dijous, 12 de gener de 2017

DEU FAL·LACIES SOBRE ELS REFUGIATS

Fa uns mesos apareixia un article molt necessari a La Vanguardia de Domingo Marchena en el que es desmuntaven 10 tòpics -que per desgràcia són massa escoltats- contra la immigració, en general i contra els refugiats en particular. Basant-se en bona part en el llibre Refugiados de Sami Naïr les respostes poden ser una bona arma dialèctica a l'hora de desmuntar prejudicis i xenofòbies vàries:

1) Per què no solucionem primer els nostres problemes? No es tracta de donar caritat sinó de seguir la legalitat i els tractas signats que parlen de l'obligació de donar refugi per raons polítiques; com, per exemple, el Tractat de Ginebra o la Declaració Universal dels Drets Humans

2) Ja teim molt asilats. L'Estat Espanyol no va elaborar la primera llei d'asil fins al 1984, des de llavors fins ara només han tingut asil 180.580 persones... a Alemanya, només l'any 2014 van rebre protecció internacional 202.645 persones.

3) Aquesta gent només vol viure amb ajuts i sense fotre ni brot. Exacte, com els refugiats de la Guerra Espanyola del 36 que van marxar a països d'Amèrica del Sud -rebuts amb els braços oberts, per cert- per viure dels ajuts i no perquè aquí podien ser empressonats o afusellats.

4) Per què no els acullen els seus germans dels països àrabs? Certament, els 'països àrabs' rics viuene en una mena de 'sistema feudal' que no vol rebre altres 'germans' (Qatar, Kuwait...) però d'altres, com Pakistan, acull 1,5 milions d'afganesos, quan el 21% de la seva població viu amb menys d'1 euro al dia. Els 5 països que més acullen són: Turquia, Pakistan, Líban, Iran i Etiòpia (cap 'Occidental')

5) Si sou tan pijoprogres, per què no els porteu a casa vostra? Més de 3.500 persones que podrien ser titllades de 'pijoprogres' ja han fet la seva petició formal a organismes com l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya... una altra cosa és que aquesta acció pugui tenir efectes legals o polítics.

6) I els nostres aturats, què? Els fons per l'acollida de refugiats són comunitaris, provenen de la UE que cada Estat reparteix com cregui convenient (aquí mitjançant ONGs com Creu Roja, per exemple). Aquests diners no s'extreuen d'altres partides destinades a serveis socials o polítiques d'ocupació.

7) Ens envaeixen, venen a imposar-nos els seus costums. La Història no confirma aquesta hipòtesis i sempre hi hagut migracions. No hi ha cap exemple d'una nació que la seva identitat hagi canviat profundament per l'acolliment de nous ciutadans.

8) No són refugiats, sinó immigrants econòmics. I què si ho són? No hi diferència entre fugir de la fam o de la mort, de la sequera o de les bombes. 

9) No s'adapten ni s'integren. Certament, l'adaptació no es fa en un dia. Cal temps. Però la Història confirma que els hàbits de les segones generacions s'adapten a la terra d'acollida, a més, compensen el baix índex de natalitat

10) Aprenguem-ne dels britànics: aquest no és el nostre problema. Europa s'ha creat amb els valors de la solidaritat i el respecte pels drets humans i totes les nacions han necessitat en algun moment o altre 'suport i ajuda' de països veïns... i el mateix Regne Unit hauria de recordar els bombardejos durant la II Guerra Mundial.


2 comentaris:

XeXu ha dit...

No sé si aquestes explicacions convenceran als que pensen d'aquestes maneres...

Ciutadà K ha dit...

Aix, bueno, als més radicals potser no ... però sovint hi ha gent que per desconeixement perpetuen aquests discursos, potser amb aquests podem fer alguna cosa ...