dijous, 5 de novembre de 2015

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLI ): SITGES 2015 (PRIMER PART)


FRANKENSTEIN (2015)
El director de la mítica Candyman (1992), el sr. Bernard Rose ens presenta una nova versió del clàssic personatge de Mary Shelley. En paraules del director, ha volgut ser més fidel al llibre que altres versions però fent-ne una lectura realista, contemporània i sanguinària; menys romàntic del que estem acostumats. Aquí no es tracta del naixement d'un monstre, sinó del naixement d'un ésser perfecte que es va deformant, pervertint. Treball innovador que malgrat el enfocaments nous que li donen a la història coneguda per tots no acaba d'aixecar el vol... aix, un toc romàntic no hagués anat malament.
Valoració: 6,5

MAGGIE (2015)
Film del debutant Henry Hobson. El film fa temps que promociona oferint com a reclam veure a Arnold Schwarzenegger en un paper dramàtic com no l'havíem vist abans. El film ens proposa un pas més en el cinema de zombies, on l'important ja no és la infecció i la supervivència a ella, sinó el plantejament realista de "què fer si en tens un o una a casa?", el rebutjaries? l'acceptaries?. Calma i tensió dramàtica per a un plantejament que ens fa pensar que els films de zombies -a l'igual que poder ser còmics- també poden ser dramàtics i deixar de banda el sustos.
Valoració: 7

LOVE (3D)(2015)
Aquest era el film provocador del Festival de Sitges 2015, cada any n'hi ha un. Film passejat per diferents Festivals Internacional, com Cannes, per exemple. Es tracta d'un film d'autor, 'porno romàntic', un gènere nou que s'ha inventat el sr. Gaspar Noé (el director de la imprescindible Irreversible). El film no és res més que la història d'una relació de parella (com tantes n'hem vist): la trobada, la passió, les infidelitats, el trencament... filmada amb actors/actrius no professionals amb només 4 pàgines de guió, la resta? improvitzada. La pel·lícula està plantejada den una estructura no linial, fragmentada i desordenada en el temps. La gran novetat és que veiem sense censura les relacions sexuals que tenen els protagonistes. No us deixeu enganyar per la provocació del sexe, es tracta del Cinema en majúscules: passió, sexe, pornografia ... i Amor.
Valoració:8,5

EL CADAVER DE ANNA FRITZ (2015)
Film debut d'Hèctor Hernández Vicen, guionista en molts productes televisius de Tv3. Aquí es planteja un tema delicat: la necrofília en l'àrea d'autopsies d'un hospital. Un film de 77 minuts, amb aire de TV movie que aconsegueix algun moment inquietant. Actors i actrius joves, i més o menys, solvents en un film d'un únic espai. Tota la acció gira al voltant del cos mort d'Anna Fritz, personatge d'una actriu de moda idolatrada i admirada. El títol no porta a enganys. Però la pregunta és inevitable: Qui va matar Anna Fritz?
Valoració: 6,5


LA PROXIMA VEZ APUNTARE AL CORAZON (2015)
Film francès basat en uns fets reals que superen la ficció i que van tenir trasbalsada una petita regió francesa i la seva pròpia gendarmeria: un gendarme francès que també era un serial killer en les seves estones d'oci. Els fets van tenir lloc a finals dels '70 del segle passat. Transtorn mental, sadisme, cinisme a l'estil francés. Tota la peli transmet aquell aire 'de cinema francès' d'aquella època, com si no contents en mostrar els fets ocorreguts en aquells anys el film també hagués de ser l'època. Un pél allargada i tediosa... com l'estereotip de 'peli francesa'. Hagués pogut ser un Zodiac, però el sr. Anger no és Fincher.
Valoració: 5

ENDORPHINE (2015)
Film del que fou director de fotografia d'Incendis del VIlleneuve: el sr. André Turpin. El film flipat del Festival. Un mateix personatge en 3 edats diferents, mostrats en un somni que es va repetint, sobreposant...críptica, kafkiana, per deixar-se portar. Una mena d'Origen a la canadenca. He de reconèixer que en algun moment es transmet l'atmòsfera d'algun film del sr. David Lynch, però en general, costa establir connexió amb el film, a voltes tan cripticisme ja ho té això. 
Valoració: 6


THE ASSASSIN (2015)
Film d'un dels grans directors de cinema xinès, el sr.Hou Hsiao-Hsien, responsable de films com el Maestro de marionetas, entre d'altres. Film de gran potencia visual, vestuaris preciosos i fotografía impecable per a explicar-nos una història d'una jove educada per a lluitar en la Xina dels Emperadors, plena d'intrigues i lluites de poder. Tot un viatge a la cultura xinesa filmat de forma freda, agrupada en estampes de gran bellesa. Sí, ja m'heu pillat, massa sovint ens quedem en un nivell esteticista. 
Valoració: 6,5


CEMETERY OF SPLENDOUR (2015)
Que el senyor -de nom impronunciable-: Apichatpong Weerasethakul és un poeta de la imatge, no és cap descobriment. El director mes reconegut de Tailandia ens porta una història de soldats dorments, esperits que es manifiesten "marca de la casa', en càmera quasibé fixa, contemplativa, gairebé com un documental... però que aconsegueix una magia com pocs directors son capaços. Film fet de silencis, de paraules no dites i d'una interrelació natura/humanitat màgica, com molt bé ens il·lustra el cartell. El sr. Weerasethakul és un director imprescindible.
Valoració: 8

LAST DAYS IN THE DESERT (2015)
Què voleu que us digui? a mi, l'imaginari juedo-cristià 'me pone' i les pelis al voltant de Jesucrist m'atrauen, encara que sigui ateu. Amb aquesta voluntat m'he aproximat al darrer film del sr. Rodrigo Garcia, responsable de Nueve vidas amb un film que ens parlar dels dies en que Jesús -prou convincent Ewan McGregor- marxa al desert per pregar i ser temptat diversos cops pel dimoni. Bueno, no sabem quina nivell d'activitat o gresca va tenir Jesús aquells dies, però el film té massa sorra, massa desert, massa lenta, massa llarga... malgrat el repàs potent i ràpid dels darrers dies del Mesies.
Valoració: 5,5

GREEN ROOM (2015)
Un dels films més esperats del Sitges'15 del director de la reivindicable Blue Ruin. Green Room és adrenalínica, frenética i sanguinària, tot un joc de supervivència enfront d'uns dels monstres més perillosos: els skins nazis. Canvieu els vampirs d'Abierto hasta el amanecer per skins i ja ho teniu. Speedica, enrarida i angoixant, amb un Patrick Stewarts que deixa les bondats del personatge de la saga X-Men per a mostrar-nos la seva cara més malsana i psicòpata. Mola!
Valoració: 8 

SLOW WEST (2015)
Debut en el llargmetratge del sr. John McLaen. Slow West és un western de factura clàssica però amb una ironia i història romàntica que la fan diferent. Es tracta d'una road movie, d'una buddy movie i de western de persecucions i panda de malos com mana el canon d'aquest gènere. L'elegància visual i el rerafons romàntic de la història la fan una peli molt recomanable. Amb el guapote/malote del Fassbender com a valor afegit i una BSO molt cuidada.
Valoració: 8


ELESTREE 1976 (2015)

Del director de documentals Jon SPira ens arriba el documental: Elstree 1976. Un documental que és un sentit homenatge a tots els actores/actrius -que son molts/es- que s'amagaven sota una máscara en els films de la saga Star Wars, començant pel gran David Prowse/Darth Vader. El film ens escull 5 ó 6 d'aquestes persones en papers de diferent nivell d'importància dins del films i els dóna càmera i micro per a que ens expliquin com van superar el casting, quin record tenen dels rodatges i què han fet la resta de la seva vida. La gran majoria treuen profit signant autògrafs en les variades convencions d'Star Wars que fan arreu del món. Una film emotiu, respectuós, interessant...una meravella!!
Valoració: 9

BELLADONNA OF SADNESS (1973)
Estem davant d'un classic d'animació de 1973 (l'any que naixia) del japonés Eiichi Yamamoto en una versió restaurada. Tot un referent de l'animació per a adults, descobrir-la al 2015 i en pantalla gran és una dels encants del Festival de Sitges.... psicodelia, erotisme, modernitat ...tot un Viatge audiovisual al servei de la història trista de Belladonna que serveix d'icona reivindicativa del paper de la Dona en les revolucions i accions de protesta per a millorar el món. Bells quadres que es van succeint amb un aconseguit toc sexi.
Valoració: 7,5

ASSASSINATION (2015)
La producció cinematogràfica de Corea del Sud és de treure's el barret, i aquest film n'és un bon exemple. Del director de El Gran golpe, a Assassination el sr. Choi Dong-hoon ens parla de la invasió de Corea del Sud per part del Japó als '30 del segle passat i la resistència del poble coreà. Un film d'espies, mercenaris i un bon guió. Direcció artística impecable, trepidant, intensa, madura, divertida...139 minuts que passen en un sospir. Amb uns personatges ambigus i sòlids i un muntatge elegant. Una sorpresa del Festival!
Valoració: 8,5

FREE FALL (2015)
Parlar del sr. György Pálfi més que parlar de director de cinema és parlar d'Artista, en majúscules. Molts dels seus films són petits experiment d'art visual o de video art, directament, com ho evidencien Hukkle o Taxidermia. Cinema d'autor vingut d'Hongria poc o gens estrenat per aquí. A Free Fall és ofereix humor negre i molt surrealista, històries creuades en les que es capgira la realitat, situacions grotesques i delirants. Un gran descobriment i n'esperem veure més treballs del sr. Palfi, ens hem quedat amb ganes de més.
Valoració: 8

STRANGERLAND (2015)
Feia temps que no veiem a la sr. Nicole Kidman en un film 'petit'.  Es tracta del primer llargmetratge de ficció de la directora Kim Farrant, professional curtida en el documental i series de TV. Aquí ens parla d'un film de desaparicions. Uns pares perden els seus fills adolescents en un poble envoltat de desert a Austràlia... el paisatge pren un protagonisme crucial per a crear una atmósfera de misteri i ambient enrarit que destapen relacions familiars malsanes. El punt de partida era prou inquietant, però, aix la història no s'acaba de rematar i tot queda amb una sensació de clímax estruncat. Llàstima!
Valoració: 6,5


2 comentaris:

pons007 ha dit...

puntues molt alt

un amic va veure aquestes pelis: part1 i part2

Ciutadà K ha dit...

Ei, sr.Pons, gràcies per la seva visita... sí, reconec que sóc força benevolent.

M'he passejat pel blog del seu amic, certament, més malevolent que jo.