dimarts, 24 de juliol de 2012

DESCOBRINT AL SR. SERGEY DVORTSEVOY

_
Si ens fessin anomenar un director de cinema del Kazajistán, tindrem problemes per a dir-ne algun... de fet, crec que ens costaria ubicar aquest país al mapa o, pitjor, de ben segur ens vindria al cap la paròdia Borat del sr. Sacha Baron Cohen. Doncs bé, en aquell país (el 9è. més gran del món!!) hi ha un director de cinema (no en tenen gaires, certament) que s'ha convertit en tota una referència cinematogràfica.

El sr. Sergey Dvortsevoy va nèixer l'any 1962 a Chimkent (Kazajistan) es va llicenciar en l'Escola d'Aviació d'Ucraïna i treballà com a enginyer de ràdio a Aeorflot fins que va veure un anunci sobre estudis superiors de cinema i escriptura de guions a Moscou i cap allà se'n va anar.  Aquest interès pel cinema li vingué quan pilotant un dia que sobrevolava el seu país va veure, com a petits punts, els nòmades kazajos encara existents i va decidir que en faria un film.

El 1996 realitzà Paradise, tota un declaració de principis del què volia mostrar, amb només 30 minuts aconseguí cridà l'atenció de la crítica amb un documental que destil·la bellesa, veritat i emoció sobre els nòmades del seu país. 3 anys després fèu Bread Day (1999), el dur camí d'un grup d'homes que transporten cada setmana, en una vagoneta, pa cap al seu poble; aquell mateix any presentà, Highway (1999) Kazajistan vist des dels ulls del circ. En el 2004 In the Dark ens explicà la història d'un vell sol i cec... Tots ells són documentals curts (de 20 a 40 minuts) amb l'objectiu d'explicar-nos la Vida de la gent del país del director; de fet, el mateix Dvortsevoy ha afirmat en diverses ocasions que el seu és un 'cinema de la vida' i tot el que realitza té un aire antropológic. La seva és una feina de molta paciència, el director conviu amb les persones que vol filmar fins que 'passen coses' espera i espera, es barreja amb ells, viu com ells, fins que, inevitablement, la seva càmara filma la Vida, tal cual.

Per aquests documentals el director ha rebut premis dels principals festivals de cinema documental del món: Florència, Marsella, París, Lyon, Leipzig, ...

L'any 2008 es va decidir a filmar el seu primer llargmetratge de ficció. Tulpan (2008) recull el millor de l'estil Dvortsevoy per explicar-nos una història ficcionada però plena de situacions reals: la vida en el desert, el contacte amb els animals... però també l'amor, l'humor i la tendresa en un país amb una densitat de 6 persones per kilòmetre quadrat. S'emportà el premi a la millor pel·lícula en el Festival de Zurich i el premi Un Certain Regard de Cannes d'aquell any.

Aquí en teniu el tràiler... els ressons del sr. Kiarostami son inevitables!