COLLITA FESTIVAL DONOSTIA 2016

Doncs a poques hores d'inaugurar-se el Festival de Sitges no podem oblidar que fa unes setmanes acabava el Festival de Sant Sebastià... repassem la collita d'aquest any perquè alguns dels films programats els podeu gaudir en el Sitges 2016.

Si comencem pel final, és a dir, pels premiats, val a dir que la 64a. edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià ha tingut un regust asiàtic, bona part del palmarès és per a films xinesos. 

Pel·lícules destacades: com les dures Playground (Bartosz M. Kowalski) i Nocturama (Bertrand Bonello). Els debuts d'Ewn MacGregor a la direcció amb American Pastoral i de Miles Joris-Peyrafitte amb As you are. Una altra d'aires clàssics: Lady Macbeth (William Oldroy). La presència d'Isabelle Huppert en dues grans propostes: Elle (Paul Verhoeven, sí, el del primer Robocop) i El porvenir (Mia Hansen Love). L'aclaparadora nova proposta de Denis Villeneuve amb La Llegada (un director que està aconseguint ser imprescindible).

A Donostia es va veure el nou film d'Oliver Stone: Snowden, una peça més d'aquest Enciclopèdia del segle XX que està construint el director amb cada nova pel·lícula.

El Festival va reconèixer la carrera d'Ethan Hawke amb el premi Donostia mentres presentava Los 7 magníficos (d'un d'aquests innecessaris remakes)

Films en la progrmació del Donostia 2016 ben rebuts i que podrem veure al Sitges 2016, com: Colossal, del mai prou reivindicat Nacho Vigalondo i Un monstruo viene a verme, del sempre efectiu Juan Antonio Bayona; també Que Dios nos perdone (de Rodrigo Sorogoyen). Altres films espanyols en la programació: l'efectiva El hombre de las mil caras (d'Alberto Rodríguez) y La Reconquista, del cada cop més valoritzat Jonás Trueba.

Així doncs, com déiem abans, els premis principals foren per a la xinesa I am not Madame Bovary el director Xiogang Feng, una estranya comèdia filmada en ull de bou, amb fotogrames circulars. S'emportà la  Conxa d'Or i Premi a la Millor Actriu per a Fan Binbing.

Premi Especial del Jurat ex-aequo per a The giant i El invierno.

Millor director per Hong Sang.-soo per Yourself and yours.

Millor Actor per Eduard Fernández a El hombre de las mil caras i la seva continguda i convincent interpretació de Paco Paesa, una altre premi més al que podem considerar un dels millors actors de la penínsul·la. Aquest ben resolt film s'emportà el Premi Feroz Zinemaldia.

El Premi Fipresci fou per Lady Macbeth i El Premi al millor guió per Que dios nos perdone de Rodrigo Sorogoyen.

Premis repartits, doncs, però amb tendència xinesa.

SITGES 2016 #2: EL FESTIVAL EN XIFRES!

A un dia per a inaugurar el Festival de Sitges 2016 aquí van algunes dades d'aquesta edició...

- Número de films: 174

- Número de films en la secció oficial: 47

- Número de curts: 80

- Número de pel·lícules i curts en espais gratuïts: 121

- Número de sèries de TV: 16

- Número de sessions: 375

- Número de seccions: 10

- Número de cinemes: 4

- Número de pantalles: 10

- Aforament total dels cinemes: 2.620

- Minuts de projecció de pel·lícules: 22.563 min.

- Minuts de projecció de sèries: 870 min.

- Minuts de projecció de curts: 1.131 min.

- Número d’artistes, directors i productors assistents: 250

- Número de projectes presentats en el Sitges Pitchbox: 186

- Número de voluntaris: 200

- Número d’activitats paral·leles: 70

- Número d’abonaments venuts: 252

- Número d’exposicions: 3

- Número de periodistes acreditats: 599 (+ Ciutadà K)

PINTURES MURALS SORPRESA PUJADES DE TO A BRUSSEL·LES

No ho sé perquè no hi he estat, encara; però sembla ser que a Brussel·les l'art mural és quelcom present i extès. La majoria de cops es tracta de personatges -més o menys locals- com Tintin, els Barrufets o Lucky Luke; en d'altres, autèntiques obres d'art contemporani. Tot i que alguns poden ser d'artistes anònims, la majoria estan identificats i tenen autor...

