dilluns, 1 de desembre del 2014

ESTA MAÑANA


Después de ducharme, estaba en el baño cortándome las uñas de los pies mientras escuchaba como, por la radio, un reputado economista explicaba que, lejos de solucionarse, la economía irá a peor durante los próximos años y que la aparente remontada que algunos ven es un espejismo. Y en ese momento preciso he pensado: coño, estoy cortándome las uñas y al mismo tiempo escucho la radio, y eso no puede ser porque, como nos han repetido mil veces, es sabido que los hombres somos incapaces de hacer dos cosas a la vez. Entonces mi duda ha sido: ¿dejo de escuchar la radio o dejo de cortarme las uñas? ¿Qué me es más necesario? Evidentemente, acabar de cortarme las uñas. Por eso he apagado la radio. He acabado de cortármelas, he dejado las tijeritas en el cajón y entonces -y sólo entonces- he vuelto a poner la radio. Pero cuando ya volvía a escuchar las predicciones del economista he pensado: ¿para qué la pongo si ya voy a salir del baño y desde el dormitorio no la oiré? Mientras la apagaba he cavilado: ¿es correcto que un hombre apague la radio mientras cavila? También eso podría considerarse hacer dos cosas a la vez. 

Me he vestido y he salido a la calle, a buscar los diarios. Llámenme raro, pero soy de los que, además de picotear noticias y artículos en internet, gustan de leer diarios de papel, de la primera a la última página (o viceversa). Y como el quiosco me queda un poco lejos, pues mientras iba hacia él he encendido un pitillo. Y así, fumando hacia el quiosco, me he dado cuenta de que volvía a estar haciendo dos cosas a la vez: andar y fumar un pitillo. Inmediatamente me he parado en medio de la acera. Así solo hacía una cosa: fumar. Pero, si te fijas bien, estar parado -y más de forma voluntaria- también es hacer algo. O sea que he apagado el pitillo y he seguido hacia el quiosco.

Primero he saludado al quiosquero y luego he cogido los diarios, para no hacer ambas cosas simultáneamente. Luego he pagado y he vuelto poco a poco hacia casa, sin mirar los escaparates, intentando simplemente caminar porque, si hubiese ido caminando y mirando escaparates, hubiese vuelto a estar en lo mismo. Y entonces he visto a una señora, con un abrigo evasé negro y zapatos de tacones altísimos, caminando con paso ligero mientras no paraba de teclear en su móvil de forma compulsiva. Menuda envidia. Quien fuese mujer para, así, ser capaz de hacer dos cosas a la vez.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 30/11/14

divendres, 28 de novembre del 2014

PRESENTEM MENTIDES A MA ALÇADA, D'EQHES


El meu amic David Comuñas -eqhes a les xarxes- presenta el seu primer llibre: Mentides a mà alçada. Un recull dels poemes i relats que  ha anat 'penjant' en el seu espai web durant el darrer any. El 19 d'octubre el va publicar en versió pdf i ara, per fi, arriba la versió paper. 40 textos acompanyats cada un amb un il·lustració puntillista feta pel mateix autor. Un llibre amb una edició que és una delícia ofereix de forma creativa els textos escrits en català i castellà.

Jo he tingut l'honor de fer-ne el pròleg i és un gran plaer presentar-lo 'en vivo y en directo': Avui a les 19:30 a la Biblioteca d'Amposta i dimecres que va a la de la Ràpita.

Contes sorprenents, històries curtes però intenses... Aquí teniu el bookrailer.

dimarts, 25 de novembre del 2014

SER RIC, ES PECAT... O DELICTE?


El ja llunyà dia 9 -doblement festiu-, quan feia cap a la cua de votants, m'atura una parelleta de jais, molt polits, i ell em diu:"Està bé, això que has escrit; això de la usura" ("Usura para-xocs", Cultura/s 646), "Ah, sí?", dic jo, "li ha agradat?". "Sí, sí, tens tota la raó, Però estaràs d'acord que hauria de ser pecat!". "El què", m'estranyo, "la usura?  És que no ho és?". "Hauria de ser un dels set pecats capitals", rebla. "Millor dit, el vuité". "Deixa't de pecats capitals!", li salta la dona. "Un dels deu manaments, hauria de ser: no desitjaràs la muller del proïsme, no t'aprofitaràs dels que no tenen...".

