Quan anem en colla, encara és pitjor. A veure, si decidim anar tots a un lloc en concret, situat en una plaça concreta, i el camí lògic per desplaçar-s'hi és un i només un, per què sempre n'hi ha un que es despista, i es queda més enrere, o s'allarga a mirar l'aparador d'una botiga propera? Damunt, si els dic alguna cosa, intentant amagar el meu enuig i de bones maneres, se m'enfaden.
També tinc altres particularitats que sovint em causen problemes. L'altre dia, sense anar més lluny, passejava com cada diumenge al matí i em va cridar l'atenció una aglomeració que hi havia a la vora mateix del riu. Aquell munt de gent era superior a les meves forces i m'hi vaig dirigir tot de pressa. Es veu que un home havia caigut a l'aigua riu amunt i, com que baixava molt ple per les darreres pluges, es va ofegar. El corrent l'havia dut fins allí i tothom mirava l'espectacle mentre arribaven la policia, el jutge i el cotxe de morts. Jo, seguint el meu instint natural, m'hi vaig apropar més, el vaig ensum
ar de dalt a baix i em vaig pixar al damunt per deixar-hi la meva marca personal. Tots van començar a cridar i a donar-me cops de peu, però, què volen que hi faci si sóc un gos? I un gos pastor dels bons, eh!
Jesús M. Tibau (2005:110-111). Postres de músic
2 comentaris:
Procuro anotar la data que acabo cada conte. Aquest fou el 28/08/2002. Més de 18 anys! Fou una etapa fructífera en què escrivia un conte quasi cada dia o cada dos.
Ha passat molt de temps i he escrit molts contes després.
Em costa molt rellegir-me a mi mateix, un cop el llibre està publicat, excepte alguns relats que incloc al meu repertori de recitals.
Em fa tendresa recordar-lo, ja no escric contes així. Evolucionem, sense oblidar el xiquet que portem dintre.
Moltes gràcies, amic.
Jesús M Tibau l'evolució, el canvi, és inevitable (i necessari, afegiria jo ) ... però als teus fans ens agrada tot 'lo teu': lo d'ahir, lo d'avui i lo de demà .... per alguna cosa som FANS 😍
Publica un comentari a l'entrada