Doncs bé, des de fa uns dies en un carrer cèntric de Brussel·les -la Rue des Poissoniers, per ser exactes- han aparegut pintures sorpresa, no reconegudes per ningú, d'evident component eròtic. La primera, eren els genitals d'un home i una dona en plena penetració. Dibuixet del tamany d'uns cinc pisos (toma penetració!). Fa uns 3 anys l'escena d'una noia masturbant-se va decorar la façana d'una altra vivenda d'aquesta ciutat. I fa ben poc, ha aparegut l'anònim dibuix d'un penis gegantí (però en estat de repòs, això sí). Fins ara, els veïns havien estat més o menys tolerants, però aquest cop han aparegut veus crítiques ja que el dibuix està just davant d'una escola religiosa... l'Ajuntament, ha pres la decisió d'esborrar aquest darrer en les properes setmanes, però -de moment- deixar els altres dos.

Com ja us podeu imaginar, el reclam turístic d'aquests dibuixos no ha tardat en arribar... ja veig més de quatre espabilats pintant tites i vulves a l'espera del reclam posterior.

Les tres obres les podeu veure adjuntes en aquest post. L'autoria de les tres continua sent un misteri.

CREA A LES XI JORNADES DE LLETRES EBRENQUES

Aquest any (i des del 2011) CREA tindrà presència en les Jornades de Lletres Ebrenques de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó. Són ja les XIenes. i en aquesta CREA hi estarà present des de diferents vessants: 

• Realitzant l'spot de les Jornades, que podeu veure al final d'aquest post.
• Organitzant i participant en la taula 'Sobre la vigència de POE', en la que es plantejarà l'actualitat o no d'aquest autor mitjançant la xerrada d'Emili Gil, autor especialitzat en literatura fantàstica i misteriosa, coneixedor i divulgador de l'obra de Poe; al que acompanyarà el Ciutadà K parlant de la presència d'Edgar Poe en el cinema.
• Presentant el curtmetratge 'POEsia', un intent d'adaptar al llenguatge audiovisual 3 poemas dedicats a la figura del sr. Poe.

Les Jornades de Lletres Ebrenques -del 19 al 22 d'octubre- és un punt de trobada anual perfecte per a fer-nos una idea de la bona salut de la que gaudeix la literatura del nostre territori, una forma de conèixer als autors i autores i les seves novetats literàries, una forma de donar suport a la Cultura.ç

Us hi esperem!!

PIOJOS Y NAPOLEONES

La moda de hacerse selfies constantemente y en todas partes hace que el número de sus detractores aumente día a día. Se publican artículos analizando el egocentrismo que yace en esa costumbre, y por la tele pasan reportajes explicándonos, por si no lo hubiésemos oído tropecientas mil veces, que la gente no observa ya el mundo que le rodea sino las imágenes que, del mundo que le rodea, capta su móvil. Con el dueño del móvil de protagonista central y, al fondo, los monumentos que supuestamente les interesan. Pero mucho antes de que existiesen, las hordas de turistas japoneses paseaban por las ciudades europeas contemplándolas a través de las enromes cámaras que entonces llevaban colgadas del cuello. Nunca directamente, a través de sus ojos; pero al menos no ocupaban ellos el 75 por ciento de la imagen, como pasa ahora.

Ahora los selfiefobos tienen un argumento más que echar a la cara de quien les lleva la contraria. Por culpa de los selfies aumenta el contagio de piojos entre la juventud. Eso lo digo yo y la gente respondería: "Menuda memez". Pero, ojo, quien lo dice es el Instituto de Salud Pública y Medio Ambiente de los Países Bajos y por eso todos asienten. En la web del canal de tele RTL, la especialista en parásitos Desiree Beaujan declara: "Creo que el motivo es el comportamiento de los estudiantes de secundaria. Cuando se hacen selfies, se abrazan mucho, y el pelo de unos entra en contacto con el de otros. Eso permite que los insectos pasen de cabeza en cabeza". En Holanda, el número de jóvenes piojosos ha aumentado espectacularmente y llega ya al 28% de los alumnos de primaria.

Si ese argumento no basta para amedrentar a los selfiefilos, puede darse un paso más. Hace unos días apareció en Youtube un vídeo de un chico con camiseta negra que se pasea por las calles de Nueva York con un napoleón. esas tijeras enormes que se utilizan para cortar candados y cadenas de motos y bicicletas, para robarlas. Se acerca a las personas que llevan el palo de selfie desplegado y están a punto de hacerse una foto, aplica la boca del napoleón al palo y lo parte, de modo que el que iba a hacerse la foto se queda con medio palo en la mano, y el otro medio (más el móvil) cae al suelo. El video se titula Selfie Stick Clipper y, a pesar de que parece un fake y que los asaltados están en el ajo, contemplarlo es una gozada que sólo espera a que alguien se decida a llevarlo a cabo realmente.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia del 02/10/16