dijous, 7 d’octubre de 2010

SR. TIM ROBBINS... MUSIC

·
El sr. Tim Robbins ens cau bé, és una 'rara avis' dins del món de Hollywood, transmet autenticitat i és una persona molt polivalent: actua (té un Oscar per Mystic River), dirigeix (fou nominat com a millor director per Pena de Muerte), té una companyia teatral des de fa 30 anys (la Actor's Gang, que l'any passat portaren 1984 de George Orwell al Poliorama de BCN) ... i ara, també és músic.
·
Als seus 51 anys el sr. Robbins ha tret un disc amb cançons escrites i interpretades per ell: Tim Robbins and The Rogues Gallery Band. Tot i l'edat de l'artista, ell ha declarat que tota la seva infantesa ha estat envoltat de música, el petit Timothy Francis Robbins -fill d'una actriu (Mary Robbins) i un cantant de folk (Gil Robbins)- porta molts anys escrivint cançons i ara s'ha animat a editar-les i cantar-les en públic.
·
Tim Robbins and The Rogues Gallery Band, té un aire marcadament folk, amb algun apunt rock: guitarres, bateries, acordions i algun violí, tocs de Johnny Cash, Bob Dylan i Bruce Springsteen.

Alguns mitjans malintencionats han escrit que tot plegat és un efecte de la crisi dels 50 del sr. Robbins, fruit de la recent separació de la que fou la seva parella des de 1988 i amb la que ha tingut 2 fills: Susan Sarandon ... Ell, òbviament, ho nega, però en la cançó You are my dare, que tracta d'una molt bona amiga amb nens pel mig, s'insinua l'esperit de la Sarandon.
Sorprenentment, poques cançons de l'àlbum tenen un to marcadament reivindicatiu, quan el sr. Robbins ha estat un activista i gran manifestant de moltes causes... ell diu que les seves cançons només parlen d'ésser humans i de les seves històries. Tot i això, n'hi ha una -Time to kill- que ens parla del retorn d'un soldat d'Irak a casa seva i el contrast entre ser tractat com un heroi pels seus veïns i el fet d'haver matat nens a la guerra ... :S ; i la darrera peça de l'àlbum està dedicada al sr. Nelson Mandela.... per tant, algun toc polític, malgrat el que ell ens digui, sí que el podem trobar.
·
El mites de la música i referents per al sr. Robbins són: Nina Simone, Tom Waits, Billie Hollyday i Leonard Cohen.

Aquesta nit, a Madrid, el podreu veure en concert a la Sala Caracol i demà divendres en el FIZ Festival de Saragossa.
·
Aquí teniu el Tim amb el seu germà Dave interpretant Time To Kill ...




·

4 comentaris:

la polita ha dit...

a mi el tim robbins em cau molt bé! me l'escoltaré! també em cau molt bé la sarandon, i m'agradaven molt com a parella.

i a barcelona també vindrà? (per curiositat, no perquè tingui intenció d'anar-lo a veure...)

Ciutadà K ha dit...

Sí, ens cau bé!
llàstima que en el vídeo el so sigui tan dolent ... :S
Aquí està el disc de l'Spotify: http://open.spotify.com/album/1gt8k8V1jFZIRvxDOqjgdr

Ho mirat i remirat i no em consta que vingui a BCN, només Madrid i Saragossa.... jo crec que tampoc no l'aniria a veure, eh? l'estil tan folk, tan rock, no me va! :P

Carolina ha dit...

Doncs jo trobo que té cara de psicòpata dels que rapten a gent. Però em queia bé quan estava amb la Sarandon. Com que la Sarandon em cau millor, estic de la seva part (el meu cervell només funciona en mode blanc-negre/ bons-dolents/ esquerra-esquerra :D i el Tim s'ha quedat a l'altre bàndol

Ciutadà K ha dit...

Quines coses, la vida!!! la descripció del seu cervell en blanc i negre m'ha recordat a la teoria part esquerra/part dreta del cervell del llibre del sr. Murakami que estic llegint ...

Vosté el va veure a Arlington Road i va quedar marcada, eh??? no el recorda com a desvalgut a Mystic River, si feia peneta i tot ... és com un osset, pobre!!!

La Sarandon és molt maja, però jo la trobo molt canyera... massa ... però estan els dos als sac dels 'bons', eh??? ;)(je,je,je,je,je)