dimecres, 10 d’agost de 2016

DESCOBRINT ELECTRO VIOLET DEL SR. IRMIN SCHMIDT


Segur que el nom d'Irmin Schmidt no us sona massa, es tracta del compositor de les BSO del sr. Wim Wenders des de 1972 amb Alícia a les ciutats. El sr. Schmidt és el responsable de més de 100 bandes sonores en les que la seva habilitat poliédrica el fa moure's de 'lo simfònic' a 'lo jazzístic', passant pel tango, el cabaret... molts rostres per a una personalitat musical contundent i reconeguda.

El sr. Schmidt, però, té un passat que per molts sí que ens serà completament desconegut, fou membre d'un banda mítica d'Alemanya de finals dels '60 del segle passat: The Can. En aquell grup hi estaven en els inicis:  Holger Czukay (baix i instruments electrònics); Jakl Liebezeit (bateria), Michael Karoli (guitarra, violí i veu), Malcolm Mooney (veu), Damo Suzuki (veu) i el sr. Schmidt que tocava teclats i veu. The Can tingué el seu moment de glòria emparentats en estil als Pink Floyd, Velvet Underground i el jazz de John Coltrane. Van editar 11 discos des del 1969 a 1989 (any que van publicar un disc quan portaven 10 anys dissolts). Aquest grup va participar en diverses BSO i el sr. Schmidt va experimentar-les, també, fora del grup.

Aquest dies s'ha editat Electro Violet una caixa retrospectiva amb tots els àlbum i bandes sonores del sr. Schmidt. 12 discos: les seves músiques per a films en 6 CD i 6 àlbums d'estudi en els que l'ectrònica es combina de forma sàvia amb el jazz. 

Tenint en compte el tresor que significa, que el seu preu estigui lleugerament per sobre dels 100€ el converteix en una autèntic ganga... apa, qui es vol marcar un regal bonic?

Es impossible no escoltar el Verdi Prati Valse, inclosa a Lisboa Story (1994) i no enamorar-se d'aquest compositor...