dimecres, 14 de gener de 2015

TURNING, LA QUINTA ESSENCIA D'ANTONY


La matèria primera d'aquest àlbum ja té uns quants anys, però fins ara no havia vist la llum. El 2006 Antony Hegarty i el director de cinema Charles Atlas van col·laborar per crear una mena de performance on van voler explorar les idees de feminitat i identitat que es desenvolupen en una gira amb una petita orquestra formada per tretze dones, com era el cas. El tour va ser gravat sonorament i videogràficament i va esdevenir aquest Turning, que conté un documental firmat per l'esmentat Atlas i un àlbum bastant fascinant en directedel concert que va oferir aquell any en la seva parada al Barbican londinenc.

Musicalment, hi podria haver l'aprensió/prudènciade trobar-nos davant d'un altre disc d'Antony en viu, ja que es tracta del tercer d'aquest tipus que omple la seva carrera, i el segon des de la publicació del seu últim àlbum d'estudi, Swanlights, el 2010 (o segons com es miri, el tercer, ja que l'any passat va publicar en disc les seves col·laboracions en viu amb Franco Battiato). En qualsevol cas, aquest Turning és sens dubte el més excel·lent que Hegarty ha fet en aquest terreny fins ara. Hi ha un rar, gens imposat, equilibri entre les seves composicions més urgents i les que traspuen arranjaments gairebé luxuriosos. El grup sona amb una exquisitat potser mai no superada (I fell in love with a dead boy o Kiss my name) mentre que la veu d'Antony ja demostra el seu caràcter excepcional a Bird Gerhl, amb un gloriós sabor soul que en estudi és difícil sentir.

Esteban Linés
La Vanguardia 04/01/15