dilluns, 26 d’agost del 2024

ELS AMANTS

 

Ai dels amants! Mireu-los, els amants,
passejant per la riba dels vells salzes,
els ulls fitant-se mútuament el centre,
acaronant la sang entre carícies
i escorcollant-se el cos amb la volguda
necessitat d'amor i l'encaixada
dels seus trasbals. Intercanvien mons,
i tremolors, i somnis, i humors íntims
-si els tenen repetits, ells se'ls repassen.
La remulla a les canyes, les furtives
enllaçades de mans, arrapadisses
heures que s'eleven al blau del cel
amb el calfred de la coincidència.
Oh! Els amants de prop, mireu-los ara.
Vagaregen pels tramats de les sèquies,
l'estesa plana, els arrossars nutricis,
la vibració del líquid, de les tenques,
les llísseres, els samarucs ambigus...
I eleven la mirada a les terrasses,
casetes de filat, marges de pedra,
hortes i garrofers, ombrius refugis,
olivers argentats, tràgics i eterns,
balsàmiques garrigues cara al vent:
s'encomanen de tòrtoles, puputs,
merles i tords, aiaiaiàis de pagès,
taronges perfumades i llimones...

A prop dels llots, les enganxoses herbes
que puntuen la ruta a banda i banda.

Les misterioses veus dels gambusins

Aquí també la guerra es va fer sang.
Ai, l'hemorràgia que no s'estronca mai!

Ara els amants, aturats front al flux,
esguarden el pas de la barca, l'ombra
obstinada, compàs de vell xaruc
cap a la mar propera, assedegada.

La misterioses veus dels gambusins!

Ara, els amants, aturats a frec d'aigua.
Un ventijol gelat els escabella
i amb un estremiment que no pensaven
desconnecten les mans i les mirades:
els ulls van a la nau, ja funerària
carrossa. Ja es farà negre a ponent.

Els amants! Mireu-los ara, els amants!


Manuel Pérez Bonfill (2011: 48-49). Giny d'aigua