A 3 dies d'inaugurar-se el Festival de Cinema de Sitges cal fer revisió del que ens ha portat l'altre gran festival de cinema de la península: el de Donostia. Els festivals de cinema serveixen per a això: per a destacar-nos, alertar-nos de les pelis que ens arribaran en els propers mesos.El primer fet resaltable de la programació del festival número 58 és la presència de films catalans, fins a 20 pel·lícules hi han participat, alguns periodistes feien broma tot dient que el Festival de Donostia d'aquest any era com la Quinzena del Cinema Català.
·
El que molts mitjans han destacat és que la d'aquest any ha estat una edició poc carregada de films 'estrellla', una mica sosa i poc lluïda; això feia difícil que hagués una única gran guanyadora.
·El Festival arrencava amb una retrospectiva de Don Siegel i un premi de reconeixement a Roman Polanski.
·Alguns films tingueren la memòria o l'oblit com a punt de connexió entre elles: aquest és el cas de Poetry del coreà Lee Changdong i Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch amb Pasqual Maragall com a principal 'actor': ambdós films sobre la malaltia de l'Alzheimer. Addicted to love de Liu Hao, peli xina que enllaça la micro i la macro Història de Xina i Elisa K de Jordi Cadena i Judith Colell, la història d'una nena violada i com sorgeix el record al cap d'uns anys... ambdós films tractant la qüestió de recordar/oblidar.
·
Altres films destacables del Festival foren: Pa negre del poc prolífic però sempre fascinant i dur Agustí Villaronga; Abel de Diego Luna, una peli honesta i senzilla d'un actor que li agrada molt més ser director, aquesta és la seva segona peli; Buried de Rodrigo Cortés i la seva pirueta tècnica sobre la història d'un segrestat dins d'una caixa de fusta; finalment, una altra destacada fou Cerro Bayo, peli argentina dirigida per Victoria Galardi, un film sobre les relacions familiars.Les premiades del Festival foren algunes d'aquestes destacades, però la gran guanyadora -la Conxa d'Or- fou per a Neds de Peter Mullan reconegut actor anglès, i premiat a, per exemple, Mi nombre es Joe (1998) que ha dirigit el seu segon film (el primer fou: Las Hermanas de la Magdalena, 2002), una història sobre bandes juvenils angleses amb aires de Ken Loach o Danny Boyle.
·
La Conxa de Plata al millor director fou per a Raul Ruiz i Misterios de Lisboa; el Premi Especial del Jurat per a Elisa K (Jordi Cadena i Judith Colell); Millor Actor per a Conor McCarron a Neds; Millor Actriu per a Nora Navas a Pa Negre; Millor Fotografia per a Jimmy Gimferrer a Aita; Premi Especial del Jurat per a La Mezquita de Dadoud Aoulad-syad; i, finalment, Diego Luna s'emportà el Premio Horizontes Latinos i el premi de la joventut.
La Conxa de Plata al millor director fou per a Raul Ruiz i Misterios de Lisboa; el Premi Especial del Jurat per a Elisa K (Jordi Cadena i Judith Colell); Millor Actor per a Conor McCarron a Neds; Millor Actriu per a Nora Navas a Pa Negre; Millor Fotografia per a Jimmy Gimferrer a Aita; Premi Especial del Jurat per a La Mezquita de Dadoud Aoulad-syad; i, finalment, Diego Luna s'emportà el Premio Horizontes Latinos i el premi de la joventut.
·
De tot plegat, doncs, espero amb ganes: Elisa K, Pa Negre i Bicicleta, cullera, poma ... curiosament, les 3 catalanes!!!.
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada