DESCOBRINT ELS CRYSTAL CASTLES

·

Tot navegant per l'ampli oceà de la xarxa vaig anar a parar -no us sabria dir com- a un grup que havia demanat col·laboració al sr. Robert Smith per a que posés la veu en un dels seus temes: Not in love (més avall la podreu escoltar). El grup? CRYSTAL CASTLES.

·

Amb ganes de saber més -la curiositat ens pot- vaig buscar més coses i el sr. Spotify (sempre tant eficaç!) ens va permetre escoltar el que havien fet aquests nois... aquest 2010 han estrenat LP: CRYSTAL CASTLES II (buscant títols no s'escarressen massa, no).

·

Aquest grup -d'Ontario, Canadà-, format per Ethan Kath (productor) i Alice Glass (vocalista), han estat etiquetats com a música electrònica experimental o electropunk.

·

L'any 2003 el sr. Kath volia engegar un producte musical i a l'escoltar a la srta. Glass (que només tenia 15 anys i era vocalista d'un grup punk) va pensar que era la peça que li mancava. Li va oferir a la cantant i lletrista 60 pistes instrumentals per a hi escrivís les lletres. En el 2005 treuen el seu primer single: Alice Practice. En vingueren alguns més fins a treure el seu primer treball: Crystal Castles (2008).

·

No seria fins aquest 2010 que editarien el segon: Crystal Castles II. Arribant al primer lloc en moltes llistes de música electrònica. Amb aquest disc van encetar un gira mundial que els portà a: Regne Unit, Canadà, USA, Alemany, Espanya, Catalunya, Suïssa, Portugal, Vietnam, Itàlia, França, Polònia, Bèlgica, Suècia, Noruega, Holanda, Xile, Argentina, Brasil i Colòmbia. Dalt de l'escenari: el sr. Kath en la programació, teclats, samplers,..; la srta. Glass en la veu i d'altres músics que s'afegeixen en el directe.

(com veieu en la foto d'un directe, l'actitud escènica de la srta. Glass no és, precisament, de cançó melòdica)

·

No és fàcil resumir l'estil d'aquest grup. Algunes peces tenen un aire punk-cridaner que echa una mica pa'trás, no us ho negaré; podent arribar a resultar ratllant i marejador. Tot i això, el ritme i les melodies s'enganxen. Paraules com friki, paranoia, demència, estridència, caos o desmadre van lligades a la seva música. Tan bon punt detectes una cançó amb aire pop, tope '80, com es desferma la cantant en crits pseudo- demoníacs...Crystal Castles= hardcore + experimentació atmosfèrica + pop + punk .... encara que us hagi fet por, val la pena dedicar-los atenció!

·

Com exemple del rotllo friki que porten el nom de Crystal Castles ve del castell imaginari de She-Ra, la versió femenina de He-Man dels Masters del Universo (els recordeu?); també és el nom d'un videojoc de l'Atari 8-bit (visca els '80!).

·

La cançó Not in love en el disc la canta l'Alice, però li van encarregar al sr. Robert Smith que en fes una versió, retitolant-la: Not in love fet. Robert Smith, aquí la teniu:

·

Avui hem descobert als Crystal Castles !!!

TRISOGINIA: ¿FOBIA A LO TRIPARTITO?

·

Cada vez se consume menos papel, pero eso no implica que los carteles electorales dejen de circular por tele, red y radio. El Polituning lanzado por el inventor Pep Torres en la red sigue dándonos grandes alegrías. Se trata de buscar mensajes secretos en los carteles borrando letras pero sin añadir nada. De momento, los más polituneados son los del PSC, del género serio. Tras sus improbos esfuerzos por explorar lo coloquial creando un superhéroe o mentando al rival de palabra (Mas de lo mismo) u obra (el espot beduino), ahora resulta que sus eslóganes convencionales dan más juego que los extemporáneos. GARANTIA DE PROGRÉS da entre otras lindezas como GARANTIA DE RES o GRAN TIGRE, un contundente ARA TÉ POR que tal vez se refiera al miedo aritmético a reeditar el tripartito, algo que la encuesta del CIS no descarta con tanta rotundidad como otras. Otros carteles socialistas revelan mensajes secretos. Ocultando algunas letras de CONTRA LA CRISI, MÉS JUSTÍCIA SOCIAL Jori Palay relee LA CRISI ÉS JUSTA SOCI que luego remata transformado al PRESIDENT MONTILLA en un simple RESIDENT MONTILLA (en sintonía con el polonizante Visc a Catalunya) y GARANTIA DE PROGRÉS en GRAN PROGRE (una versión empanada de Gran Hermano). Otros practicantes del Polituning descubren, admirados, que la imagen especular de ese eslogan transforma lo SOCIAL en la palabra LAICOS, mientras que del subtítulo emergen, también en lectura especular las palabras clave de un dilema existencial de calado místico: SER O NO SER.
·
Pero es el inventor del Polituning, Pep Torres, quien descubre un concepto insólito en otro de los carteles socialistas. De CONTRA LA DIVISIÓ, MÉS DIÀLEG extrae las letras TRISÓG y las completa con IN (de PRESIDENT) para formar un concepto central en esta campaña: la TRISOGINIA, entendida como fobia a lo triple (tríos sentimentales, tercetos de cuerda, gobiernos tripartitos) por analogía con misoginia. Lástima que -ginia no signifique fobia sino mujer, pero -quini tampoco significa pieza textil y eso no impidió que del biquini derivara toda una gama de bañadores como el monoquini, el triquini e incluso el burcaquini. En esta línea veraniega, Tati Nash transforma el REBÉLATE. CIUTADANS en LA TETAS, con el làcteo 'LATE' apuntando a la anatomía pectoral de una mujer desnuda que flanquea a Rivera en segundo plano. Otros politunantes siguen explorando los mensajes electorales. Eduard Castellet sonsaca del cartel de CiU el siguiente mensaje: UNA CATALUNYA MILLOR COM EL VICI U y del de SI este otro: PENDÈJO LAPORTA. Pep transforma GENT VALENTA en EN VENTA y Mònica borra 24 letras de VERD ESPERANÇA. SOLUCIONS D'ESQUERRA para concluir que ÉS RANCI.

·

Marius Serra a EN RED ANDO

de El Periódico, 14/11/10

·

DE VIDA (26): MON CANAREU

·

Com si d'un passatge del mestre Proust es tractés, porto uns mesos en els que m'estic retrobant amb el passat, no amb tot, és clar!, sinó amb una part -important- d'aquest passat... la de la infantesa, la de la pre-adolescència... aquella en la que la Vida conscient comença.

·

La metàfora més adequada, almenys a mi em serveix, és la de que els nostres records estan tancadets, guardadets en petites caixes en el nostre cervell. De cop, algun fet, paraula, trobada, olor, pensament,... com si d'una clau es tractés, fa que s'obri aquesta caixa i comencen a brollar imatges d'allò que ens pensàvem oblidat, d'una forma descontrolada, sobtada. A voltes, fins i tot, ens provoca una sensació de vertigen la quantitat d'imatges que s'acumulen i es fan conscients, totes volen sortir, totes volen el seu moment de revifalla.

·

Jo tinc una caixeta que l'anomeno 'Món Canareu' on hi tinc una part de la meva vida de quan vam viure tota la família a Alcanar. Foren només 5 anys, però quan aquests 5 anys són quan tens dels 11 al 16, no són anys normals, són especials i significatius.

·

Aquesta caixeta portava tancada des del 1989, però a principis d'aquest any i gràcies al Facebook (el gran invent per a aquestes coses), l'Inma em va trobar i fou l'encarregada d'obrir-la, tot seguit vingueren l'Adela, la Neus, el Josep Maria, la Merce, la Maria Jesús, la Tere, el Ramon, la Vicky, la Laura, la Cristina, l'altre Ramon, el Lluís, la Yvonne ... buf! és difícil expressar en paraules el neguit que se't posa al cos quan et ve al cap la cara d'aquella persona i desencadena les mateixes emocions que tenies llavors... tot i fer tants i tants anys... és què són 26 anys els que han passat, eh???!!!

·

El Món Canareu ha retornat a la meva vida... els jocs, l'esplai del dissabte al 'convent', el xurro-mediamanga-mangotero al pati, la primera rossa de Sant Jordi, ... i els primers cops durs de la vida: el rostre sempre feliç i jovial de la Sònia m'acompanya mentres recordo, sempre hi és, sempre hi serà... va marxar abans de començar a Viure :_(

·

El Món Canareu ha tornat a la meva vida, el procés ja és imparable i la confirmació de tot plegat és el sopar de retrobament que tenim aquesta dissabte 13 de novembre. Un sopar de quinta. La quinta del 73 que ara en té 37 ... un cap-i-cua que funciona com a mcguffin ...una excusa com una altra, l'important és tornar a posar cares a aquells noms i records, fer petons i abraçades que seran un ritual per a reviure antics moments.

·

Aquest dissabte gaudiré d'obrir una caixa de records... la del Món Canareu, brrrr quins nervis!.

··

(amic i amigues del Ciutadà K, si heu llegit fins aquí us heu guanyat un concurs: en les fotos que veieu hi estic jo, sí, el curs 1984-1985, feia 6è (la primera) i campaments del '86 (la segona). ... qui o quina és capaç de trobar-me???)

··

MAIOL FA 4 ANYS !!!

Aquest nen tan guapíssim

que veieu aquí avui fa 4 anys !!!

·

PER MOLTS ANYS, MAIOL !!!!

·

EL SR. SPIELBERG FA VIDEOJOCS

Des de Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal (2008) que el sr. Steven Spielberg no ha dirigit cap film, això no vol dir però, que hagi estat sense fer res; ja fa temps que es parla de la nova versió de Tintín y el secreto del Unicornio que està aixecant amb el sr. Peter Jackson com a director.

·

Un dels motius d'aquest lleuger allunyament del cinema del sr. Spielberg és perquè el disseny de videojocs li té el cor robat. Fa temps que li volta pel cap la forma d'unir cinema i videojoc. El primer treball com a creador de videojocs del sr. Spielberg fou Boom blox.

·

Boom blox és un trencaclosques digital per a la Wii dins de la productora Electronic Arts (empresa puntera en edició de videojocs). L'estètica i mecànica de referència poden ser el joc de Lego o del Tetris: destruir blocs de forma estratègica. La novetat és que es tracta de blocs tridimensionals i que s'aprofita les múltiples possibilitats que ens permet el comandament intuitiu de la Wii. Boom blox (2008) ha venut un milió d'unitats i va rebre un premi Bafta en l'apartat de videojocs (els Bafta són els premis de la British Academy of Film and Television Arts).

·

Engrescat per aquests resultats el sr. Spielberg va crear la segona part del joc amb 400 nivells de jocs, amb escenaris sota l'aigua o simulant la gravetat de l'espai... era Boom blox smash party (2009).

·
·

Tot i que la seva trajectòria professional ha estat vinculada amb el cinema, al sr. Spielberg sempre l'han atret els videojocs, recorda que en les estones de descans de Tiburon (el seu primer gran èxit) jugava al Pong (1972), el primer videojoc comercial de la història; el director reconeix haver-se passat moltes estones amb el Myst, Flight Simulator o World of warcraft; i, recentment, Guitar Hero i Rock Band.

·

També s'ha de tenir en compte que moltes de les seves pelis, al tractar-se d'èxits de taquilla, han estat portats al terreny del videojoc (no estaven dissenyats per ell, però). I val a dir que, aquests, no sempre han tingut sort: en el cas del videojoc d'E.T. (1982) fet per Atari, l'empresa es va veure obligada a destruir 5 milions d'unitats del videojoc perquè no sabien com vendre'ls. Posteriorment, el contacte Spielberg-videojocs va donar millors fruits: amb The digg (1997 per a Lucas Arts) o Medal of Honor (1999, mentre el director estrenava Salvar al soldado Ryan).

·

En paraules del sr. Spielberg la relació entre cinema i videojoc pot crear una nova narrativa... però aquesta encara no ha despuntat. De fet, els Boom blox, seran molt divertits però no han obert cap nova porta a la narració, no es tracta de quelcom que no haguéssim vist abans... Steven Spielberg, que és molt llest, ja ha declarat que n'és conscient d'això però que aquest procés és molt difícil ja que l'espectador/passiu del cinema està fortament separat de l'espectador/actiu del videojoc i trencar aqueta barrera és el que es va proposar en el següent projecte: LMNO, adreçat a PC, PS3 i Xbox 360; el projecte es va mantenir molt temps en secret i el que es va filtrar és que estaria basat en la relació entre el jugador i un misteriós personatge femení que té la clau de diversos futurs... molt engrescador!... la terrible notícia, però, ens va arribar el mes passat quan un comunicat de EA (Electronic Arts) declarava que el projecte ha estat cancelat, per motius de poca viabilitat comercial.

·

Hagués pogut crear amb aquest videojoc un nova narrativa el sr. Sipelberg? doncs, de moment, ens quedem amb les ganes, però aquí teniu un petit fragment del que hagués pogut estar el projecte LMNO. Malaguanyat, leñe!