PREMIS DE CINEMA QUE ARRIBEN I ALTRES QUE ARRIBARAN

·

Fa uns dies es van fer públics els premis de cinema europeu (ho dic? vinga, va! 'els premis equivalents als Oscar... però d'Europa'); i fa uns dies, també, s'han donat conèixer els nominats dels Globus d'Or (cal dir-ho? vinga, va, diem-ho!!... 'l'avant-sala dels Oscar')

·

Els premis de l'Acadèmia de Cinema Europeu es van començar a entregar en el 1988 amb el nom de Felix i impulsats pel director Wim Wenders, entre d'altres. El 1997, es van canviar el nom per a passar a anomenar-se

Premis del Cinema Europeu (European Film Awards).

·
Aquest any, el guanyador TOTAL has estat el sr. Roman Polanski i el seu darrer film 'El Escritor' (The ghost writer) que ha aconseguit 6 dels 7 premis als que optava, i estem parlant dels premis grossos: millor pel·lícula, director, actor (Ewan McGregor), guió (Robert Harris i Roman Polanski), disseny de producció (Albrecht Honrad) i compositor (Alexander Desplat).
·
La resta de premis, foren: millor actriu per a Sylvie Testud (per Lourdes); millor edició per a Luc Barnier i Marion Monnier (per Carlos); premi Carlo di Palma a la millor dirreció de fotografia pera Giora Bejach (per Lebanon); premi descobriment europeu per a Lebanon; millor documental per a Nostalgia de Luz; millor pel·lícula d'animació per a The Illusionist; millor curtemtratge per a Hanoi-Warszawa; premis honorífics per a Bruno Ganz i Gabriel Yared per les seves trajectòries; premi del públic per a Las Vidas posibles de Mr. Nobody.

·
S'han donat a conèixer els nominats dels premis Globus d'Or que s'entregaran el proper 16 de gener i he marcat amb negreta les meves apostes:

·

-Millor Pel·lícula dramàtica: Cisne Negro/ The Fighter / Origen / El discurso del rey / La red Social
-Millor Pel·lícula musical o comèdia: Alicia en el país de las maravillas / Burlesque / The kids are all right / Red / The Tourist

-Millor actriu dramàtica: Halle Berry per Frankie and Alice / Nicole Kidman per Rabbit hole / Jennifer Lawrence per Winter's bone / Natalie Portman per Cisne Negro / Michelle Williams per Blue Valentine

- Millor actriu en musical o comèdia: Annete Bening per The kids are all right / Anne Hathaway per Loves and other drugs / Angelina Jolie per The Tourist / Julianne Moore per The kids are all right / Emma Stone per Rumores y mentiras
- Millor actor dramàtic: Jesse Einsenberg per La red Social / Colin Firth per El discurso del rey / James Franco per 127 horas / Ryan Gosling per Blue Valentine / Mark Wahlberg per The fighter

- Millor actor en musical o comèdia: Johnny Depp per The tourist / Johnny Depp per Alicia en el país de las maravillas / Paul Giamatti per Barney's version / Jake Gyllenhaal per Love and other drugs / Kevin Spacey per Casino Jack /

- Millor actriu secundària dramàtica: Amy Adams per The Fighter / Helena Bonham Carter per El discurso del rey / Mila Kunis per El cisne negro / Melissa Leo per The Fighter / Jacki Weaver per Animal Kingdom

- Millor actor secundari dramàtic: Christian Bale per The Fighter / Michael Douglas per Wall Street 2: el dinero nunca duerme / Andrew Garfield per La Red Social / Jeremy Renner per The town / Geoffrey Rush per El discurso del rey

- Millor director: Darren Aronofsky per Cisne negro / David Fincher per La red social / Tom Hopper per El discurso del rey / Christopher Nolan per Origen / David O. Russell per The fighter

- Millor guió: 127 horas / Origen / The kids are all right / El discurso del Rey / La red social
- Millor pel·lícula en llengua estrangera: Biutiful / Io sono l´ amore (yo soy el amor) / El concierto / Kry / Haevnen
- Millor pel·lícula d'animació: Gru, mi villano favorito / Como entrenar a tu dragón / L´illusionniste / Enredados (Rapunzel) / Toy Story 3

- Millor cançó original: Burlesque "Bound to You" / Burlesque "You Haven't Seen The Last of Me" / Country strong "Coming Home" / Las crónicas de narnia: la travesía del viajero del alba "There's A Place For Us" / Enredados (Rapunzel) "I See the Light"
- Millor Banda Sonora: 127 hours / Alicia en el país de las maravillas / Origen / El discurso del rey / La red social

- Premio Cecil B. Demille: Robert de Niro

·

MADRID DESDE TORRES BLANCAS, DEL SR. ANTONIO LOPEZ

·

Aquest quadre del sr. Antonio López és el que més s'ha pagat per un quadre d'un artista viu a l'estat espanyol: 1,74 milions d'euros. Aquesta quadre ha aconseguit superar el quadre La rosa blanca de Miquel Barceló, que es va pagar 962.363 €. El rècord del sr. López estava en el quadre Academia que es va subhastar per 344.250€, l'any 2004.

·

Característic de l'estil realista del pintor, aquest quadre -de 145x244 cm.- fou pintat entre 1976 a 1982 i es tracta d'una de les vistes urbanes de Madrid més importants, conegudes i reconegudes.

·

M'encanta el sr. Antonio López !!! ... un dia li dedicarem el post que es mereix ... però, vosaltres sabeu què podríem arribar a fer amb 1,74 milions d'euros??? moltes, moltíssimes coses !!! :(

·

·

·

NACER

·

NACER

·

Naciste a mis ojos con trece años.

Así, de repente.

·

Fue un parto muy original,

pues naciste mientras cenábamos una pizza.

No hubo embarazos,

ni noches en vela, ni pañales.

No te llevé a la escuela tu primer día,

cogido de mi mano.

·

No te enseñé a jugar al escondite

ni al juego del truquemé.

No te llevé a la playa

a ver a aquel delfín enfermo.

·

Pero te prometo que quisiera haber hecho todo aquello,

y que todos los días lo echo en falta.

Pero naciste con trece años,

así, de repente, y con una pizza.

·

Sé que en realidad viniste al mundo

en una fría primavera en Dinamarca.

Y que los prados estaban helados en tu día.

Ya sé que tienes padre,

que tienes gente que te quiere a tu alrededor,

amigos, primos, tías, abuelos

y cómo no, una madre.

Y es que nadie es sólo para uno mismo.

Hay que aprender a compartir

a aquellas personas que amamos.

Y yo soy otro más, el último en aparecer a la fila.

·

Sólo te diré,

que soy yo el niño cuando estoy contigo,

y que aprendo mucho cuando estoy junto a ti,

como si no tuviera ni idea del juego del truquemé,

como si fuera a primera vez que veo a un delfín enfermo.

·

Sólo te diré,

que tú has nacido de verdad para mí,

aunque hayas nacido con trece años,

así, de repente, y con un pizza.

·

Kirmen Uribe (2008:189-190)

Bilbao-Nueva York-Bilbao

·

DESCOBRINT EL PETIT DE CAL ERIL

·

Feia temps que us volia parlar d'aquest grup català de llarg nom, però no trobava l'ocasió... amb la recent estrena del nou disc -Vol i Dol- ha arribat el moment.

·

El Ciutadà K un dia va obrir un capsa musical i a dins hi va trobar el Roger Mas, els Manel, els Amics de les Arts, Anna Roig i l'ombre de ton chien... i el petit de Cal Eril. De tots ells n'hem parlat en aquesta casa i ens quedaven els 'petit'. Us he de confessar que si he trigat en anomenar-los és perquè m'ha costat més entrar-hi que en la resta de músics de la llista (aquells són d'escolta més fàcil, fresca, 'enganxosa' i 'popera') ja que els xicots de El petit de Cal Eril tenen un toc tan marcadament folk (fins i tot, neorural o de pagès, diria jo) que fa difícil l'entrada en el meu Olimp musical.

·

El Petit de Cal Eril és, bàsicament, el sr. Joan Pons, un jove de Guissona amb l'acompanyament musical de David Paco, Lluís Rueda, Daniel Díaz i Daniel Domene. El sr. Joan Pons és -literalment- el petit de Cal Eril, la casa de Guissona en la que va viure abans de marxar cap a Barcelona; fa sis anys que hi és, però la seva família continua allà i l'ànima del grup, també. I no només l'ànima, el sr. Pons va gravar les primers cançons en el menjador de casa seva, envoltat de nebots.

·

Va 'penjar' la seva demo Per què es grillen les patates a la xarxa i el desbordant èxit els va permetre treure el primer LP: I les sargantanes al sol. Aquest treball estava ple de cors infantils, lletres amb gotes de surrealistes, camps, boscos, melodies populars, aires melanconiosos però alegres, aires psicodèlics i sons de theremins. El disc era clarament pop-folk amb tocs de cançoner popular que tant agrada al grup.

·

Aquell primer disc va tenir molt bona rebuda tan de la crítica com del públic, els donà a conèixer i ara tocava confirmar que allò no es tractava d'un fenomen aïllat i de que el sr. Pons tenia més coses a dir ... fa pocs dies s'ha presentat Vol i dol, un disc -de 12 cançons- menys naïf que l'anterior i ens obre la porta a l'absència, a la pèrdua, a la tristor però amb sensibilitat, tendresa i alegria (encara que soni a contrasentit). I us he de confessar que aquest treball sí que m'ha atrapat!! Menys jovial, juganer i infantil que l'anterior se'ns presenta madur i sòlid. Compta amb la participació d'altres artistes com Roger Mas (ai, què ens agrada!) que acompanya als 'petit' en la peça Decapitació II (amb lletra d'un poema de Pere Quart). Èpic, màgic i molt potent és el final de la canço Vol i dol, per exemple.

·

En algun lloc he llegit que és música ideal per a l'hivern ... i tenen tota la raó! cançons que ens parlen de bosc, de molsa, de fulles seques al mig del camí, de castanyes, de jerseis de llana i d'escalfor en una llar de foc ben viva ...

·

Aquí teniu el vídeo de Cau la neu, amb unes imatges que capten l'encant de El Petit de Cal Eril i la màgia dels boscos de Guissona. Els podeu trobar al Myspace i l'Spotify.

·

Us deixo amb la crítica del Vol i dol de La Vanguardia (12/12/10):

El Petit de Cal Eril - Vol i Dol

Joan Pons ha conseguido en un par de zancadas hacer visible su extraordinario sentido musical, sus creativos arreglos y su desbordante equilibrio artístico. Destrás de la casi totalidad de las composiciones de este segundo álbum, así como de su ajustada producción, Pons ha firmado junto a sus impecables colegas del predio de Cal Eril una obra que significa un antes y después del pop-folk hecho en este país en el último lustro pero legible y disfrutable en cualquier rincón del planeta.

·

DE VIDA (28): PREPARANT EL NADAL'10 !!!

·