Diumenge passat va acabar el 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Com ja sabeu, hi vam ser una any més com a acreditat de premsa d'Amposta Ràdio. 7 dies intensos carregats de films (en vam visionar 34!), rodes de premsa i photocalls.
El Festival -del 7 al 16 d'octubre- va projectar 200 llargmeratges i 29 entraven en competició.
Novetats Sitges 2016!
És una pena que això ho consideri una novetat però aquesta any hi hagut més presència de directores en els films oficials en competició: Julia Ducournau (Grave), Agnieszka Smoczynska (The Lure), Alice Lowe (Prevenge), Anna Biller (The love witch). Gènere (el del fantàstic, el del terror) massa masculí fins a data d'avui.
Una altra novetat ha estat la creació de 2 nous espais: Sitges Cocoon on s'oferia -de forma gratuïta- el visionat de diversos curtmetratges de VR 360º, una bona forma d'aproximar-nos al cinema immersiu del futur. Movistar +, va muntar una espai inflable on visionar diverses sèries d'actualitat (estrena recent) o recuperar altres en re-estrena; també gratuït i acompanyat de crispetes i refresc.
El leitmotiv del Sitges d'aquesta any ha estat la sèrie creada per Gene Roddenberry: Star Trek, en el seu 50è aniversari. Recuperació de films, exposicions i la Star Trek Walk -desfilada de trekkies per la ciutat de Sitges, despagada a causa de la pluja...
Com a novetat podem destacar la presència de convidats de luxe, sempre hi ha algun convidat però aquest any han estat molts més i excepcionals: Max von Sydow, Christopher Walken, Paul Schrader, Bruce Campbell, Bill Plympton, Dolph Lundgren, Don Coscarelli, Rugero Deodato, Rob Zombie i Terele Pávez.
Què ha passat? Què hem vist?
En el Sitges 2016 hem vist el film d'inauguració -Inside- un -innecessari remake de la genial 'A l'interieur' de 2007- film de Miguel Angel Vivas i guió de Jaume Balagueró. Vam tenir una sessió especial fora de concurs de Un monstruo viene a verme del sr. Bayona. Es van plenar els carrers de Sitges de zombies amb la clàssica Zombie Walk i Jacint Espuny va fer d'ambaixador ampostí amb la presentació i projecció de Infección Zombi en el Brigadoon.
Aquest any ha estat una programació per a treure's el barret, amb esperats films com: Colossal, Blair witch, Melanie, Proyecto Lázaro, La propera pell, The Neon Demon, Hardcore Henry, Voyage of time, Creepy, The Handmaiden, Grave o Terraformars...
El Ciutadà K en va veure 34 i us ressalto les 14 més destacables
- Mon Ange (Harry Cleven): El fantàstic també pot ser poètic, sensual i eròtic. Una història d'amor ente un noi invisible i una noia cega. Dolça i delicada
- Creepy (K. Kurosawa): Comença com un film de polis i acaba com un de terror de psicòpates i malsanes relacions familiars. Fosca i bizarra.
- The eyes of my mother (Nicolas Pesce). Elegant blanc i negre per a una història plena de crueltat, sadisme i sang. Mutilacions, sutures en viu i cadenes. Tremenda!
- Let me make you a martyr (Corey Asraf & John Swab): Thiller fred, contundent i madur. Història fragmentada amb un Marilyn Manson fent de sicari poc centrat. Tocs de Tarantino, Drive i els Coen bros.
- The wailing (Hong-jin Na). Un film coreà que arrenca amb investigació policial (racional) i desemboca en un de possessions i forces demoníaques (irracional). Intens i dramàtic!
- Pet (Carles Torrens). Film fet amb els diners guanyats l'any passat en el Sitges 2015. Peli resultona amb aires de El coleccionista (Wyler) ens porta cap a llocs insospitats.
- Detour (Christopher Smith). Thriller en format de trencaclosques. Guió ben tramat que porta fins a l'extrem 'que passari si ...', veient simultàniament, en pantalla dividida, si haguéssim triat el 'sí' o el 'no'. Aires tarantinians.
- Hardcore Henry (Ilya Naishuller). Film rodat íntegrament amb càmera subjectiva, és a dir, nosaltres som el protagonista com si de Call of Duty es tractés. Adrenalítica, hiperactiva i sanguinària.
- Mine (Fabio Guaglione & Fabio Resinaro). Història de supervivència d'un soldat dels EEUU que aguanta 52 hores damunt d'una mina anti-persona per a evitar que exploti al mig del desert. Emotiva i anti-belicista.
- The Handmaiden (Park chan-wook). Una de les grans esperades a Sitges 2016. Triangle amoròs explicat a 3 veus, tres versions d'una mateixa història. Fresca, eròtica, irònica.. aires de las Amistades Peligrosas.
- The Neon Demon (Nicolas Winding Refn). Peli polèmica a Cannes 2016. Fàbula terrorífica sobre el món de la moda. Models 'vampíriques' defensant el seu lloc en del top 10 de les models. Film esteticista, tèrbol, fascinant, hipnòtic i kitsch, en alguns moments. Potent i buida a la vegada...
- Swiss Army Man (Daniels). Film-sensació del Sundance 2016. Pel·lícula marciana com poques. Freaky, escatològica però poètica i entranyable. Una delícia.
- Grave (Julia Ducournau). Opera prima acompanyada de polèmica per la duresa de les seves imatges. Noia vegetariana que descobreix que la carn li agrada més del què es pensava ... massa, fins i tot. Realista i convincent!
- Midnight Special (Jeff Nichols). Nou film del director de la molt reivindicable Take Shelter. Road movie per a protegir un nen molt especial. Homenatge al cinema dels '80. Una meravella la miris per on la miris: fotografia, interpretacions, BSO, guió... Epica, màgica i sensible.
Palmarés
El jurat va considerar que el millor film de Sitges 2016 fos Swiss Army man, premiant, també, la fascinant interpretació de Daniel Radcliffe. Millor direcció per Yeong Sang-ho per Train to Busan. Millor interpretació femenina per Sennia Nanua a Melanie, the girl with all the gifts. Va premiar com a millor guió a Pet.
El premi Citizen Kane a la millor direcció novel fou per a Julia Ducournau per Grave.
El públic va premiar The Handmaiden, sens subte, dels millors films del Festival. I la crítica va reconèixer amb el premi José Luís Guarner: The Neon Demon.
Analisis Sitges 2016
Aquesta edició ha estat de les millors en quant a programació: diversa, eclèctica i de bon nivell. Menys cinema oriental que altres anys, evitant el 'gueto oriental' i integrant-se en la resta de la programació.
Ha estat un festival amb més espais de projecció permetent més llibertat d'elecció per al públic i descongestions de sales.
Menys zombies en la programació i, sorprenentment, pocs films espacials tenint en compte el leitmotiv trekkie.
En quant a assistència i repercussió, considero que l'estrena de Un monstruo viene a verme fora de festival i la pluja intensa el dia central del festival va provocar que no es superessin els récords de venda d'entrada d'anys anteriors.
SITGES 2017
Angel Sala, director del Festival des de 2001, va avançar què ens portarà el Sitges de l'any que ve. Serà el 50è. aniversari, el Festival número 50 i faran festa grossa. Convidaran totes aquelles persones i personalitats -tant artístic com de l'equip organitzador- que han ajudat a que el Festival de Sitges sigui el què és.
Escolliran un padrí de cerimònia (del que no s'ha volgut desvetllar el nom, encara) i Dràcula serà una dels personatges centrals de l'edició.
Com a novetat (tot i que ja es feia en edicions anteriors), el Sitges 2017 començarà en dijous, el dijous 05 d'octubre, per a ser exactes.
L'any que ve, més!
Llarga vida i prosperitat!
Aquí podeu escoltar el programa de ràdio valoració del Festival de Sitges 2016 a 'En Construcció' d'Amposta Ràdio
De niño no entendía qué función exacta tenían los clowns en la vida. La tercera o cuarta vez que escuché sus chistes repetitivos me harté. Y siempre el mismo cliché. El payaso de cara blanca, que finge ser listo, y el de nariz roja, peluca grotesca, maquillaje demencial y zapatos enormes, que va de tonto.
