Fa unes poques setmanes moria uns dels 'guapos' del cinema francès. El sr. Alain Delon fou, al llarg de tota la seva carrera, un dels sex-symbols del país veí.
El sr. Alain Fabien Maurice Marcel Delon Arnold va nèixer a Sceaux -un dels suburbis de París- i ben aviat, va reduir el seu nom a Alain Delon. Els seus pares es van divorciar quan tenia 4 anys i ambdós es van tornar a casar i tenir flls i filles però ell fou acollit per uns pares adoptius i estigué ingressat en diversos internats, la majoria catòlics; el seu comportament rebel va fer que l'expulsessin de diverses escoles. Amb només 14 anys deixa l'escola i es posa a treballar com a aprenent de carnisser. En 17 anys es va allistar a la Marina francesa durant 3 anys i va fer de paracaigudista en la Guerra d'Indoxina.
De la professió de militar va ser llicenciat amb deshonor -el sr- Delon era de poca adaptabilitat- i l'any 1956 torna a França on treballa de cambrer, venedor, porter... la seva bellesa i actratiu va fer que coneguès a l'actriu Brigitte Auber i junts van anar al Festival de Cannes; allà el va 'pescar' el productor David O. Selznick i li va oferir un contracte sempre que aprenguès anglès però el sr. Delon va conèixer al director francès Yves Allégret que el va convèncer per a que trenqués el contracte amb el sr. Selznick.
El sr. Allégret li va oferir el seu debut cinematogràfic: Quan la femme s'en mêle (1957), encara com a secundari. El seu primer paper protagonista arribà amb Amoríos (1958), compartint pantalla amb la sra. Romy Schenider... i començarien un relació sentimental en la vida real.
L'any 1960 fou l'any Delon protagonitzant els dos films que el feren consolidant com una dels actors més rellevants del cinema francès: A pleno sol (1959), fent de Tom Ripley (icònic personatge de Patricia Highsmith, que va aplaudir aquesta adaptació al cinema); l'altre film fou Rocco y sus hermanos (1960) de Luchino Visconti... el sr. Delon només tenia 23 anys.
Juntament amb Louis de Funès i Jean-Paul Belmondo, foren els 3 actors més conegits i eitosos del cinema francès del segle XX. El van comparar amb James Dean, el van anomenar successor de mestres de la interpretació com Jean Marais i Gerard Philipe i també etiquetat com l'enfant terrible del cinema francès.
A principis dels '60, el sr. Delon també s'aproxima al teatre, i la seva reputació s'anava reafirmant fins arribar a una altra obra mestra del sr. Visconti: El Gatopardo (1963).
La seva presència en el cinema de Hollywood no fou massa lluïda, ell mateix va reconèixer que el seu accent amb l'anglès no era el més encertat; tot i això, protagonitzà diversos films que reafirmaren el seu rol de latin lover. Després d'algun paper com a secundari, va protagonitzar El último homicidio (1965). Després vindrien les seves participacions a Mando perdido (1966), Texas across the River (1966) o La noche de la iguana (1964).
A meitat dels '60 torna a França i va enllaçant diverses pelis i obres de teatre d'èxit, fins arribar a l'obre referent El silencio de un hombre (1967) de Jean-Pierre Melville. La dècada dels '70 arrencaria amb diversos films de gàngsters: Jeff (1969), El clan de los sicilianos (1969) o Borsalino (1970)... però cap d'aquests tinguè l'èxit d'anterior films precedents.
Després d'alguns intents de tenir èxit als EEUU, combinant amb les seves feines a Europa, els darrers films rellevants de la seva carrera foren: Nouvelle Vague (1990) de Jean-Luc Godard i Une Chance sur deux (1998) de Patrice Leconte... aquell mateix any va expressar el seu desig de retirar-se de la interpretació, tot i això, ha fet algunes participacions esporàdiques en alguns films, com de Juli César a Astérix y Obélix en los Juegos Olímpicos (2008).
El 2019 va rebre la Palma d'Or en el Festival de Cannes per tota la seva trajectòria artística.
Amb la mort d'Alain Delon, sembla que s'apagui l'última estrella del cinema francès. La seva bellesa inqüestionable, el seu atractiu torbador el podeu recuperar en els que, per a mi, són els seus films imprescindibles: A pleno sol (1959), Rocco y sus hermanos (1960), El eclipse (1962), El gatopardo (1963) o El Silencio de un hombre (1967). Només amb aquests 5 títols us podreu fer una encertada idea de com era Alain Delon actor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada