dilluns, 31 de gener del 2022

PROJECTES DE FUTUR

 

En anglès en diuen dead pool i és amb aquest nom que es coneix arreu del món. És uns mena de porra on jugues a predir quines persones més o menys famoses moriran en l'any que ha començat. Diuen que es va fer popular ell 1911, quan a les curses d'Indianàpolis la gent va decidir apostar si hi moriria algun pilot i quin seria. Dècades després, amb l'eclosió d'internet, la proposta es va multiplicar i fins i tot s'han creat pàgines web que s'hi dediquen. Tot plegat és un joc morbós arrebossat d'humor negre.

Acabo de descobrir que per primera vegada el meu nom apareix en una d'aquestes porres. És un llista de cinquanta persones que, segons els que l'han elaborada, tenen força probabilitats de morir aquest 2022. La publiquen ara i d'aquí a un any analitzaran quantes n'han encertat. Comparteixo l'honor amb Mònica Randall, Rodolfo Martín Villa, Terry Venables, Raimon Obiols, Francisco Ibáñez, Isidre Fainé, Charly Rexach, Rafael Ribó, Amancio Ortega, Jordi Pujol, Joan Pera, l'emèrit d'Abu Dhabi, Eduardo Zaplana, Fèlix Millet, Joaquín Sabina, i així fins arribar a la cinquantena. El lema d'aquesta web prenecrològica és un homenatge a les inscripcions llatines que trobem en molts rellotges de sol: "La mort és segura, només l'hora és incerta". 

¿Com decideixen qui entra a la llista i quin no? Suposo que per l'edat i per l'aspecte físic. Jo ara faig pinta de perjudicat -perquè ho estic-, però fa uns lustres encara ho estava més. És difícil de valorar. Recordo quan vint anys enrere col·laborava a Catalunya Ràdio i algú de la redacció va veure un dia Pi de la Serra pel carrer. "L'he vist molt fotut", va anunciar, i de seguida van decidir redactar-ne el morituri. Han passat dues dècades i l'home continua tan panxo. 

Pel que fa a mi , només diré que em sento molt honorat i que m'ho prendré com un repte. Espero estar a l'altura de les expectatives. 

Quim Monzó, publicat a
 La Vanguardia del 15/01/22