divendres, 8 de maig del 2020

'FINESTRE RESISTENTI' CINEMA A LES PARETS PEL 25 ABRIL, ALLIBERAMENT FEIXISTA


Roma, dalle finestre il cinema sulla Resistenza - la Repubblica

El passat 25 d'abril era el 75è aniversari del dia de l'Alliberament a Itàlia. La intenció era celebrar, com porten anys fent-ho, el final del feixisme i la recuperació de la democràcia sortint al carrer i fent festa... Òbviament, aquest any no podia ser com cada any i més quan Itàlia era un dels països més castigats pel causant que no poguessin haver celebracions i tot fos confinament... Amb la intenció d'aconseguir esperit col·lectiu es va crear l'esdeveniment efímer i espontani de 'Finestre Resistenti' que tenia l'objectiu de projectar a les partes dels edificis pel·lícules que mostressin la història de l'alliberament d'Itàlia. Aquest projecte està inclòs en l'esdeveniment #CinemaDaCasa organitzat pel Festival Alice nella città i 600 Sardine.

Esperonades per les ciutats motors del projecte: Bolonya i Roma, 20 ciutats s'hi van adherir per a que el 24 d'abril a les 21:30 es sincronitzessin les projeccions.. trencant el silenci de la quarentena. Es tractava d'una cridar a la població en general, qualsevol que vulgués podia projectar imatges o clips sobre la resistència i l'alliberament del seu país.

Així doncs, les projeccions donaven cabuda a escenes de cinema clàssic, com 'Amarcord', 'Roma città aperta', 'L'uomo che verrá', 'Novecento', o 'Lame, La porta della memoria', 'Paisá', 'I Piccoli Maestri'... però també produccions o treballs de recerca relativament nous com 'The Forgotten Front' (de Paolo Soglia i Lorenzo K. Stanzani) o 'Partigiane 2.0, La libertà ha sempre vent'anni' (projectet coordinat per Dynamo Velostation i Rodaggio Film). 

Es tracta d'una d'aquelles idees d'indiscutible potència a nivell conceptual. Celebrar el 75è. aniversari de l'Alliberament del Feixisme, parlant de resistència quan la gent està tancada a casa, resistint al COVID19 i lamentant la mort de milers de persones... és d'un emoció contundent.

Com impacta veure embolcallant el edificis les imatges de cinema clàssic en unes ciutats deshabitades, sense gent i amb el Bella Ciao acaronant-nos les orelles ... corprén.

Viva la Resistenza!
Viva la Libertà!