dimarts, 13 de setembre de 2016

QUAN EL COMIC ES VA CONVERTIR EN NOVEL·LA GRAFICA


El còmic no ha estat mai el nostre fort. Ens interessen moooltes altres branques culturals però en els còmics -mira tu!- no hi hem aprofundit mai. Per això, quan no domines un tema val la pena anar als cànons, allò que les persones més especialitzades taaaan odien. Cal que algú et digui quines són les pelis més rellevants de ciència-ficció, per exemple? cal que algú et digui quin és el llibre de la 'beat generation' més rellevant? Cal que algú et digui quins són aquells còmics de referència? Doncs sí, cal.

Gràcies a grans autors del gremi el còmic va passar a anomenar-se novel·la gràfica, en un intent per a que aquest modalitata artística no fos tinguda en compte com a menor o infantil. La novel·la gràfica va arribar per a parlar de la maduresa, serietat i profunditat de les històries explicades amb vinyetes.

El periodista Andrés S. Braun, fa uns anys ens proporcionava les 8 obres imprescindibles per a endinsar-se en aquesta maduresa de la narració gràfica. Així doncs, si esteu com jo: poc especialitzats, aquí teniu material per on començar.

CRUMB. OBRAS COMPLETAS de Robert Crumb (1968)
Es tracta del mestre de les vinyetes per a adults, en tant que les seves històries i dibuixos tenen un evident to sexual. El seus personatges -el gat Fritz o Mr. Natural, per exemple- destil·len humor negre, criticisme envers la societat i mala baba. Tot amenitzat amb unes gotes eròtiques que sempre fa guanyar lectors i lectores. Traç 'feista', cossos i rostres grotescos són la marca de la casa.



MAUS d'Art Spiegelman (1973)
Es pot mostrar en un còmic l'horror de l'holocaust nazi i la supervivència de la comunitat jueva? Doncs sí, el sr. Spiegelman va explicar tot allò que li havia explicat son pare sobre el genocidi jueu i la supervivència a Auschwitz creant, però, com a protagonistes animals antropomòrfics (el jueus són ratolins, els alemanys gats). Un intent de mostrar la Història en vinyetes, que li va valdre el Pulitzer l'any 1992 i significà un línia continuada per Marjane Satrapi, per exemple. Aquest sí que l'hem llegit: lectura obligada!.





BLACK JACK d'Osuma Tezuka (1973)
Per a molts el sr. Tezuka és el pare del manga modern, el que l'internacionalitzà. El creador d'Astroboy o Kimba ofereix en aquesta història la seva obra més eixida: Black Jack ens parla d'un cirurgià clandestí amb aires de dandi i una habilitat amb el bistuír prodigiosa.







ALACK SINNER de Muñoz y Sampayo (1975)
Dos argentins la història del detectiu Alack Sinner i mitjançant la sèrie negra ofereix una obra imprescindible dins del còmic. Cada cop més, però, amb els anys allò de detectius va deixant pas a aspectes més personals i íntims anant també cap a la crítica social. Tot això amb un dibuix grotesc, expressionista i arriscat.






PARACUELLOS de Carlos Giménez (1977)
Es tracta de l'intent de fer Història d'Espanya mitjançant el còmic. El sr. Giménez repassa els primers anys del franquisme mitjançant la seva pròpia experiència en escoles de l'època. Una necessària descripció de l'educació més repressiva i violenta de la mà dels ideals nacionalcatòlics. Violència gratuïta contra vençuts i dèbils.






WATCHMEN d'A. Moore i D. Gibbons (1986)
El sr. Moore va ser capaç de donar-li al gènere dels superherois un sotrac mitjançant l'obra que ens ocupa. Amb un argument captivador, violent i pessimista situat en moments de guerra freda, en la que l'holocaust nuclear està en l'ordre del dia... ens ofereix una autèntica deconstrucció de la psicologia del superheroi.



EL REGRESO DEL CABALLERO OSCURO de Frank Miller (1986)
Es tracta d'un autèntic reboot de l'heroi rat-penat. Fugint de la imatge kitsch i colorista anterior, el sr. Miller s'endinsa més en la psicologia neuròtica i torturada del personatge principal, deixant el nom de Batman per acollir-se al de Caballero Oscuro més adient per a aquest renaixement adult i madur de l'heroi emmascarat. Un Bruce Wayne madur, cada cop més solitari i amb un qüestionament de les motivacions per a lluitar contra el mal el porta a representar la 'part fosca' de tot superheroi quedant rellegant a la 'part clara' Superman. 




LA ASCENSIÓN DEL GRAN MAL de David, B. (1996)
Publicació que consta de 6 volums es tracta de l'obra més 'autoral' de les descrites ja que amb un realisme admirable l'autor ens parla de la seva pròpia infància i adolescència i la duresa que comporta tenir un germà gran amb terribles atacs epilèptics que provoca el distanciament dels germans, abans tan units. Monstres, somins i malsons per a un treball que és pur lirisme.