·
Fou un 25/10/05. En el Barcelona Teatre Musical (antic Palau dels Esports). El bon amic Salva me l'havia descobert i em digué que era im-pres-cin-di-ble veure'l en directe. ¿Podia ser que algú en directe pogués sonar de forma tan corprenedora, impactant i incomparable com quan escoltes -per primer cop- la versió enregistrada de Hope there's someone, I fell in love with a dead boy o Fistfull of love? ... la resposta la vam tenir en el primer moment que Antony Hegarty obrí la boca per cantar i la resta del grup que l'acompanyava començà a tocar.. fou un dels concerts que més m'han impressionat en la meva vida. Aquella presència, aquella irònia, aquella màgia, aquella simpatia i, sobretot, aquell veu! buf! aquella veu no era humana... se m'acaben les paraules per descriure els sentiments i l'emoció sentida aquella nit...
·
Gràcies, Salva, per presentar-me'l...
Gràcies, Antony, per oferir-nos un concert -el del 25/10/05- totalment inolvidable...
4 comentaris:
De res, un plaer! recordo que vaig enregistrar el concert amb un aparell ara ja rudimentari i que em va quedar malament. Hauré de buscar el mp3.
Certament va ser un concert dels que marquen i potser irrepetible ja que...l'últim disc...ni fu ni fa eh? no? o que?
Ui, Salva, jo aquest enregistrament en mp3 el tinc molt present... si no el trobes m'ho dius (je,je,je,je)
No m'agrada pensar-ho, però crec que no veuré un altre concert d'ell com aquell ... i l'últim CD, com més l'escolto més m'agrada, però, és clar!, no té l'impacte de 'I am a bird now'! ...
qué envidia me das!!!
me encantan pero ya si tienes la suerte de disfrutar de un concierto de esos en los que consiguen que su música entre a ti de esa forma... envidia, envidia, envidia sísísisisi
algo así me ocurrió a mí con Tindersticks y quizá por eso me gustan tantísimo...
Sé que no queda bien decirlo -por la envidia que puedo re-encender- pero ese concierto fue ¡memorable!
Los Tindersticks no los conozco voy a investigar ...
¡Gracia por su visita. Laura!
Publica un comentari a l'entrada