dimecres, 5 d’octubre de 2011

CONTRA LA CIÈNCIA SEXISTA! NI ELS HOMES DE MART NI LES DONES DE VENUS!

Fa molts temps que esperava una notícia d’aquest estil i el passat 12 de setembre els mitjans de comunicació en feren ressò sota l’inspirador títol de ‘Adèu al cervell femení’ (a El Periódico, per Michele Catanzaro). Els meus anys d’estudiant universitari em convenceren de que la realitat la construïm amb el llenguatge, que no hi ha res ‘fora del llenguatge’ i que la nostra existència s’explica per la vessant social i cultural ... sí, fins al punt de minimitzar al màxim les càrregues biològiques i qüestionar suposats determinismes científics. L’ésser humà és massa complex per a constrenyir-lo a postulats biologistes... fins i tot, quelcom tan inherentment biològic i naturalitzades com les diferències de gènere!.



Ens han fet creure tota la vida que les diferències entre nens i nenes existeixen i són clarament delimitades: que sí 'Ells s’orienten millor'; que sí 'Elles parlen millor'; que sí 'ells són són de Mart i elles de Venus'. Els que tenim clar que la Ciència és a producte social i humà i que està limitada pels estereotips, les pautes culturals i les lluites de poder estem convençuts que només veiem per un microscopi allò que volem veure: no se’ns il·lumina res, no descobrim res ... senzillament, acabem trobant justificacions (o proves científiques) a allò que volem legitimar. Doncs bé, una societat sexista i masclista només podia crear una Ciència del mateix estil i això els fa justificar actituds i –pitjor- comportaments sexistes: com separar nens i nenes a l’escola perquè el seu cervell i formes d’aprendre funcionen diferent; encaminar-los cap a carreres universitàries diferents perquè els seus cervells són diferents... sense tenir en compte que, precisament, això és el que ha acabat confirmant i solidificant les diferències.



La neurocientífica Gina Rippon ha capgirat els postulats mantinguts durant massa anys (des del principi de la ciència psicològica) afirmant que les diferències entre homes i dones sorgeixen de l’educació i no tenen raons neurològiques. La sra. Rippon no només ha trencat les creences sobre el cervells diferenciats entre géneres sinó que afirma que el llenguatge pot canviar-nos la forma del cervell i les connexions nervioses, qüestió que demostraria l’enorme capacitat constructiva de realitat que té el llenguatge. En un experiment del 2006 es va plantejar a 2 grups escolars un test de matemàtiques; en un grup se li digué que, generalment, les dones ho fan pitjor que els homes i al segon no se li donà aquesta pauta. El resultat posà en evidència que les noies del primer grup van treure una pitjor nota que les del segon; analitzant l’activitat cerebral amb un escàner veieren patrons d’activitat diferents entre les noies dels 2 grups. “Imagina’t quins efectes pot tenir a llarg termini l’exposició constant a missatges com aquest”.



És cert que s’han observat diferències entre cervells masculins i femenins i això ha servit per a justificar les desigualtats sexistes, però no serà a l’inrevés? No serà que aquestes desigualtats són les que han creat les diferències?....si les respostes a aquestes preguntes no les teniu clares aneu a veure la darrera peli d’Almodóvar –la piel que habito- que ens il·lustra a la perfecció el que us acabo d’explicar ...

2 comentaris:

Carolina ha dit...

Està molt bé això de recomanar pelis per confirmar teories :)

Ciutadà K ha dit...

Ui, sí, jo tinc una amiga psicòloga que fa teràpia de grup amb una programació de pelis ... i és un exitàs!!
és que el cinema és la Vida...