RECORD DE LUIS BUÑUEL

 

Àngels caiguts, estigmatitzats

van refent l'espantall

del cec caminant.

Tramuntanes de pasquins

contra la por desfan privilegis

dels odis erissats

que ens fan mal, avui i demà.

Dreçats en terra sense pa

esguarden la pols de la vella vinya.

Aiguamolls de somni fan salpar

veles llatines per l'avenir

que porten als plecs sacsejats

novelles promeses fratrenals.

Cal poar l'enllotada raó

i dignificar-la: som allò que mengem

i els nostres morts no són ben bé morts,

sobre el seu pit de sol d'abril

canyars de soflames ens alerten.

Josep Igual (1998:58). Tríptic