·Avui, 1 d'abril, fa 70 anys que acabà la 'Guerra Espanyola del 1936', una guerra resultat del cop d'estat cap a la II República ... sí, volien acabar amb un règim democràtic escollit en unes eleccions i ho aconseguiren a força de sang i foc.... en una guerra cruel ...
·
··
Si us heu fixat, he arrencat el -tan utilitzat- mot 'Civil' del costat de la 'Guerra', em nego a utilitzar un mot que no respon al que succeí, un mot que el que fa és treure responsabilitat als usurpadors de la voluntat democràtica de voler un govern republicà, un mot que disfressa la culpabilitat d'uns quants per a diluir-la en la responsabilitats de molts, de tots, 'de toda una España dividida' (sic)... doncs NO, la guerra arribà perquè es produí un cop d'estat i l'encesa de metxa que això comportà....
·
·
Els que s'alçaren amb armes contra la República... guanyaren enfonsant tot un país... i no contents amb això, en erigir-se guanyadors encetaren un etapa de repressió salvatge contra el vençut, repressió desmesurada, encarnissada, sàdica i vergonyosa....
·
Fruit de la guerra quaisbé un milió de persones s'exiliaren....
·
L'1 d'abril de 1939 entrarem en un túnel llarg, fosc i miserable que durà 40 anys, començà una malaltia que a hores d'ara no acaba de guarir-se, no cicatritza,.... un ferida que no es tanca....
·
"- Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mosdiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides".
Max Aub (1967) El Campo de los Almendros
·
·
2 comentaris:
un post molt necessari, ciutadà. sort que el tenim a vostè, de veu de la consciència. tot això que diu ens ho hauríem d'injectar en vena (uns més que altres), perquè no n'aprenem.
m'ha emocionat molt la cita de max aub.
gràcies per haver-li despertat un mica d'emoció...
jo, mentrestant, he detectat un altre 'tema peste' per un blog: la Guerra Espanyola!!!
:P
Publica un comentari a l'entrada