dijous, 2 de març de 2017

DE L'A A LA Z. UNA COL·LABORACIO A SURTDECASA


Avui enceto un projecte nou. Una col·laboració dins del SurtDeCasa, el digital de cultura de proximitat. Es tracta d'una sèrie d'articles que sota el títol De l'A a la Z. De raons i reflexions i acompanyat del Nou Diccionari de la llengua catalana de J.B. Xuriguera (1981) pretenc fer reviure un molt poc utilitzat del diccionari; donar vida a mots aparentment morts com a espurna per a la reflexió d'allò què ens envolta. Cada escrit una lletra, de l'A a la Z. El primer: A d'Abàsia.

A d'Abàsia

Abàsia. f. Incapacitat de coordinar bé l’acció muscular en la marxa   [1]

La Segona Gran Guerra Mundial s’havia acabat i el món era una desfeta: farcit de runes, ple de morts i carregat de desesperança. Però, contradiccions de la vida, la mateixa Humanitat que ho havia provocat ara era la que s’esmerçava per reconstruir allò destruït, per a apedaçar allò esquinçat. L’any 1945, 51 països van signar a San Francisco (havia de ser a la llar dels ‘salvadors universals’) la Carta de les Nacions Unides que donaria origen a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). 51 escollits van ‘agafar-se’ de les mans amb l’objectiu de lluitar per la pau mundial i la defensa dels Drets humans.

I és que sempre ho veuràs igual! Aquesta unió no podia haver arribat abans i el món s’hagués estalviat violència, pobresa i sofriment a dojo? Aquest punt ens portaria a dissertar sobre els encoberts beneficis de tota campanya bèl·lica... i no és el moment.

Amb els anys, més països s’hi han anat adherint, per donar múscul i cos a aquell benintencionat projecte de caràcter mundial; actualment, la ONU està formada per 192 membres. Tot i el caràcter inclusiu, a l’hora de la veritat, és el Consell de Seguretat de les Nacions Unides format per només 15 països el que marca les directius de l’organisme. Dels 15, 5 són permanents (Xina, EUA, Regne Unit, Rússia i França) i els altres 10 són escollits cada dos anys; els ‘permanents’ tenen la potestat de poder per anul·lar el vot de les altres 14 nacions en el moment que vulguin, és l’anomenat ‘dret a veto’.

Aquell ideari de pau mundial, aquell projecte de múscul planetari en defensa dels Drets humans s’ha convertit en una vergonyosa abàsia.

Abàsia flagrant quan des que es va crear la ONU, el conflicte israel-palestí està a la seva agenda i mitjançant la resolució 181 de l’Assemblea General de la ONU fou creat l’Estat d’Israel l’any 1947, aquella resolució també parlava de la creació d’un Estat Palestí que el dret a veto per part dels EUA va provocar que no es fes efectiu mai.

Abàsia extrema davant del totalitarisme d’Stalin que va governar des de 1941 amb violacions dels Drets humans incalculables i no foren pas aturades per la recent creada ONU.

Abàsia vergonyosa quan a Cambodja, entre 1975 i 1979 amb els Jemeres Vermells i el seu líder -Pol Pot- al capdavant, van aconseguir executar en massa a ètnies vietnamites, xinesos i cristians, un total del 33% de la població. L’exèrcit vietnamita va enderrocar el règim i aturar la massacre. Fins l’any 1994, la ONU va mantenir el seu reconeixement al govern de Pol Pot.

Abàsia immobilitzadora quan, malgrat que el primer acte terrorista modern tingué lloc l’any 1968 amb el segrest del vol 426 pel Front Popular d’Alliberament del Poble Palestí, no fou fins a l’11S del 2001 que la ONU creà el Comité contra el Terrorisme.

Abàsia desesperant a Sri Lanka durant la guerra civil entre 1983 i 2009 que va provocar que els Tigres Tamils s’enfrontessin al govern, provocant la fugida de 200.000 civils, que 50.000 quedessin atrapats a la zona de conflicte i milers de civils fossin assassinats; malgrat els anàlisis de la situació i la petició d’ajuda al Consell de Drets Humans de la ONU, aquesta no va intervenir.

Abàsia dramàtica quan l’any 1993 la retirada dels cascos blaus de la capital de Ruanda provoca el genocidi hutu l’any 1994, un 20% de població -tutsis i hutus moderats- fou brutalment assassinada.

Abàsia terrible quan l’any 1995 la guerra de Bòsnia va provocar el major genocidi després de la II Segona Guerra Mundial, la invasió de la zona pels serbis va fer retrocedir a la mateixa ONU veient com l’exèrcit serbi realitzava els actes més cruels damunt la població civil bòsnia.

Abàsia inoperant quan l’any 2003 esclata el conflicte a Darfur en el Sudan occidental, malgrat el posicionament en contra de la ONU en boca del màxim dirigent del moment –el sr. Kofi Annan- fins l’any 2006 l’organisme per a la pau mundial no va enviar 200 soldats a la zona i el conflicte durà fins al 2010... foren assassinats 300.000 civils sudanesos.

Abàsia present en la guerra civil a Síria, quan el Consell de Seguretat -al juliol de 2012- va intentar intervenir però el dret de veto va fer que la Xina i Rússia aturessin la possible intervenció.

Abàsia insultant quan els Cascos Blaus són destinats a poblacions en guerra, com Kosovo, Bòsnia, Cambodja i Haití i es redacten informes que alerten de l’augment de la prostitució infantil des de que ells hi són.

I és que aquell projecte de pau mundial, de garantir els drets humans, ja va néixer trontollant, tremolós, insegur; però el dret de veto i la manca d’actualització de la Carta després de més de 60 anys de creació l’ha abocat a una abàsia paralítica de pronòstic greu i insalvable.

_______________________________________________
[1] Xuriguera, Joan Baptista (1981). 'Nou Diccionari de la Llengua Catalana'. Barcelona: Editorial Claret

1 comentari:

Gemma Sara ha dit...

És terrible, un dels problemes podria ser que a l'ONU encara existeixi el dret a veto, no? I s'hauria de millorar per fer-la més efectiva, està clar, la idea era bona.