un arròs negre a la vora de l'Ebre???
com ho veu???
:)
Publica un comentari a l'entrada