SR. ANTONIO MERCERO

(1936-2018)

Fa unes setmanes moria un dels pocs creatius televisius de la penínsul·la que pot afirmar que ha estat capaç de seduir a 3 generacions d'espectadors/es amb les seves produccions audiovisuals: el sr. Antonio Mercero.

El sr. Mercero anava per a jurista però la seva passió per les pelis el va portar a estudiar a l'Escola Oficial de Cinematografía de Madrid (acabàel 1962). L'any següent dirigeix el seu primer film Se necesita un chico (1963). Des de llavors i fins al 1970 realitzà diversos documentals per a la televisió, deixant aparcat el cinema un temporada. 

És a la televisió on desplega la seva capacitat de connectar amb el públic, la primera gran fita La Cabina (1972) amb un soberbi José Luís López Vázquez de protagonista. Per aquest migmetratge va rebre reconeixements i premis arreu del món; de fet, va aconseguir l'únic Emmy de la televisió espanyola. Es tracta d'un producte avançat a la seva època amb un terror psicològic pocs cops igualts, molts hi veieren una metàfora del règim franquista; d'altres, un missatge de trencament amb els convecionalismes... aquí va captar a la primera generació...

La segona generació la captaria en la dècada posterior amb la mítica sèrie Verano Azul (1981-82). Tot un homenatge al concepte nostàlgic del 'veraneo', tan spanish. 

I, finalment, la darrera seria atrapada amb Farmacia de Guardia (1991-95), una de les sèries amb més audiència de la televisió estatal.

Altres sèries: Crónicas de un pueblo, Turno de oficio...  Films destacables posteriors: La guerra de papá (1977), Tobi (1978) o Planta 4ª (2003)

Tres generacions marcades per l'eficàcia d'aquest guionista i realitzador. Els seus fills han continuat la tradició paterna dedicant-se a la producció i al guió.

El sr. Mercerco morí als 82 anys afectat per la malaltia d'Alzheimer, fou un dels creadors més rellevants de la Història de la televisió a Espanya.