El sr. Asbel Esteve -nascut a Amposta- és un artista i realitzador que pot estar satisfet d'haver estrenat un treball seu en el mismíssim Festival de Cannes, es tractà del curt documental In Albis, era l'any 2012.
Dos anys després, estrenava el seu nou treball: un llargmetratge documental presentat en el Festival de Cine Europeo de Sevilla... i per a què Sevilla? Doncs perquè Patuchas, el hombre de los mil limones gira al voltant del músic cordobés Juan Antonio Castillo o El Patuchas o Juan Antonio Canta... cantautor, poeat, músic, escriptor i líder d'un dels grups transgressors de finals dels '80 i principis dels '90: Pabellón Psiquiátrico. En aquell festival sevillà el film s'emportà el segon premi Imagenera. Després ha viatjat al Festival de Cine Europeo de Sevilla i El REC-Festival Internacional de Cine de Tarragona, i molts més que vindran.
Lo Pati ens ofereix, amb la presència del director, l'estrena en el nostre territori de Patuchas demà a les 20:00 i, més tard, s'organitza una festa al Llar amb músic dels '80 i '90 de la mà dels Djs: Pablo Honey i byjota.
Segons el director: "La idea sale mientras estaba preparando unos espaguetis y en Radio 3 pusieron Te quiero, curiosamente de las pocas canciones que yo conocía aparte de los Limones y La Balada. Algo me impulsó a dejar lo que estaba haciendo y empezar a navegar por internet en busca de más canciones. Muy rápido me di cuenta de que Juan Antonio merecía que alguien recopilara la información que andaba por ahí dispersa y que se reivindicara su talento fuera de sus círculos de amigos".
No es tracta d'un biopic convencional sinó que el film ens planteja les conseqüències de l'èxit efímer, de la crueltat del món televisiu i de la cultura de l'espectacle amb la trajectòria i suïcidi de El Patuchas com a fil conductor...Amb el Rap de los 40 limones aconseguí la popularitat però també l'abocà a una profunda depressió de la que noen sortí fins a suïcidar-se amb només 30 anys. Amb Pabellón Psiquiátrico van enegistrar 5 LPs, des de 1987 a 1992; després marxariaa Madrid a estudià Art Dramàtic i desenvolupar-se com a cantautor, arribant a publicar un únic treball en solitari: Las increíbles aventuras de Juan Antonio Canta (1996)... tocant en bars, pubs i locals nocturns fins que Pepe Navarro el descobrí i el portà a la televisió per a convertir-se en un estàndard del frikisme amb la cançó de los limones... la seva glòria i la seva tomba...
"Lo importante no es si ganas o pierdes,
lo importante es que no pierdes las ganas"
(Patuchas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada