dilluns, 1 d’agost de 2011

SR. LUCIAN FREUD

(1922-2011)

Partint d'un posicionament com a pintor tradicionalista i realista, va arribar a ser -sorprenentment- el pintor més cotitzat del planeta. Quan semblava que el realisme estava desterrat de l'art contemporani, ell (acompanyat d'Antonio López o Balthus, per exemple) van demostrar que aquest corrent tenia plena vigència a finals del segle XX i principis del XXI.

Ser el nét de Sigmund Freud fou la 'marca/benefici' que acompanyà el debut d'aquest pintor. El sr. Freud va nèixer a Berlín però la seva família va emigrar a Londres fugint del nazisme, l'any 1933. De ben petit era bo dibuixant així que el inscriure a diferents escoles d'art, en una d'elles l'edifici es va cremar i es va atribuir als hàbits fumadors del jove Freud. L'any 1939, aconseguí la ciutadania britànica.

Els seus inicis foren surrealistes, com tocava per l'època en la que va nèixer, fou un període que durà des de 1939 a 1945. Els quadres d'aquest senyor sempre els he trobat pròxims a l'obra d'un altre estrany realista: Francis Bacon. De fet, des de 1949 van tenir una estreta amistat que els fèu pintar-se mútuament en diverses ocassions... tot i que el sr. Bacon ha tingut una clara tendència en distorssionar allò que veia i pintava, comparteixen aquest sensació de pintura 'bruta', intencionalment 'feista' i tocs de pervesitat.

El sr. Freud es va casar dos cops amb senyores molt ben posicionades que li permetien garantir un entorn econòmicament còmode per a dedicar-se a la seva passió artística sense interrupcions mundanes. De fet, gràcies a diferents mecenes el sr. Freud va 'desaparèixer' de la vida pública de 1956 a 1974, abocat a la pintura. A partir del 1960 concentra la seva obra en els retrats, especialment nus, voluminosos, plens de carn, amb aires grotescos. Aquests foren els trets característics que el convertiren en mestre d'altres pintors i en artista mundialment reconegut. "Em fascina la carn, per la seva ductilitat i la seva energia viva, però sobretot per la viscosa consistència de la seva presència", afirmà l'artista.
L'any 2008, aquest quadre (Benefits Supervisor Sleeping, 1995) el convertí en el pintor més cotitzat, subhastat per 28 milions d'euros.