Ja havien votat i se'n van anar tan cofois. I jo em vaig quedar barrinant: això dels set pecats capitals... no seran, en realitat, el set pecats del capital? O del capitalista? Avarícia, gola, luxúria, enveja, supèrbia... No són aires, tots ells, que es respiren així que s'apropa un capitalista amb un puro? Queden la ira, que també, i la peresa... que a simple vista no, però que si és mental, també. Sense ni haver-ho d'arrodonir amb la usura, docns, és diàfan que el capitalisme està, tot ell, en pecat mortal, i que quan mori anirà a l'infern.

Però això no arregla res. Per molt que, passant-se pel folre la laïcitat dels estats democràtics, Europa es pretengui catòlica, la idea de pecat (una falta que, per molt greu que sigui, en els pitjors dels casos se salda amb una confessió i una purga en secret) no atura ningú. Però que la idea de pecat no serveixi no vol dir que la ideologia que sustenta el capitalisme no estigui brutalment mancada d'ètica i no es recolzi en una aberrant absència de justícia social. Aquest és el mal: no el sistema -una simple eina- sinó la manca d'ètica que el sustenta.
I això, com es frena? Com es pot mitigar?

Amb la llei, sens dubte. Passant del pecat al delicte... i no per culpar el sistema sinó els que el manipulen: tan Bergoglio hauria de declarar que, mentre hi hagi pobres, ser ric és pecat, com la justícia sentenciar que, pel mateix, ser ric és delicte. I promulgar lleis que posin límita a l'enriquiment i obliguin a redistribuir la riquesa a raó de determinats paràmetres. I qui no compelixi....no deu parenostres, no: deu anys de presó!

Pau Riba a Ull de Peix del Cultura|s 
de La Vanguardia del 19/11/14

divendres, 21 de novembre del 2014

25 ANYS AMB TU, UN DOCUMENTAL PER A UN RESTAURANT



Estic molt content de poder-vos presentar el tràiler d'un treball de la productora Delta Produccions -amb Pau Bertomeu al capdavant- en el que hi he participat com a guionista. Es tracta d'un documental per a commemorar els 25 anys d'activitat d'un dels restaurants més emblemàtics i pioners del Delta: Restaurant Casa de Fusta.

Lluís García, és el seu propietari, volia celebrar les noces de plata fent un homenatge a tota la gent i totes les activitats que han tingut lloc en el seu restaurant. Amb la màxima de 'cultura, gastronomia i tradició' el projecte d'en Lluís s'ha convertit en tot un referent d'empresa turística ja que ha sabut ampliar i innovar la seva oferta de serveis i no ser -només- un restaurant.

Mitjançant tot el material documental (retalls de premsa, videos,...) hem estructurat un guió on les persones que han tingut algun contacte amb el restaurant ens han explicat què ha significat per a ells i per al territori el Restaurant Casa de Fusta. El resultat és el documental '25 anys amb tu'. 

Aquí us deixo el tràiler...

dijous, 20 de novembre del 2014

CINEMA AL PATI: FENOMEN DE LA VIOLENCIA CONTRA LES DONES

Continuant la seva tasca d'oferir-nos activitats a quina més interessant que l'anterior. A Lo Pati, aquest cap de setmana, dediquen el Cinema al Pati a la violència contra les dones, amb motiu del 25/11 -Dia internacional contra la violència de gènere. 

Una Mirada Universal al Fenomen de la Violència Contra les Dones ens ofereix -divendres i dissabte- mitjançant la projecció de 3 films, 1 performance i 1 taller una aproximació polièdrica al colpidor fenomen de la violència masclista.

La Performance arribarà de la mà de l'artista -inquietant i contundent- Mariaelena Roqué que acompanyada de la soprano Ilona Scheneider ens oferiran una acció poètic-musical-visual al voltant d'un dels temes predilectes de l'artista: la Dona dominada per l'Home. DIVENDRES 21/11 A LES 19:45

El Taller és una interessant proposta d'aproximar-nos a la intervenció social des del teatre, a càrrec de Bienve Borràs -actriu i professora de teatre-. Es treballaran -sense la paraula- aquells mecanismes que sostenen la violència masclista. DISSABTE 22/11 DE 11 A 13.

Les Projeccions són 2 films de ficció i 1 documental sobre casos de violència contra les dones arreu del món. La situació de la dona...

  • a l'Índia a PINK SARIS (La revolució dels saris rosa). DIVENDRES 21/11 A LES 19:30.
  • a Egipte a EL CAIRO 678. DISSABTE 22/11 A LES 18:00
  • a Catalunya a LA POR, amb la presència del director Jordi Cadena. DISSABTE 22/11 A LES 20:30

Una molt interessant proposta que no ens podem perdre.