divendres, 12 d’agost de 2016

SR. UMBERTO ECO



(1932-2016)

A principis d'any moria un dels escriptors contemporanis més importants. El sr. Umberto Eco tenia 84 anys i deixa un extensa obra farcida d'assajos sobre semiòtica, estètica medieval, lingüística, filosofia i novel·les...

Va nèixer una vespreda del Dia de Reis de 1932 a Alessandria, el sr. Eco va tenir 12 germans i, segons ell, una infància feliç malgrat la no massa disposició de recursos econòmics. Es va doctorar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Torí, especialitzant-se en semiologia. Fou professor de la facultat d'Humanitats de la Universitat de Bolonya ocupant la càtedra  de Semiòtica des de 1971.

El best-seller indiscutible del sr. Eco fou El nom de la Rosa (1980), tot i que, de fet, el públic el coneix  més per l'adaptació cinematogràfica del sr. Annaud (1986) que per haver llegit el llibre. Aquest fou el seu primer gran éxit edtorial, després vindrien El péndol de Foucault (1988), L'illa del dia abans (1994) , Baudolino (2000) o El cementiri de Praga (2010), tots amb unes certes gotes de misteri. El darrer llibre publicat, Número Zero és una bona darrera obra en la bibliografia del sr. Eco i que enllaça, fins i tot, amb un cert aire 'Saramaguiense', on es barreja política i perodisme de forma -aparentment- senzilla.

No podem oblidar, però, els seus treballs com a acadèmic alguns tan rellevants i molt recomanables com: Apocalíptics i integrats (1965); d'altres més especialitzats com Semiòtica i filosofia del llenguatge (1984) o Tractat de semiòtica general (1975)... fins arribar a 42 assajos. Però si hi ha un llibre acadèmic -de fet, el més llegit del sr. Eco- per excel·lència és: Com es fa una tesi... per la que mooolts i moltes i hem passat. Segons, l'autor, "un cop mort, aquest serà l'únic llibre que em sobreviurà".

De fet, el sr. Eco va decidir reinvertar-se als 48 anys, després d'aquests treballs més acadèmics va provar sort amb la primera novel·la del 1980 i ja va afegir-se el rol de novel·lista. 

El sr. Eco representava l'intel·lectual clàssic, el que es capaç de disposar a casa seva una biblioteca de més 35.000 llibres; col·leccionista de pipes i aparença de persona dispersa i erudita. La veu del savi o -com ha afirmat algun diari- "el rostre pop de l'erudició".

Els savis també marxen ...