dijous, 8 de setembre de 2016

PESCANT SERIES DE TV (21): LES REVENANTS


La majoria de sèries de les que parlo són això: 'pesques', és a dir, la gran majoria no les he vist encara, però el ressó, els mitjans, els amics que te'n parlen ... els prestes atenció i t'interesses.

La sèrie que us porto avui ens l'hem menjat sencera, les dues temporades que té fins ara: Les Revenants.

Es tracta d'una sèrie francesa (poques aconsegueixen fer-se ressó) basada en un film de Robin Campillo de 2004: Les revenants o La resurreccion de los muertos; es tractava d'un film on es transgredien gèneres ja que ens explicava la ficció de que els morts tornessin a casa i vulguessin continuar la seva vida quotidiana com si res hagués passat ... què passaria si els morts tornessin a ocupar el lloc que tenien abans? com afectaria a les famílies? a les escoles? a la societat? ... No era un film de zombies convencional, tot i que sí va de morts que tornen, sinó d'un drama que utilitzava el 'retorn' com a excusa i motor de la història.

La premissa d'aquest film va ser agafada per Fabrice Gobert (creador i director de la sèrie) i la va convertir en sèrie l'any 2012, convertint-se en la revelació a Europa (l'any 2013 va guanyar l'Emmy Internacional al millor drama). Va situar la història en un petit poble francès de muntanya, al costat d'un pantà, que veu com els morts tornen a casa com si mai haguessin mort ... de fet, molts i moltes, no són conscients del seu nou 'estat'. La història, explicada en encertats flashbacks ens va donant la informació en comptagotes per despertar l'interès i mantenir-nos enganxats. Han realitzat i emès (Canal +) 2 temporades separades per tres anys (la segona temporada va arribar el 2015) amb només 8 capítols per temporada. Cada capítol porta el nom d'un dels personatges al que se li dedica més atenció explicant-nos quan i com va morir...  Tot i aquest fet personalista uns dels grans atractius de la sèrie és el caràcter comunitari de la proposta, una comunitat tancada, aïllada, amb un fets extraordinaris que trenquen la seva vida ordinària.

Atmòsferes malsanes, enrarides (l'ombra de Twin Peaks és llarga), personatges complexos, ambivalents (aire de 'los Otros' de Perdidos també hi és)... amb un final de temporada capaç de resoldre molts dels dubtes i interrogants que s'han obert (competència que algunes sèries no tenen) però amb vocació de deixar alguna porta oberta... sembla confirmada, ja, una tercera temporada.

Un sèrie molt recomanable si busqueu alguna cosa que surti d'allò convencional ... és drama, és fantàstic, és terror... és francesa...





2 comentaris:

pons007 ha dit...

No pinta malament, però moltes altres tenen prioritat abans. Entre cuidar el blog i cuidar el peix tinc molta feina...

Ciutadà K ha dit...

Aix, molt liat el veig, sr. Pons!